Lokus

El Gall Editor, l'editorial de Pollença acaba de publicar Lokus, una obra teatral escrita per Ponç Pons, un text que, com qualsevol cosa que porti el segell

Actualitzat
El Gall Editor, l'editorial de Pollença acaba de publicar Lokus, una obra teatral escrita per Ponç Pons, un text que, com qualsevol cosa que porti el segell Pons, és una màquina perfecta, un nucli que funciona de manera sòlida i rotunda per posar de manifest els sentiments humans, els girs de la vida i, un subtil homenatge als mestres que basteixen les seves lectures a l'ombra d'aquella mítica figuera menorquina que ja quasi és un símbol de com hauries de ser les coses de la cultura, càlides, properes, reposades, intenses.




De fet, parlant d'ell em ve a la memòria un comentari que fa Antoni Vidal Ferrando al DVD Veus literàries que ha editat l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Quan repassa les seves vivències i parla dels seus amics diu: "...és un gran poeta, segurament un dels grans poetes de la literatura catalana actual que és el Ponç Pons".




No hi ha cap dubte en referència a aquesta afirmació, però a més d'un gran poeta és també una meravellosa persona i un escriptor amb una concepció global de la literatura i tot això es nota en cadascuna de les seves obres, per això aquest Lokus és una celebració, un motiu d'alegria com ho és cada llibre que apareix al mercat amb la signatura de Ponç Pons.
I com no podia ser d'altra manera, aquesta és la seva reflexió sentida, viva i personal al voltant del seu llibre.




LOKUS és una comèdia que vaig escriure en un moment difícil de la meva vida. M'estaven passant una sèrie de coses injustes i doloroses, però en lloc d'esfondrar-me o deprimir-me, me'n vaig anar a la papereria del meu poble, em vaig comprar una ploma petita, una llibreta gruixada, i em vaig posar a inventar aquesta obra que combina la comicitat amb el drama.
La vaig escriure pel camp, gesticulant i fent en veu alta cadascun dels personatges.
El ca i els moixos que sempre m'acompanyen i em fan companyia es pensaven que m'havia tornat boig.
LOKUS és una comèdia que explora els sentiments de la soledat, l'amor, la depressió, l'amistat, el sexe... i escenifica les peripècies vitals d'un grup de personatges d'una entranyable tendresa i una ferida i profunda, dolorosa humanitat.
Homenatge a Beckett, Brel, Gauguin..., amb LOKUS he intentat, com deia el mestre Adamov, que l'espectador somrigui sense perdre la seriositat.
Camus va dir que el teatre només s'escriu com a darrer recurs i en aquells moments de crisi personal (no entenc el món, sempre he cregut que la bondat era un signe d'intel·ligència, que intel·ligència i bondat haurien de ser sinònims) vaig decidir canviar, momentàniament, la poesia pel llenguatge teatral perquè l'humor, la ironia, la paròdia... posades dalt un escenari et permeten dir i mostrar més coses que en un poema.





Gràcies Ponç.
Anar al contingut