Minuts de silenci: de Saras a Aíto

Dimarts, al Palau Blaugrana, en un moment del partit contra el València Sarunas Jasikevicius va demanar un minut de temps mort. El partit no anava bé i els seus jugadors necessitaven solucions. Un cop la taula i els àrbitres van parar el partit, els jugadors del Barça se'n van anar a la banqueta. Potser algun d'ells va pensar que els cauria una altra bona bronca de Saras, tenint en compte alguns precedents. Però no. Saras va deixar arribar els jugadors, els titulars es van asseure i ell va prendre distància. I va mantenir el silenci. I no va dir res. Ni una paraula durant tot el temps mort. La mirada clavada a terra, les mans a la butxaca. Fins que va sonar la botzina, va acabar el temps mort i el cinc que estava jugant va tornar a la pista. L'efecte silenci no va donar prou resultat perquè el Barça va acabar perdent contra el València. Això sí, contra un gran València de Jaume Ponsarnau. Jasikevicius és poc menys que una llegenda a Lituània i des del seu país ens arriben notícies que la de dimarts al Palau no ha estat la primera vegada que Saras demana un temps mort per quedar-se callat. Sarunas Jasikevicius, expressiu, donant ordres des de la banqueta. Font: EFE Al Zalguiris ho recorden, com a mínim, una vegada i allà sí que va donar resultat. La història la recordava el periodista lituà Donatas Urbonas: "Va ser en un partit d'Eurolliga", fa dos anys, l'any de la Final Four. Jordi Trias, al Trias&amp;Roll del "Tot costa", recordava que una vegada li havia passat el mateix. Quan jugava a Girona i l'entrenava Edu Torres. En un partit desastrós, l'entrenador va parar el partit per demanar temps mort i va callar. Tots van quedar sorpresos, explicava aquest dijous el Jordi Trias, i van tornar a la pista sabent que l'Edu Torres estava enfadat. No van guanyar el partit, però el temps que va anar del temps mort silenciós al final van millorar el resultat i els va servir per reaccionar. L'anècdota de les anècdotes és del gran Aíto García Reneses En la seva primera etapa a la banqueta del Barça, a finals dels 80, en un partit que no anava prou bé va decidir aturar el partit i demanar temps mort. En aquella època, els temps morts es feien a dins la pista i els jugadors rodejaven l'entrenador. Aíto estava enfadat amb l'equip i, quan va tenir tots els jugadors al seu voltant, només va dir cinc paraules: "M'esteu prenent el pèl". Els jugadors no van replicar i Aíto no va dir res més en tot el minut. I els jugadors van respondre. En només uns minuts van capgirar el marcador i quan tot anava rodat i el Barça havia posat la directa, Aíto va tornar a demanar temps mort. Quan va tenir tots els jugadors al seu voltant va ser una mica més llarg en el seu discurs. Va fer servir vuit paraules: "Ho veieu com m'estàveu prenent el pèl"?