1. Piqué al marge, Valverde surt amb el millor del que s'ha endut a València. Yerry Mina és l'única concessió pensant en la Lliga invictes.   2. El Barça ha sortit endollat al partit. Arribant amb facilitat a l'àrea rival. Àgil i vertical en atac fins que ha concedit un gol en la primera errada de Yerry Mina.   3. El Llevant ha jugat amb el desacomplexament de qui ja ho té tot fet i està amb confiança. I de seguida s'ha vist clar que el 22 de 27 amb què arribaven els granota al partit no era cap casualitat.   4. La segona víctima de la velocitat dels puntes valencians ha estat Vermaelen, que s'ha trencat. El físic del belga no està a l'altura de la seva classe.   5. L'entrada de Piqué abans del descans ha revifat el Barça quan perdia 2-0. Curiosament, no tant al darrere com estimulant la pressió en camp contrari. I, sobretot, aportant la jerarquia que li estava faltant a l'equip. Ha estat un miratge.   6. Inici de segona part tètric. Quan te'n fan cinc, és evident que no és culpa d'un únic jugador. Però avui costa determinar quina és la principal mancança que ha mostrat Mina: comprensió del joc, agressivitat, velocitat o totes tres coses.   7. Dembélé ha passat de l'estrellat de dimecres a l'anonimat absolut, merescudament substituït.   8. Dos canvis i una reestructuració tàctica de Valverde han recompost un Barça que feia aigües. La resta d'ingredients per l'intent de remuntada els ha posat Coutinho.   9. Per ser sincers amb nosaltres mateixos, és un miracle que amb el nivell futbolístic que ha exhibit el Barça durant la temporada i amb la tendència a les desconnexions d'aquestes últimes setmanes, la derrota no hagués arribat abans.   10. M'he imaginat Messi assegut al sofà de casa i pensant "a Sevilla ja us vaig haver de salvar jo. No em puc agafar cap dia de vacances".   11. És una llàstima, perquè el Barça s'havia treballat una trajectòria meravellosa, mereixedora d'un rècord increïble. La lliçó d'avui és que sense orgull no es va enlloc, però només a cops d'orgull, tampoc.