Les estrenes de cinema treuen el cap al cementiri d'animals

Cementiri d'animals &#9733;&#9733;&#9733;&#9733;&#9733; Una relectura del clàssic del mateix nom de Stephen King ja versionat el 1989 en un producte de sèrie B. Ara, amb molts més mitjans i amb uns actors realment convincents, com un entranyable John Lithgow. D'entrada, la història d'un cementiri que fa que tot el que hi enterris torni a la vida. Encara que puguis més o menys intuir el que passarà, no deixa de ser absolutament inquietant. I si a això hi sumes nens i animals, el còctel terrorífic està assegurat. El film es recolza potser massa en la música i els efectes sonors, però igualment és una cinta molt recomanable, ben resolta i, per als fans de l'escriptor, amb una última escena que replanteja el final de la novel·la. Els amants del gènere no se la poden perdre (tot i que segurament els nostàlgics de la primera versió li trobaran totes les pegues) i, a més, la resta de públic pot atrevir-se a veure-la sense problemes. De fet, el que fa més por són... els camions! Shazam! &#9733;&#9733;&#9733;&#9733;&#9733; Sembla que la fàbrica de superherois de DC ha deixat de banda els films grupals i comença a optar per les històries individuals. Així, amb una estratègia de prova-error, poden veure quin personatge els dona bon resultat i engegar a partir d'aquí una saga pròpia que pugui ser, per fi, exitosa. Seria el cas de "¡Shazam!", un film infinitament més lleuger i digerible que "Liga de la Justicia", per exemple, i més divertit i entretingut, que no és gens difícil. Amb un superheroi amb cos de culturista i cor de nen com a protagonista, i amb un humor absolutament blanc, va dirigida a un públic definitivament més infantil o juvenil. Un producte menor, però molt defensable. 7 raons per fugir &#9733;&#9733;&#9733;&#9733;&#9733; Una successió de contes d'un meravellós humor negre, afilat i carregat de surrealisme, que vol fer caure alguns dels pilars bàsics de la nostra societat, com la família, la feina o el matrimoni. És un trencaclosques irregular, com passa amb totes les produccions construïdes a base de capítols independents, però gairebé tots els relats són deliciosament sorprenents i el conjunt acaba sent absolutament disfrutable. A més, aprofita un repartiment de luxe on brillen Emma Suárez, Sergi López, Lola Dueñas, Francesc Orella, Alain Hernández o Nuria Gago. A tot això, el documental "Andrea Motis. La trompeta silenciosa" i les versions en català de l'exitós film francès "Ments brillants" i les cintes d'animació "Gordon y Paddy" i "La catifa màgica" completen les novetats en català de la setmana. Identidad borrada &#9733;&#9733;&#9733;&#9733;&#9733; La decepció de la setmana, una pel·lícula que vol denunciar l'abús dels centres dels Estats Units on actualment més de setanta mil joves gais se sotmeten a una teràpia de conversió. Llàstima que amb aquest material i amb un repartiment que inclou Nicole Kidman i Russell Crowe, el seu director, Joel Edgerton, no aconsegueix l'emoció necessària per transmetre l'angoixa del protagonista, interpretat per un voluntariós Lucas Hedges. Pesada, repetitiva i funcional. I encara pitjor és "La boda de mi ex", una suposada comèdia amb Keanu Reeves i Winona Ryder, que no recuperen ni un bri del seu glamur dels 90 i que es fa inacabable. Dues estrenes més, també decebedores, són "Asher", que com a mínim té un solvent Ron Perlman interpretant un assassí en sèrie a una pas de la jubilació; i "Un pueblo y su rey", l'enèsima visita històrica a la Revolució Francesa, excessivament alliçonadora i acadèmica. La sombra del pasado &#9733;&#9733;&#9733;&#9733;&#9733; Una pel·lícula enlluernadora sobre el poder de l'art per digerir la tragèdia del passat, sobre la imatge com a resum de la bellesa, sobre el cinema com a mitjà de transmissió de sensacions i sentiments. És cert que el relat per constrènyer 30 anys d'història d'Alemanya, entre el nazisme, el comunisme i el capitalisme, amb els diversos corrents artístics que la defineixen, té alts i baixos, però ho compensa amb la fotografia, la música i la composició visual de Florian Henckel von Donnersmarck. Aquest director ja va sorprendre amb la seva òpera prima "La vida dels altres", que va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Amb "La sombra del pasado" ha arribat a la final, però no ha pogut fer res contra "Roma", tampoc amb la merescudíssima nominació a la millor fotografia. I, tot i que dura més de tres hores, i això pot fer enrere, qui s'endinsi a cor obert en el seu món visual, pot arribar a suplicar que no s'acabi mai. Justo antes de Cristo &#9733;&#9733;&#9733;&#9733;&#9733; A la televisió, destaca l'estrena el dia 5 d'abril a Movistar+ d'aquesta visió molt Monty Python de l'Antiga Roma que farà les delícies d'aquells que combreguin amb l'humor absurd i costumista de José Luis Cuerda. Porta el segell de Borja Cobeaga i Nacho Vigalondo i compta amb Julián López com el patrici en crisi existencial protagonista. L'altra estrena important és "Fosse/Verdon", el dia 10 a HBO, un retrat de la relació creativa i sentimental entre el coreògraf Bob Fosse i la ballarina Gwen Verdon. Els interpreten Sam Rockwell i Michelle Williams, dos noms que, per si sols, ja són l'excusa perfecta per tastar-la. També a HBO arriba la segona temporada de "Killing Eve" el dia 8 i a Netflix la segona part de "Las escalofriantes aventuras de Sabrina". I a Filmin, silenciosament, presenten una de les millors sèries britàniques de la temporada passada, el thriller policíac "Informer", el dia 9.

Les estrenes de cinema treuen el cap al cementiri d'animals

La cartellera rep diverses dosis de cinema de terror, superherois, drames històrics i personals i una presència important de cinema català o en català