El Jardí francès de Pere Rovira

Pere Rovira fa temps que té aparcada la poesia en favor de la narrativa. Tot i així ens confessa dues coses, la seva dèria per continuar llegint-ne i la

Actualitzat
Pere Rovira fa temps que té aparcada la poesia en favor de la narrativa. Tot i així ens confessa dues coses, la seva dèria per continuar llegint-ne i la valoració negativa del fet que el francès hagi perdut protagonisme en favor de l'anglès, ja que considera que el primer és podria considerar un idioma de cultura mentre que el segon és eminentment pràctic i potser una mica allunyat d'aquella idea clàssica d'assaborir la producció cultural amb calma i dedicació.



Rovira ha llegit els grans clàssics francesos i d'aquestes lectures en va anar sorgint la necessitat de traduir-los sense cap més afany que el plaer intel·lectual de fer-ho i la necessitat d'entretenir-se.
Ara, l'autor entra en aquest jardí de regust francès i es marca dos topònims, dues fronteres, d'una banda François Villon, el poeta del segle XV, amb fama de truà i que va escriure la seva obra més coneguda, "La balada dels penjats", poc abans de morir a la forca i de l'altra, Arthur Rimbaud, el poeta anarquista del XIX que, gràcies als seus treballs sobre la puresa del llenguatge i el tractament emocional dels temes, es va convertir en un model per als surrealistes.
Aquests quatre segles de cultura serveixen a Pere Rovira per anar fent un seguiment molt personal d'aquests 400 anys de versos. Ha escollit poemes que li agradaven i confessa que els ha traduït mirant de mantenir-se fidel a la poesia, ja que diu que "en la traducció d'un poema només hi ha poesia si el resultat també és un poema. Quasi mai tan bo com l'original, és cert, però un poema".



Així doncs, planteja que intentar traduir Villon, Baudelaire, Rimbaud o Nerval serà sempre una tasca complicada que sempre quedarà lluny de l'original però que s'ha de fer, i més ara, en una època en què, per aquests canvis de paradigma cultural, cada vegada hi ha menys gent que pugui llegir aquests poetes en la seva llengua original. "Jardí francès" el publica Pagès Editors.
Anar al contingut