20 anys del gran incendi de la Catalunya Central
L'incendi és el mal crònic del món mediterrani i, de tant en tant, sorgeix un estiu amb tots els ingredients per donar lloc a grans incendis forestals.
Fa 20 anys, el 1998, Catalunya Central va ser arrasada per les flames, durant tres dies va cremar més de 24.000 hectàrees de les comarques del Bages, el Berguedà, el Solsonès i la Segarra.
Les condicions meteorològiques dels últims mesos, amb temperatures superiors a les habituals i manca de pluges, ja presagiava un estiu complicat per l'aparició d'incendis forestals. A més, l'estat del temps en tot l'interior de Catalunya durant els dies anteriors al 18 de juliol del 1988, ja presentaven valors crítics de 30-30-30; més de 30 ºC de temperatura, menys de 30% d'humitat i un vent superior als 30 km/h. Sota aquestes condicions qualsevol espurna es pot convertit en un foc que, si a més hi afegim combustible, en forma d'arbre i vegetació que té set, pot desembocar en un gran incendi.
A primera hora de la tarda del dia 18 començava el malson a Aguilar de Segarra. 24 hores més tard ja havia cremat 1.000 ha i es donava per controlat. El foc va revifar cap a Castelltallat a primera hora de la tarda del dia 19 i ara sí, sense control. A aquella hora, a Cardona apareixia un nou foc i en poques hores els dos incendis es van unir per crear un únic front de més de 25 km que superava la capacitat d'extinció dels bombers. En 12 hores es cremaven gairebé 18.000 ha, i és l'incendi més ràpid que s'ha registrat a Europa.
Va ser un incendi tan gran que ell mateix creava corrents convectius i condicionava directament la meteorologia del seu voltant afavorit per les grandíssimes temperatures que era capaç de generar tempestes de foc. Situació intractable per part dels bombers. Un incendi que va arrencar d'un guspira d'una torre elèctrica i que va costar molt de reconèixer per part del govern de la Generalitat i per la companyia elèctrica.
El gran incendi de 1994 al Berguedà, el més devastador a Catalunya
L'incendi del Berguedà de 1994 va col·lapsar el sistema d'extinció d'incendi per la gran quantitat de focus que van aparèixer simultàniament. En aquest incendi van morir 17 persones i es van cremar 75.000 ha. Aquesta situació va fer reaccionar el país i es va reforçar tot allò que havia faltat: es reforça sistemes d'extinció, es reforça el foc verd i es reforça voluntariat i els ADF. Malgrat això, l'any 1998, torna a aparèixer un incendi de gran dimensions.
Les causes
- ♦ Increment de la massa forestal durant els últims 50 anys
- ♦ Disminució de la gestió forestal per l'abandonament del camp.
- ♦ Condicions meteorològiques desfavorables. Situació que seran més freqüents durant les properes dècades.
El tendó d'Aquiles per no repetir els grans incendis és la gestió forestal. Els bombers, els equips d'extinció forestals, ja els tenim preparats. Contra les condicions atmosfèriques no podem fer-hi res, a més, el canvi climàtic afavorirà més l'estrès de la vegetació i dels boscos del país. Sí que és a les nostres mans la forma d'actuar amb mesures de gestió forestal efectiva per minimitzar el combustible que alimenta els grans incendis forestals.
