"Gracias a Dios" ★★★★★ El director francès François Ozon s'endinsa en el cas real d'un capellà pederasta de Lió amb la seva batuta sempre solvent i l'autor d'"A la casa" o "Frantz" torna a deixar el llistó ben alt. Aquí, amb el punt a favor de no voler mai manipular l'espectador ni ser artificialment melodramàtic. Ell exposa els fets, tres casos concrets extrets de l'associació de víctimes, amb un de molt especial que destaca per sobre de la resta. És un film sobri i impecable, precisament perquè no amaga cap aresta de la veritat.   Les víctimes tenen els seus dubtes i enfoquen el cas des de diferents punts de vista, i això genera enfrontaments entre ells. També tenen problemes a casa seva i n'hi ha que mantenen actituds poc respectables. Però això els fa encara més creïbles. I és que el principal objectiu no és ni tan sols el pare Preynat, que conserva el seu nom real al film, una autèntica encarnació del mal, sinó la responsabilitat evident d'una diòcesi inoperant i còmplice que, fins i tot, va intentar que es prohibís l'estrena, ja que el cas encara s'està jutjant. Finalment no se'n van sortir i el film va passar per la Berlinale, on es va endur un merescudíssim Os de Plata.   "Donbass" ★★★★★ També amb els dos peus ben enfangats en la realitat s'estrena aquest retrat brutal, com un cop de puny a l'estómac, del caos social i polític en què s'ha convertit la guerra civil ucraïnesa. La càmera de Sergei Loznitsa es desplaça per tota la geografia del seu país exhibint un retaule de situacions independents que mostren una societat absorbida per l'engany, la barbàrie, la corrupció, la impunitat i l'odi.   Una ficció que s'acosta mil·limètricament a la realitat, un crit amarg que hauria de fer-nos reflexionar a cada instant. I tot això sense perdre el sentit de l'humor. Tota una victòria. Arriba avalada amb el primer premi del Festival de Sevilla i el de millor director a la secció paral·lela "Un certain regard" de Canes.   "La espía roja" ★★★★★ Una història apassionant sobre el paper que el director Trevor Nunn, un mestre de les obres de teatre musicals com "Cats" o "Els miserables", no aconsegueix que alci el vol. Està basada en la vida real d'una àvia a qui els serveis secrets britànics van detenir a principis de segle per haver estat una espia comunista 60 anys abans. Ningú al seu barri o de la seva família podia creure's que aquella senyora venerable fos una agent del KGB. Judi Dench és aquesta àvia aparentment inofensiva i, si el film girés al voltant d'ella, segurament hauria fet més fortuna.   També si, com ens explicava el mateix Nunn al festival de Sant Sebastià, s'hagués centrat en la seva condició de dona i en les contradiccions que això generava a la seva època i, fins i tot, ara. Però no, els flashbacks ocupen gran part del metratge, la Dame Dench es dilueix i el film es converteix en un projecte malaguanyat, massa acadèmic, pla i monòton.   "La llorona" ★★★★★ Efectiu film de terror de la factoria James Wan, dins el món d'"Expedient Warren" i "Annabelle", sobre la llegenda clàssica mexicana que parla d'una mena d'home del sac en forma de núvia, una dona penedida per haver ofegat els seus dos fills per venjar-se del seu marit, que queda atrapada en aquest món i s'emporta els fills dels altres per intentar redimir-se.   Una proposta ben resolta pel director debutant Michael Chaves, amb un guió força previsible que cau en alguns dels paranys habituals del gènere, però rodada amb pols ferm i amb una Linda Cardellini post-"Green book" que cada cop pren més protagonisme a Hollywood.   Altres estrenes Completen la cartellera dos films animats en català: "Bikes", nominat al Goya, una adaptació de "Cars" però amb bicicletes parlants, un film infantil amb vocació ecologista; "Els Fixies: amics secrets", una cinta russa sobre unes criatures diminutes que reparen tot tipus de circuits electrònics; i l'alemanya "Un corazón extraordinario", una comèdia dramàtica adolescent que ajunta un jove de família rica que no ha volgut créixer, ni li ha fet falta, que coneix un noi terminal que l'ajuda a entendre el significat de fer-se responsable. A la petita pantalla, poques propostes originals més enllà de la sèrie "Gentleman Jack", que arriba a HBO el dia de Sant Jordi, una interessant producció de la BBC sobre una dona del segle XIX avançada al seu temps.