10 refranys del mes d'octubre (2a part)
Ja hem entrat a l'octubre, el mes situat al cor de la tardor. Un mes que transita cap al fred de l'hivern i fa que tots els essers vius comencin el seu període d'adaptació. Un dels exemples més il·lustratius són els arbrers de fulla caduca que comencen a despullar-se per reduir l'activitat biològica. A títol meteorològic, és un mes que acostuma a ser mogut, és el temps dels aiguats intensos i de la primera fredorada de la temporada.
La gran majoria de les dites popular d'octubre esmenten l'arribada del fred i com la natura s'hi adapta.
- Sant Vicenç plorer, tota l'aigua és sementer.
- Per Sant Simó i Sant Judes, barques ajagudes.
- Febres octubrals, o molt llargues o mortals.
- Si a l'octubre fa fred, mor el cuquet.
- Octubre bromós, hivern ruïnós.
- Octubre tronat, hivern nevat.
- Trons d'octubre, any de diluvi.
- Quan a l'octubre plou, el rovelló es mou.
- Quan l'octubre és finit, mor la mosca i el mosquit.
- Quan l'octubre va a la fi, tots els ocells de l'hivern ja són aquí.
Si voleu una altra dosi de refranys d'octubre, aquí teniu la primera part.
Per què octubre és el mes deu si el nom prové de número vuit?
La raó la trobem en l'origen del nostre calendari que, en gran mesura, manté les denominacions romanes. L'antic calendari romà arrencava al març, coincidint amb la primavera, i tenia deu mesos, amb un paquet de dies a finals d'any. Els primers mesos de l'any estaven dedicats als déus i deesses, de març a juny, i la resta tenia nom ordinal, de quintilis a december. En una reforma del calendari romà abans de Crist, el paquet de dies de finals d'any es van traslladar al principi, el que actualment són els mesos de gener i febrer. Es van conservar els noms dels mesos i així, octubre va passar d'ocupar el mes vuit al mes deu.
