La nau InSight aconsegueix aterrar amb èxit a Mart

Després d'una mica més de sis mesos i mig de viatge, la nau InSight de la NASA ha aterrat aquest dilluns al vespre (hora catalana) al planeta Mart. Un dels significats d'"insight" és "mirar en profunditat una cosa". És un nom adient per a una nau robotitzada que estudiarà en profunditat, per primer cop, el planeta vermell, des de l'escorça fins al nucli. Però en aquest cas també és l'acrònim d'"Interior Exploration using Seismic Investigations, Geodesy and Heat Transport" (Exploració Interior Mitjançant Investigacions Sísmiques, Geodèsia i Transport de Calor).

Es va enlairar el 5 de maig i el lloc triat per establir-se és l'Elysium Planitia. Es tracta, com el seu nom indica, d'una extensió plana i porta el nom que els antics grecs donaven al Paradís (Elisi). La missió durarà més d'un any marcià, que equival a uns dos anys terrestres. El dia a Mart dura poc més que un dia a la Terra.

Pocs minuts després de l'aterratge, la NASA ha tuitejat la primera foto feta per l'InSight:

📸 Wish you were here! @NASAInSight sent home its first photo after #MarsLanding:

InSight's view is a flat, smooth expanse called Elysium Planitia, but its workspace is below the surface, where it will study Mars' deep interior. pic.twitter.com/3EU70jXQJw

— NASA (@NASA) 26 November 2018

Aterrar entre tempestes de sorra

La complexa operació d'arribada ha començat quan la nau ha entrat a la tènue atmosfera marciana. Aleshores ha quedat a uns 128 quilòmetres de la superfície, circulant a una velocitat de 20.000 quilòmetres per hora. El descens estava controlat per petits propulsors. S'ha obert un gran paracaigudes i, uns segons després, s'ha desprès de l'escut tèrmic, que ha arribat a una temperatura de 1.500 graus, i ha obert tres grans potes per prendre terra.

La part final ha estat la més delicada. A l'hemisferi nord de Mart també és tardor i en aquesta estació hi ha fortes tempestes de sorra. Dotze propulsors han frenat la caiguda i han dirigit la nau fins que toqui terra.

En el record hi ha l'accident que va tenir la nau europea Schiaparelli, que l'octubre del 2016 es va estavellar a Mart. En aquell cas, el problema va ser un error en l'aparell que mesurava la distància fins a la superfície, que va transmetre la dada que estava a tocar de terra quan en realitat es trobava a 3,7 quilòmetres.  

Un reconeixement a fons

L'InSight està programat per fer un reconeixement a fons de tot el planeta. La recerca sísmica analitzarà les ones que es generen en el subsol produïdes pel que la NASA anomena "marttrèmols" -per analogia amb els terratrèmols- i per impactes de meteorits. Els sismògrafs proporcionaran informació del gruix i la composició de les diferents capes del planeta, perquè les ones es mouen condicionades per la composició dels materials que troben.

Un altre camp d'estudi serà la geodèsia, per conèixer diversos paràmetres: la forma exacta del planeta, la seva orientació a l'espai, la seva velocitat de rotació i el balanceig del seu eix. Aquestes dades s'obtindran perquè la nau, situada sempre en el mateix punt de la superfície, enviarà senyals durant tot un any.

Finalment, s'estudiarà l'energia interior del planeta i la seva dissipació. Per fer-ho, l'InSight enfonsarà tres metres una sonda alemanya que mesurarà la conducció de calor en el subsol i quina quantitat arriba a la superfície.

Tota aquesta informació ajudarà a respondre preguntes sobre la formació dels planetes rocosos -Mercuri, Venus, la Terra i Mart-, fa 4.600 milions d'anys.  

Notícia relacionada: Troben un gran llac d'aigua líquida al subsol de Mart després de 30 anys de recerca

L'InSight també ha de deixar anar dues sondes molt petites, anomenades Mars Cube One o MarCO. Es tracta de naus de la mida dels anomenats CubeSat o nanosatèl·lits i la seva unitat bàsica és un cub de deu centímetres de costat. Seran els primers que s'envien tan lluny i n'hi ha dos per si algun no pot complir la seva missió.

El seu paper és assajar un sistema miniaturitzat de transmissió de dades. Mentre que l'InSight es dirigeix cap a la superfície, els MarCO rebran les seves dades i les enviaran a la Terra. La informació trigarà vuit minuts i set segons a recórrer els 146 milions de quilòmetres que en aquest moment separen els dos planetes.

El planeta més estudiat

Mart, el segon planeta més proper a la Terra després de Venus, ha estat estudiat per diverses sondes. Després d'alguns intents fallits dels soviètics, la sonda nord-americana Mariner 4 va ser la primera a obtenir-ne informació el 1965. Després n'hi ha hagut més de cinquanta. A això cal afegir-hi les gairebé vint dirigides als dos satèl·lits de Mart: Fobos i Deimos.

Tot això ha fet que sigui el planeta més ben estudiat de tot el sistema solar, tret, òbviament, de la Terra. Fins al punt que hi ha una aplicació anomenada Google Mars que permet veure la superfície de prop. S'hi han passejat vehicles com el Curiosity, que hi va arribar el 2012.

Mart és proper a la Terra, ni massa petit ni massa gros, rocós i no té l'entorn infernal de Venus, on la temperatura supera els 400 graus. Mart també és molt semblant al nostre planeta en dimensions i en durada del dia -el temps de fer una rotació completa sobre el seu eix- i ha estat estudiat des de principis del segle XVII amb telescopis. Ha donat lloc a mites, com els llegendaris canals artificials. I quan s'han escrit històries d'invasions extraterrestres en el segle XX, els visitants eren moltes vegades marcians.

Primers humans a Mart

Després de l'InSight vindran missions programades per al 2020. L'ExoMars 2020 serà una col·laboració entre Rússia i Europa i hi portarà un vehicle que recollirà i analitzarà mostres. La Mars 2020 de la NASA farà el mateix, però està previst que també porti mostres de retorn a la Terra. Tot plegat servirà per planificar també la primera missió tripulada al planeta vermell. Es diu que a la dècada del 2030 una persona passejarà per Mart per primer cop. Hi ha projectes de diversos països, però es tracta d'un viatge llarg i perillós que fa necessari reunir el màxim de garanties.

Notícia relacionada: Troben molècules orgàniques i gas metà, que indicarien possible vida a Mart