Tot per una selfie

Els accidents i les morts de persones mentre es feien una selfie han crescut. Això diu més de nosaltres com a societat del que ens podem imaginar.
Actualitzat

"És l'adrenalina d'estar entre la vida i la mort". Així és com un jove rus explicava a una periodista de la BBC per què arrisca la seva vida per fer-se una selfie. Aquests joves s'han convertit en celebritats a Rússia amb milers de seguidors a les xarxes socials.

Asseguts a la cornisa d'un gratacel observant una posta de sol o desafiant la gravetat penjant-se d'un pont. Les imatges i vídeos que aquests joves pengen a internet semblen muntatges, però són reals. Ho fan només pel risc? Evidentment, no. La seva motivació és aconseguir milers de "m'agrades" a Instagram o visionats a YouTube.

Aquestes imatges es coneixen com "selfies extrems" i han passat de ser una excentricitat a convertir-se en un problema. Cada any el nombre de persones que moren fent-se una autofoto creix. Un dels casos més sonats va ser la mort d'una nena de 12 anys l'octubre passat a Rússia, després d'enfilar-se a un balcó per fer-se una fotografia i penjar-la a les xarxes socials.

Les autoritats han començat a prendre mesures. Bombai, a l'Índia, ha prohibit les selfies a 16 zones de la ciutat i el Ministeri de l'Interior rus ha editat una guia anomenada "Selfies segures" amb situacions a evitar.

No fer-se una foto amb una arma carregada, al costat de la via quan passa un tren, a prop d'un animal salvatge o sobre l'ampit d'un edifici. Tot és sentit comú, però, si calen aquestes recomanacions, la pregunta a fer-se és: què ens està passant?

Les selfies extremes són la hipèrbole d'una malaltia de la nostra societat: l'egocentrisme. Vas a un museu a qualsevol ciutat del món i sempre trobes visitants més preocupats de fer-se fotografies al costat de les peces exposades que d'observar-les i gaudir-ne.

"Jo amb la Gioconda, jo al costat d'una fondue, jo amb la torre Eiffel, jo i el meu vestit nou". Totes les imatges són pujades immediatament a la xarxa corresponent perquè tothom les vegi i reaccioni. És l'afany de notorietat? De pensar que les nostres vides no són anònimes i anodines?

Pensem un moment com eren les nostres vides abans de l'existència de les xarxes socials. Potser, en comptes de publicar compulsivament fotografies, ens trobàvem amb uns amics en un bar per explicar-nos les vacances. Ara, quan ho fem, primer pengem a Instagram una selfie de grup o una imatge de les canyes i el plat de braves. Mentre esperem reaccions, publiquem la imatge també al Facebook i, sense aixecar la vista de la pantalla, responem als vint missatges que en l'últim quart d'hora ens han entrat al WhatsApp i al Telegram. La conversa pot esperar.