L'economista s'asseu a "El divan" de Sílvia Cóppulo

Xavier Sala i Martín, mestre i bona persona

L'economista de les americanes de colors s'asseu a "El divan" de TV3 tímidament. Caldria ensenyar economia a les escoles, és la ciència de prendre decisions, diu. Exerceix de pare desacomplexadament. Ha rectificat la vida i se sent feliç. Pronuncia cada paraula pausadament amb ànim d'ensenyar, i em mira als ulls, decidit. Demà l'operen i llençarà definitivament les ulleres
Sílvia Cóppulo Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

És un mestre de debò, preocupat per empatitzar amb els alumnes, entendre'ls de debò. El més important que es pot ser a la vida, diu, és ser bona persona. Està orgullós del seu pare i de la seva mare, mestres. Molt, tant que ha hagut de posar guionets entre els seus cognoms perquè als Estats Units li diguin també el segon.

Arriba a "El divan" de TV3 una mica nerviós. No té ni un 5 de felicitat momentània, per bé que, quan acabem, haurem apujat la nota, a prop del notable. Assegura amb humilitat que es va equivocar de jove, sent pare per primera vegada, i no va atorgar prou temps i dedicació a la seva filla Úrsula. Al seu fill petit, el Max, ara mira de portar-lo i recollir-lo a l'escola molt sovint. Els fills no els hem d'empènyer cap al que nosaltres voldríem que fossin, ens equivoquem si ho fem així. Cal que descobreixin què és el que els agrada. La seva filla, després d'estudiar Psicologia, s'ha fet pastissera.

Passen els minuts i l'economista de les americanes de colors, Xavier Sala i Martín, ens alimenta el sentit crític. Fake news? Abans, assegura, només els diaris i el poder ens oferien la seva veritat oficial. Ara s'ha democratitzat el dret a mentir. Robots? La intel·ligència artificial permet separar la intel·ligència de la consciència. Potser que els humans no donem gaires lliçons d'ètica, perquè som els que hem portat el mal al món.

Gestiona la seva Fundació Umbele a l'Àfrica; va tenir oncles missioners i, novament, ens qüestiona les idees preconcebudes. Un dia, una monja de Ghana li va dir que el que més necessitava no eren ordinadors, sinó vàters, perquè quan les nenes tenien la primera regla, si no hi havia lavabos, no tornaven a l'escola.

Es reconeix liberal, i avui, com sempre, defensa el dret a decidir de Catalunya. Tard o d'hora l'estat espanyol haurà de cedir. A Nova York els taxistes ja ens identifiquen com aquella gent a qui ens impedeixen votar.

M'agrada veure i escoltar Xavier Sala i Martín. És tímid, és brillant i, sobretot, és un mestre bona persona.