Tot recordant Rosetta

Fa cinc mesos que la sonda Rosetta descansa a sobre del cometa 67P. Potser ara, quan es compleixen tretze anys del seu enlairament, és un bon moment per recordar la missió més emblemàtica, més arriscada, més ambiciosa i més difícil de l'Agència Espacial Europea (ESA).

M'agrada imaginar quines devien ser les primeres reaccions quan, fa gairebé vint anys, un grup d'investigadors va plantejar per primera vegada el que podia semblar una broma, una bogeria o l'episodi d'una pel·lícula de ciència-ficció: "per què no intentar per primera vegada entrar en l'òrbita d'un cometa i estudiar-lo en el seu viatge cap al Sol? I per què no anar encara més enllà i provar també d'aterrar-hi?"

Diuen que la ciència avança gràcies a idees com aquesta, gràcies a somiadors que no accepten un "no es pot fer" i busquen estratègies per obrir nous camins al coneixement, i Rosetta, una aventura amb nom de l'antic Egipte, crec que s'adiu molt amb aquesta descripció.

En els dotze anys que va durar, la missió es va convertir en una de les més mediàtiques i de més impacte social des de les primeres expedicions espacials dels anys seixanta. De fet, no va parar d'acumular èxits, però també va regalar sorpreses i ensurts als responsables de l'ESA.

En el seu viatge va trobar dos asteroides, Steins i Lutetia, va perdre energia en allunyar-se del Sol i la van haver d'hibernar durant més de dos anys, sense la certesa que algun dia es pogués despertar.

El gener del 2014 va aconseguir desvetllar-se del seu son i a l'agost, en una arriscada maniobra, va culminar la fita històrica d'entrar en l'òrbita d'un cometa, el 67P, un petit cos irregular de només quatre quilòmetres de diàmetre. La cirereta de la missió, però, estava fixada per tres mesos després, el 12 de novembre del 2014, quan en una operació d'infart, dirigida des de la Terra, a cinc-cents milions de quilòmetres, Rosetta va deixar caure sobre el 67P el petit robot Philae i va aconseguir el primer aterratge en un cometa de la història espacial.

Probablement, la missió es va veure enterbolida quan Philae va rebotar fins a tres vegades sobre el cometa i va quedar en una zona poc il·luminada que no li permetia carregar les bateries. Però crec que és just recordar que el robot va tocar la superfície del 67P a només cent metres del seu punt d'aterratge, molt més a prop, doncs, del quilòmetre que havien previst com a marge d'error; i també que, tot i no poder mantenir activades les bateries, va ser capaç de complir el vuitanta per cent del seu propòsit abans d'apagar-se.

Les dades que va recollir Philae de la superfície del 67P i totes les que va enviar Rosetta fins al final de la missió, l'octubre de l'any passat, ens han aportat tanta informació sobre els cometes que s'han hagut de canviar els llibres de text. I això quan només hem pogut analitzar una petita part de tot el que han descobert. En paraules del responsable d'enginyers de terra de l'ESA, Joan Miró, trigarem encara una vintena d'anys a desxifrar tots els misteris que ens ha desvelat Rosetta.

Un brindis, doncs, per aquest aniversari. Perquè el 2 de març del 2004 s'enlairava molt més que una missió espacial; s'enlairava un repte, un somni, un desafiament que ha demostrat que tot és possible quan hi ha prou preparació, prou il·lusió i prou passió al darrere.