2020, entre els 3 anys més càlids de la història
L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha confirmat que l'any 2020 va ser un dels tres anys més càlids mai registrats, tot i l'acció de de refredament natural provocada pel fenomen climàtic de la Niña, que va frenar parcialment la tendència d'escalfament al final de l'any.
Malgrat la reducció d'emissions durant el confinament per la pandèmia, els gasos que atrapen la calor a l'atmosfera es mantenen en nivells rècord i la llarga vida del diòxid de carboni, el gas d'efecte hivernacle més important, encamina el planeta a més escalfament en el futur.
L'anunci de l'OMM s'ha fet a partir de l'anàlisi de cinc conjunts de dades climàtiques que convergeixen en la mateixa direcció: la dècada 2011-2020 ha estat la més càlida de la història, en el que significa una tendència persistent de canvi climàtic a llarg termini.
Els sis anys més càlids han estat tots des del 2015. Els anys 2016 i el 2020 es disputen el primer lloc d'aquesta preocupant classificació, en la què també destaca el 2019.
WMO consolidation of 5 major temperature datasets:
World Meteorological Organization (@WMO) January 14, 2021
🌡️2020 one of the 3 warmest years on record, rivalled 2016 for the top spot
2011-2020 warmest decade
Warmest 6 years all since 2015
Cooling #LaNiña put a brake on the heat only at very end of the year.#climatechange pic.twitter.com/Lrx75kai13
La temperatura global mitjana el 2020 va ser d'uns 14,9 °C, fet que implica una diferència de 1,2 °C -amb un marge d'error de ± 0,1 ºC- per sobre del nivell preindustrial (1850-1900). La diferència amb els altres dos anys més càlids és molt petita. Recordem que els experts climàtics situen el punt de no retorn en un augment de la temperatura global de 1,5 ºC respecte al nivell preindustrial.
La Niña no aconsegueix frenar l'escalfament
Un dels aspectes a destacar d'aquest informe és que 2020 ha sigut gairebé tan càlid como 2016, tot i que en aquell any es va registrar un dels esdeveniments més forts del Niño, que tendeix a escalfar globalment, mentre que 2020 va tenir l'efecte de refredament de la Niña.
L'esdeveniment en curs de la Niña va començar a finals del 2020 i podria continuar fins aproximadament el març del 2021. Els efectes de la Niña i el Niño sobre la temperatura global mitjana solen ser més forts en el segon any de l'esdeveniment. Caldrà veure fins a quin punt el refredament causat per la Niña frenarà la tendència d'escalfament global d'aquest 2021.
En qualsevol cas, el fet que aquests dos fenòmens tinguin una influència relativa en el resultat final de la temperatura global és, segons el secretari General de l'OMM, Petteri Taalas, una clara indicació que el canvi climàtic induït per l'ésser humà és ara tan poderós com la força de la natura.
Esdeveniments extrems
L'augment de la temperatura global és un dels indicadors del canvi climàtic, però n'hi ha d'altres com la concentració de gasos d'efecte hivernacle, el contingut de calor oceànica, el pH oceànic, el nivell mitjà global del mar, l'extensió del gel marí o els esdeveniments extrems.
Alguns dels fenòmens extrems del 2020 van ser la calor sostinguda i els incendis forestals a Sibèria, la baixa extensió del gel marí de l'Àrtic o la temporada amb rècord d'huracans a l'Atlàntic.
L'informe de l'OMM també detalla impactes socioeconòmics significatius. Per exemple, els Estats Units van registrar pèrdues rècord de 22.000 milions de dòlars.
Conjunts de dades internacionals
L'OMM utilitza conjunts de dades de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), l'Institut Goddard d'Estudis Especials (NASA GISS) i del centre Hadley del Met Office i la Unitat d'Investigació Climàtica de la Universitat d'East Anglia (HadCRUT) del Regne Unit.
També fa servir dades de reanàlisi del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques de Mitjà Termini i del seu Servei de Canvi Climàtic (Copernicus) i de l'Agència Meteorològica del Japó (JMA).
La reanàlisi combina milions d'observacions meteorològiques i marines, inclosos els satèl·lits, amb models matemàtics per produir una reanàlisi completa de l'atmosfera. La combinació d'observacions amb models permet estimar les temperatures en qualsevol moment i en qualsevol lloc del món, fins i tot en zones escasses de dades com les regions polars.
La NASA i el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus calculen que el 2020 ha estat l'any més càlid registrat, juntament amb el 2016.
🌡️2020 has tied with 2016 as the warmest year on record, as well as being the hottest year recorded for Europe, according to our #CopernicusClimate Change Service.
Copernicus ECMWF (@CopernicusECMWF) January 8, 2021
Follow this thread for more details, or read the full press release on our website➡️https://t.co/aEj53ieM5u pic.twitter.com/qk87x1iKtg
Per altra banda, la NOAA i el conjunt de dades HadCRUT del Regne Unit situen el 2020 com el segon més càlid per darrere del 2016. Amb la classificació JRA, 2020 és el tercer més càlid.
2020 global land and sea surface temperatures were 1.76° F (0.98° Celsius) warmer than the twentieth-century average making it the second warmest on record. #StateOfClimatehttps://t.co/iefYljl2eU pic.twitter.com/pBRJxnEduq
NOAA Climate.gov (@NOAAClimate) January 14, 2021
Les petites diferències entre aquests conjunts de dades es troben dins del marge d'error per calcular la temperatura global mitjana segons l'OMM.
Projeccions futures
El resultat de la temperatura global d'1,2 °C per sobre dels nivells preindustrials s'acosta molt al límit inferior d'augment de temperatura que l'Acord de París pretén evitar (1,5 ºC). Aquest llindar crític marcat pels científics és només una intenció expressada a l'acord signat a la COP21, que va establir en el text un límit de 2 °C per sobre dels nivells preindustrials.
Segons les projeccions climàtiques de l'OMM, hi ha un 20% de probabilitat que la temperatura global mitjana superi temporalment el límit de 1,5 °C en almenys un dels pròxims 5 anys.
La previsió anual de temperatura global de Met Office per al 2021 suggereix que l'any vinent tornarà a entrar en la sèrie dels anys més calorosos de la Terra, tot i estar influenciada pel refredament temporal de la Niña.
El 2020 a Catalunya
A nivell local, el 2020 ha estat l'any més càlid des del 1950. Si ampliem el període d'anàlisi amb les sèries més llargues, trobem que la temperatura a l'Observatori Fabra ha estat la més càlida en 108 anys. En el cas de l'Observatori de l'Ebre, el 2020 ha estat el segon més càlid des del 1905, seguit del 2018 i el 2017.
Un repte global prioritari
El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha manifestat: "Això és un altre recordatori del ritme implacable del canvi climàtic, que està destruint vides i mitjans de subsistència a tot el planeta i que ja som testimonis d'extrems meteorològics sense precedents a totes les regions i a tots els continents. Ens dirigim cap a un augment catastròfic de la temperatura de 3 a 5 graus centígrads aquest segle. Fer la pau amb la natura és la tasca decisiva del segle XXI. Ha de ser la màxima prioritat per a tothom, a tot arreu."
- ARXIVAT A:
- Crisi climàtica
