S'han trobat 16 resultats per ana briongos/.
Els viatgers de la Gran AnacondaEl bagul misteriós, viatge a Nigèria, amb l'escriptora Ana María Briongos
Després de 45 anys oblidat a les golfes, va reaparèixer el bagul que el príncep Emmanuel Adewale Oyenuga els havia deixat en custòdia fins que tornés a buscar-lo. Però no va tornar mai més. El príncep de Nigèria es va fondre en el silenci. Malgrat que els havia explicat la creença que hi havia al seu país que les caixes, baguls i maletes tancades no es podien obrir perquè a l'interior hi havia els esperits de la família propietària, la mare d'Ana María Briongos va decidir desvelar el misteri. I abans de morir va encarregar una missió a la seva filla: tornar el contingut del bagul als seus propietaris legítims. Era l'origen d'un llarg viatge en el temps i alhora geogràfic, que va portar Briongos fins a Nigèria en dues ocasions. La història del bagul misteriós, amb l'escriptora Ana María Briongos. Un ensurt de Kris Ubach, a la Ruta del blues que segueix per Louisiana; i l'amazig, amb David Valls, lingüista.
PerspectivaDos llibres de quan tot estava per fer i tot era possible
Dos nous llibres que afegim a "La biblioteca de l'arquitecte". Com sempre, amb el nostre prescriptor literari, el director de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, Marc Longaron. Tots dos ens parlen d'uns anys màgics per a l'arquitectura catalana, quan el país es tornava a construir després de l'abandó dels anys de la dictadura. El primer, "La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible", d'Ana Briongos, Lluís Clotet, Ramon Faura, Josep Maria Rovira i Òscar Tusquets. El segon, una curiosa edició de butxaca de Puente Editores: "José Antonio Coderch. Un texto y una conversación".
Els viatgers de la Gran AnacondaViatges literaris, E. Soler; Mèxic DF, K. Ubach; Birmània a peu, J. Baljko i Ll. L. Bayona
Carmen Rohrbach se'n va anar al Iemen, el país de la reina de Saba, i va explorar sola, en camell, el món muntanyós d'homes, tribal i antic que s'hi amaga. Això sí, de la reina de Saba, ni rastre. Ana María Briongos es va integrar al món secret de les dones d'un altre país islàmic, l'Afganistan, abans que les guerres i els talibans capgiressin el país i el fessin retrocedir segles en el temps. Sylvain Tesson va voler resseguir la ruta de la retirada de l'exèrcit napoleònic, l'any 1812, en l'intent fracassat d'envair Rússia. "El colós de Marussi" és l'última proposta de viatge literari de l'Enric Soler, editor, escriptor i viatger. Tot plegat són "Rius de tinta" que flueixen per fer-nos sentir més a prop del món.
Notícia"Els viatgers de la Gran Anaconda. Entrevistes escollides", el llibre per celebra els 25 anys del programa de Catalunya Ràdio
El programa de Catalunya Ràdio "Els viatgers de la Gran Anaconda" celebra el seu vint-i-cinquè aniversari amb l'edició del llibre "Els viatgers de la Gran Anaconda. Entrevistes escollides", un recull de 25 entrevistes fetes durant els 25 anys d'existència del programa.
Els viatgers de la Gran AnacondaViure a la badia de San Francisco, Califòrnia, amb Ana María Briongos
"Els únics que pugen a l'autobús a la costa oest dels Estats Units són els ancians, els pobres, els hispans, els negres i, fins i tot, els sensesostre, amb el seu carretó del súper ple de trastos. I ningú els diu res". L'escriptora i viatgera Ana María Briongos està contenta de no tenir cotxe quan viatge a San Francisco i a Berkeley, perquè això li permet conèixer altres realitats que d'altra manera ignoraria. Tots els usuaris de l'autobús saluden el conductor, "que també és negre", aclareix, "i quan baixen li tornen a donar les gràcies". De forma sorprenent, al país més ric del món i a tocar de la zona probablement més rica del planeta, Silikon Valley, bressol de les noves tecnologies, on la majoria dels mortals s'hi ha venut l'ànima -conscientment o inconscientment-, hi viuen, també, molts sensesostre. Ana María Briongos fa un viatge familiar a la costa oest nord-americana i ens acosta la seva realitat més quotidiana i desconeguda.
Els viatgers de la Gran AnacondaEl tast de la Gran Anaconda: el transport públic una manera de conèixer un país com els Estats Units
Els únics que pugen a l'autobús a la Costa Oest dels Estats Units són els ancians, els pobres, els hispans, els negres i, fins i tot, els sensesostre, amb el seu carretó del súper ple de trastos. I ningú els diu res". L'escriptora i viatgera Ana Maria Briongos està contenta de no tenir cotxe quan viatja a San Francisco i a Berkeley, perquè això li permet conèixer altres realitats, que, d'una altra manera, ignoraria. Briongos fa un viatge familiar a la Costa Oest nord-americana i ens acosta la seva realitat més quotidiana i desconeguda.
També farem una estada a Koh Kong amb Josep Maria Romero, a l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". Malgrat les similituds no estem parlant de l'excolònia britànica, avui territori semiautònom de la Xina. Estem parlant d'una ciutat cambodjana, a tocar de la frontera amb Tailàndia. I parlarem dels europeus d'ultramar. Molts són els interrogants que s'obren si el Brexit s'acaba consumant, un és en quina situació quedaran un grapat d'europeus d'ultramar. En parlem a l'espai "Geografies" amb Sergi Ramis, periodista, editor i viatger.
Els viatgers de la Gran AnacondaDescobrirem tots els secrets de la família de Rabindranath Tagore, a Jorasanko
Jorasanko va ser la llar ancestral dels Tagore, la família hindú més rica i important de l'Índia, a mitjans del segle XIX, principis del XX. En allà s'hi feia de tot. S'hi feia teatre, s'hi publicaven revistes, s'hi feien traduccions i també política. Quan els nois de la casa complien catorze o quinze anys els casaven amb nenes de cinc, sis o set anys. Aquestes nenes arribaven a Jorasanko amb palanquí, vestides com si fossin nines. Enjoiades, plenes de perles, de brillants i d'or, de braçalets. Arribaven precioses. I aquestes "nines" deixaven les seves famílies respectives per sempre per anar a viure a casa dels sogres. Però més enllà de la brillantor d'aquestes "nines" i més enllà també del fet de ser la casa on va néixer i viure Rabindranath Tagore, personatge venerat, mític, a tota l'Índia, de portes endins, Jorasanko tancava molts més secrets. Viatge a la casa dels Tagore, amb Ana Maria Briongos, viatgera i escriptora.
Els viatgers de la Gran AnacondaEl tast de la Gran Anaconda: Els secrets de les nenes hindús de la família Tagore a Jorasanko
Jorasanko va ser la llar ancestral dels Tagore, la família hindú més rica i important de l'Índia, a mitjans del segle XIX, principis del XX. En allà s'hi feia de tot. S'hi feia teatre, s'hi publicaven revistes, s'hi feien traduccions i també política. Quan els nois de la casa complien catorze o quinze anys els casaven amb nenes de cinc, sis o set anys. Aquestes nenes arribaven a Jorasanko amb palanquí, vestides com si fossin nines. Enjoiades, plenes de perles, de brillants i d'or, de braçalets. Arribaven precioses. I aquestes "nines" deixaven les seves famílies respectives per sempre per anar a viure a casa dels sogres. Però més enllà de la brillantor d'aquestes "nines i més enllà també del fet de ser la casa on va néixer i viure Rabindranath Tagore, personatge venerat, mític, a tota l'Índia, de portes endins, Jorasanko tancava molts més secrets. Viatge a la casa dels Tagore, amb Ana Maria Briongos, viatgera i escriptora.
Els viatgers de la Gran AnacondaL'Afganistan de fa cinquanta anys, passar-hi un hivern i aprendre a viatjar
Ana Maria Briongos volia canviar el món el dia que se'n va anar de casa, cap a l'Índia, ara fa cinquanta anys. "Hi havia la il·lusió de no haver de fer el que havíem vist fer als pares, absorts per la feina", recorda. Amb aquesta il·lusió, molts joves de l'època van emprendre un viatge iniciàtic, a la recerca d'alguna altra cosa, potser d'un guru que els ajudés a trobar un sentit diferent a la vida. Però l'Ana Maria Briongos va trigar 30 anys a arribar a l'Índia, perquè es va encallar molt abans d'arribar-hi, a l'Afganistan. "Vaig trobar un país tan extraordinari, tan sorprenent i tan agradable que m'hi vaig quedar. Era com si hagués tornat dos mil anys enrere. Estava a dins d'un pessebre". A l'Afganistan, Ana Maria Briongos era el tercer sexe. El fet de ser occidental li permetia accedir al món dels homes, i el de ser noia, al de les dones. La seva vivència va quedar plasmada al llibre "Un invierno en Kandahar", un hivern del qual ara en fa cinquanta anys. El viatge iniciàtic d'Ana Maria Briongos a l'Afganistan.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaEl tast de la Gran Anaconda: A l'Afganistan, Ana Maria Briongos, era el tercer sexe
Ana Maria Briongos volia canviar el món el dia que se'n va anar de casa, cap a l'Índia, ara fa cinquanta anys. "Hi havia la il·lusió de no haver de fer el que havíem vist fer als pares, absorts per la feina", recorda. Amb aquesta il·lusió, molts joves de l'època van emprendre un viatge iniciàtic, a la recerca d'alguna altra cosa, potser d'un guru que els ajudés a trobar un sentit diferent a la vida. Però l'Ana Maria Briongos va trigar 30 anys en arribar a l'Índia, perquè es va encallar molt abans d'arribar-hi, a l'Afganistan. "Vaig trobar un país tan extraordinari, tan sorprenent i tan agradable que m'hi vaig quedar. Era com si hagués tornat dos mil anys enrere. Estava dins d'un pessebre." A l'Afganistan, Ana Maria Briongos, era el tercer sexe. El fet de ser occidental li permetia accedir al món dels homes i el de ser noia, al de les dones. La seva vivència va quedar plasmada al llibre "Un invierno en Kandahar", un hivern del que ara fa cinquanta anys. El viatge iniciàtic d'Ana Maria Briongos a l'Afganistan.
L'Iran, una societat alegre i amant de la cultura però amb lleis que limiten la vida pública
La societat iraniana té fama de ser alegre, acollidora i gran amant de la cultura, sobretot la poètica. Però les lleis adoptades per la Revolució Islàmica fa 38 anys limiten extremadament l'activitat en la vida pública. La vida privada és el refugi de trobades, festes i celebracions. Ho sap molt bé l'escriptora catalana Ana Maria Briongos, testimoni dels canvis en la societat iraniana des de la Revolució Islàmica del 79.
Els viatgers de la Gran AnacondaL'Iran un país que s'hi pot viatjar sol, sense por; ells volen que la gent els conegui
El mocador o hijab de les noies i adolescents iranianes cada cop està més enrere. Sovint fins i tot cau, i no hi ha cap pressa per tornar-lo a posar a lloc. És el que ha constatat la viatgera i escriptora Ana María Briongos en la seva darrera estada a l'Iran. Quan celebren alguna cosa, per exemple a Teheran, les noies surten dels cotxes i canten i ballen i es treuen els mocadors i després se'ls tornen a posar. I no passa res. Les patrulles de la moral no es veuen gaire. El món iranià ha canviat bastant i no hi ha marxa enrere. Com el món dels hmong, que ens descriu Josep Maria Romero en les seves "Cròniques orientals".
Tot això a "Els viatgers de la Gran Anaconda". Ens mirem el món amb les orelles.
Els viatgers de la Gran AnacondaEl tast dels viatgers de la Gran Anaconda: obrir-se al món a l'Iran arrossegant el hijab
El mocador o hijab de les noies i adolescents iranianes cada cop està més enrere. Sovint, fins i tot cau, i no hi ha cap pressa per tornar-lo a posar a lloc. És el que ha constatat la viatgera i escriptora Ana María Briongos en la seva darrera estada a l'Iran. Quan celebren alguna cosa, per exemple a Teheran, les noies, surten dels cotxes i canten i ballen i es treuen els mocadors i després se'ls tornen a posar. I no passa res. Les patrulles de la moral no es veuen gaire. El món iranià ha canviat bastant i no hi ha marxa enrere. Els iranians, i sobretot les iranianes, s'espavilen. Fins i tot fabriquen avions. Però no parlarem de la indústria. Aquest cop es tractava de fer un viatge, creuant els deserts de sal i de sorra, fins a Mashad, la gran ciutat del nord. És el darrer viatge d'Ana María Briongos.
Els viatgers de la Gran AnacondaEls viatgers de la Gran Anaconda
L'Ana María Briongos, escriptora i viatgera, ens explicarà un viatge molt recent que ha fet a l'Iran, durant la celebració del Nowruz, l'any nou iranià. Es tracta de la festa anual més important del país, durant la qual les famílies s'ajunten com fem nosaltres per Nadal. http://pasionviajera.blogspot.com.es
A més, Josep Maria Bernadas, director d'Altaïr, ens presentarà un altre "mirall de paper". En aquest cas farà referència a la revista "Altaïr", que el maig-juny ha publicat el seu darrer número en paper. Però "Altaïr" es reinventa i es prepara per reaparèixer amb un nou format i una periodicitat diferent. http://www.altair.es/web