L'aiguat de Sant Lluc: més de 400 morts i més de 1.000 mm de pluja

Un episodi de pluges excepcionals al nord-est de Catalunya i la Catalunya Nord. Entre el 16 i el 20 d'octubre del 1940, els registres van quedar a tocar dels 2.000 mm. Els cabals dels rius van augmentar fins a valors mai assolits al segle XX. Van morir més de 400 persones.

Actualitzat

Aquest episodi és conegut amb el nom popular de l'aiguat de Sant Lluc, pel màxim de precipitació al voltant del dia 18 d'octubre. Segons recull l'informe del Servei Meteorològic de Catalunya, a Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir, Catalunya Nord) es van registrar 1.000 mm el 17 d'octubre i un total de 1.930 mm del 16 al 20 d'octubre de 1940. Aquest és el rècord absolut oficial de precipitació màxima mesurada en un dia de tot Europa.

Altres registres a destacar a la Catalunya Nord van ser els 1.052 mm als Cortalets i els 759 mm als Banys d'Arles. A la central hidroelèctrica de la Llau s'estima que hi va haver una precipitació d'uns 1.500 mm en tot l'episodi, però la violenta crescuda del riu de Comalada va emportar-se tota la central i la seva estació meteorològica.

A Catalunya no es descarta que en alguns punts del massís del Canigó arribessin a rebre prop de 1.200 mm en 24 hores. També van registrar-se valors exagerats a la zona de les Salines, l'Albera i el Costabona. A Camprodon van caure 352 mm el 17 d'octubre, i un total de 870 mm del dia 16 al 20.

Tant els valors de precipitació acumulats en 24 hores com els totals de l'episodi són excepcionals. A tall d'exemple, el màxim de precipitació registrat en 24 hores a Catalunya des que hi ha dades oficials són els 450 mm a Alforja el 10 d'octubre del 1994 i els 430 mm a Cadaqués el 12 d'octubre del 1986.

En canvi, algun episodi de pluja molt abundant sí que ha acumulat valors semblants als registrats a Camprodon el 1940 durant 5 dies. Com a cas més recent, la llevantada del 20-25 març del 2015, amb 693 mm a l'estació del parc natural dels Ports. La diferència és que, en aquella ocasió, els registres extrems van quedar molt restringits al voltant del massís del Port.

La situació meteorològica

Aquestes pluges van ser conseqüència d'un temporal de llevant molt persistent en tots els nivells de la troposfera, que va portar una massa d'aire molt humit, càlid i inestable. Els mapes adjunts reflecteixen la situació dels dies 17 i 18 als nivells de 500 i 850 hPa i a la superfície.

Al portal de Meteocat hi podeu trobar una anàlisi completa de la situació meteorològica que va provocar l'episodi, així com molts registres de pluja de diverses estacions.

Efectes devastadors

Les inundacions van causar més de 400 morts. La zona més devastada va ser la de l'entorn del massís del Canigó, amb més de 200 víctimes. Les pluges van provocar desbordaments a les conques del Tec, la Tet i l' Aglí, a la Catalunya Nord, i les de la Muga, el Fluvià i el Ter a Catalunya.

La ribera del Ter

La força de les aigües va afectar sobretot els municipis riberencs i les parts altes dels rius. En els trams baixos l'aigua no va provocar danys personals, però sí molts de materials, en un escenari de postguerra amb infraestructures molt malmeses.

A Catalunya, van quedar destruïts 58 ponts i 380 cases. 165 indústries i 149 comerços van quedar afectats i unes 175.000 hectàrees de conreu es van negar completament.

La ribera del Ter (Arxiu del Museu de Ripoll. Revista de Girona, núm. 163, setembre-octubre de 1993)

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut