Mor l'astre argentí del futbol, Diego Armando Maradona
Maradona s'apaga als 60 anys després de patir una aturada cardíaca al seu domicili a Buenos Aires
Mor l'astre argentí del futbol, Diego Armando Maradona
Tot costa

Mor l'astre argentí del futbol, Diego Armando Maradona

Maradona s'apaga als 60 anys després de patir una aturada cardíaca al seu domicili a Buenos Aires

Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Diego Armando Maradona va néixer el 30 d'octubre de 1960 a Lanús (Buenos Aires). És considerat un dels millors futbolistes de la història. I probablement, el més popular i alhora controvertit.

Les seves virtuts com a jugador eren la gran tècnica (un prodigi amb la cama esquerra), el canvi de ritme, la velocitat, la visió de joc i el regat. Va rubricar una gran carrera, però tacada massa sovint per afers extraesportius, com ara les drogues, que segurament van impedir que el seu palmarès fos encara més gran.

Maradona va passar la infància i adolescència a Villa Fiorito, una petita població marginal al sud de Buenos Aires, d'extrema pobresa. Allà va començar a jugar a futbol, quan tenia 9 anys. El seu primer equip va ser l'Estrella Roja de Fiorito. I amb 13 anys, ja tenia clar el seu somni.

Amb l'Argentinos Juniors, equip en què es va formar, va debutar a la Primera Divisió del país l'octubre de 1976, quan estava a punt de fer 16 anys. Hi va ser fins al 1980. Va ser màxim golejador de la Lliga argentina el 1978, 79 i 80, amb l'Argentinos Juniors.

Diego Armando Maradona en la seva època al Barça

L'any 79 es va proclamar campió del món juvenil amb la selecció argentina i el trien millor jugador del torneig, disputat a Tòquio. El 1981 fitxa pel Boca Juniors, amb qui guanya la Lliga del seu país.

El Mundial de 1982, a Espanya, li va servir d'aparador mundial, tot i que l'Argentina va caure a la segona fase. Aquell estiu de 1982, fa el salt a Europa i comença la seva trajectòria com a jugador del Barça, que el fitxa per 1.200 milions de pessetes. Maradona reconeix que és una barbaritat el que el Barça paga per ell.

Al Barça guanya una Copa del Rei, una Copa de la Lliga i una Supercopa d'Espanya en una etapa marcada per una hepatitis i una lesió greu, producte d'una entrada duríssima de Goicoetxea, en un partit contra l'Athletic Club al Camp Nou.  

La seva relació amb la directiva blaugrana es va anar deteriorant fins que l'accidentada final de Copa perduda davant l'Athletic, el 1984, va precipitar la seva marxa al Nàpols.
 

Maradona, a qui es va anomenar 'Barrilete cósmico'

Al Barça hi va jugar 74 partits i va marcar 45 gols. Malgrat que el rendiment no va ser l'esperat, va deixar alguns moments memorables, com el gol al Bernabeu, el juny de 1983, a la Copa de la Lliga, en què va deixar asseguts Agustín i Juan José i va desfermar els aplaudiments de l'afició blanca. O el gol a l'Estrella Roja, a la Recopa (82/83) de vaselina.

El juny de 1984 el Barça el traspassa al Nàpols, per 13 milions de dòlars. A Itàlia va acabar d'explotar. Va jugar 7 temporades, totes al Nàpols. Allà hi va aconseguir un parell de Scudettos, els únics de la història del Nàpols (87 i 90).

També va guanyar la Copa de la UEFA de 1989 i una Copa italiana el 1987. Nàpols consagra Maradona. I ell situa un club modest al capdamunt del futbol italià.

És en aquesta època, a mitjans dels vuitanta, quan arriba al moment àlgid de la seva carrera. El de màxima popularitat. Maradona toca la glòria a Mèxic, durant el Mundial de 1986.

Autor de dos gols memorables als quarts de final contra Anglaterra, que han passat a la història del futbol. El primer se'l coneix com "La mà de Déu". El segon és aquella jugada que neix de camp propi i amb la pilota enganxada als peus, deixa sis jugadors anglesos enrere fins que troba el camí del gol...

Maradona es proclama campió del món amb l'Argentina, després de vèncer Alemanya a la final (3-2). Ell és triat millor jugador del Mundial i el món sencer s'agenolla als seus peus.

Quatre anys després, el 1990, torna a jugar un altre Mundial, i ben especial, el d'Itàlia, però no pot repetir l'èxit del 86, tot i que arriba a la final. L'Argentina la perd contra Alemanya. S'acaba l'idil·li italià de Maradona, que havia començat sis anys abans.

Aquell Mundial, perdut a la terra que tant l'ha idolatrat, suposa un punt d'inflexió en la seva carrera.

La primavera de 1991, vuit mesos després d'aquella Copa del Món, dona positiu en un control antidopatge per cocaïna i és suspès durant 15 mesos.

Els despropòsits a principis dels noranta s'encadenen un rere l'altre. El 1992 és detingut a Buenos Aires, en un afer relacionat amb les drogues. L'astre argentí mai més tornarà a ser el mateix.

Després de la suspensió, Maradona ja no torna al Nàpols. El jugador vol allunyar-se d'Itàlia i acaba fitxant pel Sevilla del seu amic Carlos Bilardo la tardor de 1992.

El 1993 torna al futbol argentí i fitxa per Newell's OId Boys. Només juga cinc partits oficials i acaba marxant per la mala relació amb l'entrenador, Jorge Castelli. D'aquell any és una de les imatges més conegudes: l'agressió amb un rifle d'aire comprimit a uns periodistes que feien guàrdia a la porta de casa seva.

L'any 1994 torna a ser any de Mundial i, malgrat el moment que viu Maradona, el futbolista no se'l vol perdre i es prepara a consciència per disputar-lo.
 

Maradona el 2001 a Roma ensenyant el seu tatuatge del Che Guevara

Però de nou un afer extraesportiu torna a tacar-lo. Dona positiu en un control antidopatge, després del segon partit contra Nigèria, i és expulsat del Mundial. Va ser la seva última participació amb la selecció argentina, una etapa que va tancar amb 91 partits i 34 gols.

Sancionat per la FIFA, Maradona aparca temporalment els terrenys de joc després del Mundial dels Estats Units i fa la seva primera incursió a les banquetes, molt breu, en clubs del seu país.

El 1995 torna al Boca Juniors com a jugador fins que el dia 25 d'octubre de 1997, a punt de complir 37 anys, Diego Armando Maradona penja definitivament les botes, després d'una gran victòria davant de River Plate.

Els últims anys de la dècada dels noranta i els primers del segle XXI estan marcats encara pels problemes de salut i l'addicció a les drogues. Fins i tot, es va arribar a sotmetre a una operació per sobrepès. És una època de llargs períodes de rehabilitació i desintoxicació, tant a Europa com a l'Argentina o Cuba.

El 10 de novembre de 2001, quatre anys després de penjar les botes, Maradona convoca un partit per acomiadar-se entre la selecció argentina i un equip d'estrelles, a la Bombonera de Buenos Aires. Després del partit, Maradona fa un discurs emotiu on accepta errors i elogia el futbol.

Messi i Maradona al Mundial de Sudàfrica del 2010

En els últims anys de la seva vida, Maradona ens ha ensenyat la seva cara més mediàtica i controvertida, com a comentarista esportiu, presentador televisiu, protagonista de campanyes publicitàries i fins i tot litigis judicials diversos.

Especialment recurrents han estat també els moments de polèmica amb Messi, amb qui han estat inevitables les comparacions...

Maradona i Messi van coincidir a la selecció argentina entre l'octubre de 2008 i el juliol de 2010, quan Maradona n'era el seleccionador. La cita més destacada va ser el Mundial de Sud-Africa.

L'Argentina cau als quarts de final després d'una dura derrota contra Alemanya. Aquell va ser el seu últim partit com a seleccionador.

El 2011 Maradona va iniciar una nova etapa com a entrenador als Emirats Àrabs, país del qual també va ser ambaixador esportiu. Després de passar pel Dinamo Brest bielorús, la seva última experiència a les banquetes va ser al Dorados de Sinaloa Mexicà.

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut