Ridley Scott trasllada el Me Too al segle XIV

"El último duelo" ***** El director de "Blade Runner" i "Alien", Ridley Scott, mira al passat, com ja va fer amb "Els duelistes", per recuperar el cas documentat de l'últim duel en sòl francès, al segle XIV, en el que dos homes van lluitar a mort després que la dona d'un d'ells denunciés el seu rival per violació. Scott fa una aposta decidida per fer encaixar fons i forma i mostra tres versions dels fets, les del marit i l'agressor, perfectament documentades, i, finalment, la d'ella, una hipòtesi formulada per la guionista Nicole Holofcener, perquè el seu relat està absent a tots els llibres d'història. Ells són Matt Damon, amb un pentinat impossible, i Adam Driver, el bell més lleig del cinema mundial. Ella, la Villanelle de "Killing Eve", una excepcionalment mesurada Jodie Comer. "Resultava confús rodar la mateixa escena tres cops des de punts de vista diferents. Però el meu objectiu era que s'entengués la versió del meu personatge i que, al final, hi ha una única veritat." Scott aconsegueix un treball de precisió prodigiós, perquè cada nou relat dels fets modela la perspectiva de l'espectador aportant-hi noves dades. De mica en mica, a més, l'acosta significativament al present del #MeToo, encara que hagin passat 800 anys. "El sustituto" *** Un bon thriller d'acció, amb persecucions en Seat 127, per demostrar que la Transició espanyola no va ser tan modèlica i que, d'alguna manera, continua inacabada. El 1982, un policia arriba a Dénia després de caure en desgràcia a Madrid. Pensant que l'esperava un oasi de pau, es troba amb la colònia de militars nazis més important del món, que ni tan sols s'amaguen perquè hi viuen amb la connivència dels veïns i amb la protecció tàcita dels hereus del règim franquista. Dirigeix un entonat Oscar Aibar amb un solvent Pere Ponce, una espontània Vicky Luengo i un esforçat Ricardo Gómez, que recomanava la pel·lícula en declaracions a Catalunya Informació. "És molt "heavy" això dels nazis. Jo no ho sabia fins que vaig llegir el guió i els meus col·legues flipen quan els ho explico. Només això ja és un ganxo guai per veure la pel·li." "Petite maman" ***** Una petita joia de Céline Sciamma, que ja va enamorar amb "Retrato de una mujer en llamas". És una miniatura sorprenent sobre una nena que té el privilegi de conviure uns dies amb la seva mare quan tenia la mateixa edat que ella. Una pel·lícula sobre la pèrdua, la inseguretat, com es forja un caràcter i, sobretot, l'amor sincer i incondicional mare-filla. Una delícia. "Érase una vez en Euskadi" *** Una altra pel·lícula aparentment encantadora que narra les aventures i desventures de quatre nens al País Basc als 90, però que acaba sent un film molt més dur del que sembla. Dur, però honest. Res a veure amb "Los Goonies" ni "Stranger things". Aquí, els pilars de la història són el fracàs personal, la crisi econòmica, ETA i la sida. Però també l'amistat, l'esforç i les il·lusions. Completen la cartellera d'estrenes "Claroscuro", un film que Netflix estrena mig d'amagat per poder optar a premis i que el 10 de novembre ja estarà disponible a la seva plataforma; i "El espia inglés", una pel·lícula on sobrevola la crisi dels míssils a Cuba i que basa el seu èxit en el carisma de Benedict Cumberbatch. ESTRENES EN PLATAFORMES "El caballero verde" (Amazon Prime) **** És l'adaptació d'un romanç medieval del segle XIV sobre un dels cavallers de la cort del Rei Artús, Sir Gawain, un text ple d'aventures, temptacions, fracassos i descobertes, sobretot la descoberta d'un mateix. El film parla del conflicte entre l'honor i el deure cavalleresc i David Lowery, el de la fantàstica "A ghost story", entrega la que seria, de moment, la seva obra mestra. És un film complex, fascinant i màgic. A Netflix destaca l'estrena d'"El ejército de los ladrones", la innecessària preqüela d'"El ejército de los muertos", de Zack Snyder. Se centra en l'alemany expert a obrir caixes fortes i en com aconsegueix la seva pròpia banda mentre esclata l'apocalipsi zombi. I a Movistar+, a partir del 2 de novembre, "Más allá de los dos minutos infinitos", una imaginativa cinta de ciència ficció japonesa de baix pressupost que és un "divertimento" meravellós. "Doctor Portuondo" (Filmin) *** És la primera producció original de Filmin i la primera sèrie de Carlo Padial, el director de "Mi loco Erasmus" o "Algo muy gordo". Aquí adapta el seu propi llibre on relata les seves estrafolàries sessions de psicoanàlisi amb l'autèntic Doctor Portuondo. Esbojarradament sincera, honestament desmesurada i intel·ligentment còmica, és una aposta arriscada però fructífera. Tot i això, Padial admet a Catalunya Informació que no és la seva obra més boja. Per mi és el més clàssic que he fet, però com que tinc aquesta fama de fer coses rares... Una obra de maduresa? Jo tinc la sensació que acabo de començar. El seu alter ego en pantalla és l'actor Nacho Sánchez, a qui acompanya un superlatiu Jorge Perugorría fent de Portuondo. "El tiempo que te doy" (Netflix) *** Una sèrie imaginativa i alhora carregada de veritat, amb capítols continguts i breus on la seva creadora i protagonista, Nadia de Santiago, narra en diferents flaixbacs i el posterior deteriorament d'un amor de joventut. L'acompanya el barceloní Álvaro Cervantes. A Netflix també arriba la reivindicativa "Colin en blanco y negro", dirigida per Ava DuVernay, la mateixa que va impactar amb "Así nos ven"; a Amazon Prime estrenen el biopic "Maradona: sueño bendito"; a AppleTV+ aposten per "Swagger", inspirada en els inicis de Kevin Durant en el món del bàsquet; i a Movistar+ ofereixen el drama històric "Atlantic crossing", sobre la lluita de la princesa Martha de Noruega durant la Segona Guerra Mundial, i la docusèrie "Lola", el document definitiu sobre La Faraona.

Ridley Scott trasllada el Me Too al segle XIV

"El último duelo", "El sustituto" i "Petite maman" destaquen entre les novetats a la cartellera de cinema aquesta setmana