Torna el "xutaburrisme"!

El retorn del públic als camps de futbol és una notícia que no admet discussió: és bona per a tothom. Els jugadors per fi podran notar l'escalf de les graderies. Quan juguin a casa trobaran la motivació en moments de dificultat i quan ho facin fora potser també. I és que a molts futbolistes els motiva tant el públic rival com el propi. Això també els passa als àrbitres que en privat han reconegut en més d'una ocasió que, aquest últim any, ells també han trobat a faltar els aficionats. Encara que els diguin el nom del porc. Els clubs també estan d'enhorabona: podran començar a recuperar-se de la patacada econòmica que els ha causat la pandèmia tornant a vendre entrades. I si tot plegat va acompanyat de la recuperació del turisme, la notícia ja no és bona, és boníssima: venda de samarretes, visites als museus, etcètera. Tot això són diners per tapar molts forats. Mocadorada al Camp Nou (EFE) Els bars, botigues i negocis que hi ha al costat dels estadis també veuen la llum al final del túnel, ja que per fi tornaran a fer calaix els dies de partit. I les agències de viatges, les companyies de transport i els venedors de frankfurts. Tots ho celebren. Però qui més feliç pot sentir-se amb la mesura, qui més content ha d'estar és l'aficionat, el soci, l'abonat, el penyista. Torna el ritual de preparar l'entrepà, agafar la samarreta o la bufanda talismà, pujar a l'autocar o al metro que el porta al camp i conversar amb el veí de localitat per comentar l'últim fitxatge. I esclar, tornar a celebrar els gols del teu equip cridant al camp i no des del sofà de casa, protestar una decisió de l'àrbitre, cantar l'himne o treure el mocador. Ens en recordarem de com es feia oi? Per si de cas anem assajant: xuta, burro!

Torna el "xutaburrisme"!

El públic podrà tornar als estadis a cridar i aquesta és una notícia que ha de celebrar tothom. S'ha acabat haver-ho de viure tot des del sofà de casa