El Petronas Yamaha s'ha reservat Valentino per al darrer dia de rodes de premsa. No ha arribat a una hora de roda de premsa, meitat anglès meitat italià; ell encara era a casa, a poc per viatjar a Qatar. El títol d'aquest text no és casualitat. Un periodista italià li ha preguntat en aquests termes: en quina banda es posicionava. I tu deus pensar, òbviament, a la banda de la "regeneració" i no pas del "declivi". Valentino no rebutja la pregunta i recorre al "tot dependrà dels resultats". És quan diu que gaudeix fent la feina: "Em sento en forma, que puc ser competitiu, que tinc molt a oferir a Yamaha i a l'equip Petronas. Tinc curiositat per veure com treballarem, crec que tampoc canviarà tant. Però haig de fer el màxim per millorar els resultats de les darreres temporades, fer bones curses, lluitar pels podis". Perquè ell diu que: "Començo la meva temporada 26 al mundial, una llarga vida. Però no competeixo per passar el temps, és una temporada molt important per a mi, perquè vinc de les temporades 19 i 20 (7è i 15è respectivament) en què els meus resultats van estar per sota del que esperava. Vull ser competitiu i capgirar aquesta situació: ser al podi i guanyar curses i ser regular tota la temporada." Ja fa anys que a Rossi se li demana per la retirada. L'any passat ja va dir que preferia seguir perquè de fet la pandèmia no li va permetre complir els terminis que ell s'havia marcat, que són els mateixos que es marca ara: "Decidiré a l'estiu, vull disputar almenys mitja temporada. La meva decisió la marcaran els resultats. Si em veig fort, si puc lluitar per podis o victòries, podria seguir un any més; i si no és així no seguiré." A final d'any estarà content si és entre els cinc primers de la classificació. Valentino ja ha passat pel procés de tenir certa por de quan s'hagi de retirar; ara és conscient que pot ser aquest any, però que la seva vida seguirà lligada a la competició, segurament de quatre rodes. Rossi veu almenys deu candidats al títol. En un punt en què "si te'n deixes algun, potser has d'acabar esmentant gairebé tots els pilots de la graella". Márquez el veu, i tant si el veu: "Cal veure quan tornarà Márquez, però quan ho faci estarà al nivell habitual. Si no es perd gaires curses encara podria lluitar pel mundial. A banda d'ell és difícil fer una llista de favorits perquè n'hi ha almenys deu. Però aquesta és la part bonica del nostre esport." Som en un punt en què no pots prescindir de posar el Tro de Cervera a les travesses, això un pilot amb tants títols com l'italià ho sap. No m'estranya que Rossi vulgui seguir. El panorama és boníssim. Al costat té el subcampió Morbidelli, un dels seus protegits. A l'equip oficial Ducati, un altre dels pilots de la seva Academy, Pecco Bagnaia, i a l'equip Esponsorama, el seu germà Luca Marini. És el triomf de la seva política de planter. Sobre les paraules de Morbidelli que és més important l'amistat que tenen que la competició, Rossi també es comporta com un "killer": "La veritable amistat és molt important, per a mi també a la meva vida. Si vols tenir bons amics t'ho has de guanyar, no és fàcil. Som molt amics amb el Franco des de fa molt de temps i hem treballat junts perquè arribés aquí. Estic molt content de ser el seu company, serà molt interessant i no serà fàcil de gestionar. Cal una veritable amistat per competir i no perdre la relació d'amistat. Crec que ho podem aconseguir."