Travelling

Es pot ser clàssic i trencador alhora? La cartellera de Canes demostra que sí

Una pel·lícula que combina el mainstream amb una producció gamberra i atrevida destaca en una cartellera marcada pel Festival de Canes
Marc GarrigaActualitzat
TEMA:
Cinema
Seth Rogen i Charlize Theron a "Casi imposible", de Jonathan Levine

Seth Rogen i Charlize Theron a "Casi imposible", de Jonathan Levine

Casi imposible★★★★

La comèdia romàntica fa un nou gir amb la pel·lícula de Jonathan Levine, que demostra que es pot ser mainstream i alhora gamberro i atrevit; clàssic i alhora actual i trencador. Els dos protagonistes són Seth Rogen i Charlize Theron i ella és la dona forta, ella és qui porta els fils de la relació, ella és qui decideix quan i per què ho deixen i quan i per què hi tornen.

Com diuen ells mateixos, és "Pretty woman" amb els papers canviats, són els nous Spencer Tracy i Katharine Hepburn, tan diferents però al mateix temps amb aquella química tan especial. Amb un guió intel·ligentíssim, afilat, políticament incorrecte i molt, molt divertit. Una pel·lícula que satisfarà tot tipus de públics. I això, en cinema, és el més difícil d'aconseguir.

Hellboy★★★★★

La nova versió cinematogràfica del personatge de Mignola va dirigida sobretot als coneixedors del còmic original, als seguidors dels films que barregin nazis, éssers mitològics i bruixots del segle V o als fans del fantàstic en general. Un poti-poti que no arriba a la versió de Guillermo del Toro de fa 15 anys, que no agradarà especialment als que defensen el director mexicà, però que, mirada fredament, tampoc és un desastre absolut. Sí que és confusa, amb un argument d'escassa coherència, però és hàbil com a entreteniment i molt didàctica sobre un món que segurament, aquest cop sí, obrirà una nova franquícia amb més missions per al dimoni interpretat aquí per David Harbour, el xèrif de "Stranger things".

 

Un hombre fiel ★★★★★

El suggerent film de Louis Garrel, que va guanyar el premi al millor guió a l'últim festival de Sant Sebastià gràcies a la mà de Jean-Claude Carrière, té un inici brillant, però va perdent interès a mesura que avança, i això que només dura una hora i quart. Al costat de Garrel, el triangle amorós el completen la seva dona a la vida real, Laetitia Casta, i la filla de Johnny Depp, Lily Rose. Coincideix amb l'estrena de dos films francesos més, la comèdia política "Ens cal el teu vot" i "La última locura de Claire Darling", que justifica la seva existència gràcies, només, a Catherine Deneuve.

 

Sombra★★★★

El director xinès Zhang Yimou recupera l'antiga resplendor de "Hero" o "La casa de les dagues voladores" amb "Sombra", una meravella estètica que conté una coreografia perfecta per emmarcar una història clàssica de revenges, poder, amor i odi. És el renaixement de Yimou, elegant, majestuós, tràgic i solemne.

 

Lejos de Praga★★★★★

Qui no acaba de retrobar-se, en canvi, és el txec Jan Sverak, que va guanyar l'Oscar fa 13 anys amb "Kolya" però que des d'aleshores no ha tornat a trobar la tecla creativa adequada. Ara estrena un film convencional sobre com un grup de nens viuen el nazisme en la distància, al seu poble rural lluny de la capital.

 

El año de la plaga★★★★★

La novel·la de Marc Pastor mereixia molt més que aquesta pobra adaptació sense recursos però, també, amb escassa imaginació. Completen la cartellera l'estranya "522. Un gato, un chino y mi padre", amb Natalia de Molina; el documental sobre Lourdes "Hospitalarios, las manos de la virgen"; i la sèrbia "La carga", situada a la guerra dels Balcans.

ARXIVAT A:
Cinema