Laporta 2.0, un desafiament majúscul

Divuit anys després de la seva primera victòria electoral, Joan Laporta ha tornat a guanyar unes eleccions a la presidència del Barça. Ho ha fet amb un percentatge superior a l'aconseguit quan va derrotar Lluís Bassat a les urnes i, fins i tot, amb més vots. La situació del 2003 té molts paral·lelismes amb l'actual, bàsicament per la inestable situació esportiva, l'estat preocupant de l'economia del club i un dels pitjors episodis mai viscuts en l'àmbit institucional, el Barçagate. I és en aquest context de crisi profunda que torna a irrompre amb força la figura de Laporta, ara erigit en una mena de salvador per molts socis que recorden aquell jove advocat amb empenta que l'any 2003 va posar en marxa el cercle virtuós. En moments de debilitat com l'actual, l'aparició d'un personatge que demostra seguretat i confiança en si mateix com Laporta ha estat clau per arrossegar la massa social del Barça. Si a això li sumem el seu currículum com a president, amb la medalla d'haver estat l'artífex del millor Barça de la història, ja no hi ha partit. El mantra del "ho tornarem a fer" ha estat suficient per guanyar les eleccions, però serà suficient per governar amb èxit el club? Joan Laporta celebra el triomf a les eleccions del Futbol Club Barcelona. Font: EFE Envoltat de dos equips diferents El 2003 Laporta va arribar a la presidència del Barça envoltat d'un equip potent de directius on s'hi barrejava la capacitat de gestió de Ferran Soriano i el coneixement del món del futbol de Sandro Rosell. Laporta hi posava el lideratge i un punt d'audàcia que, sumat als actius mencionats abans, va servir per redreçar la situació del club que havia deixat Joan Gaspart. Aquest 2021, Laporta va més sol. S'ha envoltat d'executius d'innegable èxit professional com Jaume Giró o Juli Guiu, però la sensació és d'una actitud més presidencialista que mai. Fins i tot li falta el seu guru de capçalera, Johan Cruyff, l'oracle a qui Laporta acudia cada cop que tenia dubtes de com resoldre una situació. Caldrà veure, per tant, si amb els monumentals desafiaments que té el Barça al davant n'hi ha prou amb la determinació i desacomplexament, dos conceptes que Laporta s'encarrega sovint de recordar-nos que l'identifiquen. Tornar la confiança al soci A favor del nou (o vell, segons com es miri) president del Barça hi juga un expedient que permet treure pit. Va encadenar dos projectes esportius d'èxit -Rijkaard i Guardiola- i va portar el club a nivells de màxima popularitat i prestigi, amb decisions com les de lluir el nom d'Unicef al pit. L'experiència ha estat un dels valors que més ha exhibit Laporta durant la campanya com a garantia d'èxit de la seva futura gestió. Ha arribat l'hora de demostrar-ho. Molts socis, concretament 30.184, hi confien, alguns gairebé a cegues, i per tant la pressió és màxima. El llistó també és ben amunt. Joan Laporta, als 58 anys, s'enfronta al desafiament més gran de la seva vida.

Laporta 2.0, un desafiament majúscul

Joan Laporta torna a ser president del Barça després d'imposar-se, clarament, a Font i Freixa