Un clàssic amb els papers canviats

L'estadística no enganya: en els últims anys, tot i el 5-1 de la temporada passada, al Barça li ha estat més difícil derrotar el Reial Madrid al Camp Nou que no pas quan ha visitat el Bernabéu. I aquest cop, amb la igualtat que assenyala la classificació entre els dos aspirants a la Lliga, no crec que la història sigui diferent. Els blancs, sense Hazard i amb un Bale tot just recuperat de constants problemes físics i golfístics, tenen en Benzema l'únic valor segur en atac, en contrast amb l'enlluernador trident sobre el qual pivoten totes les aspiracions barcelonistes. Segurament és per això que, a diferència del que hauria passat anys enrere, és Zidane l'únic que es planteja renunciar a un tercer davanter per reforçar el mig del camp amb un quart element que li permeti governar el partit. Ja fa temps -no només quan s'enfronta al Madrid sinó a qualsevol rival amb una personalitat valenta- que el Barça viu més còmode esperant el rival per caçar-lo al contraatac, valent-se de la contundència de Messi i companyia. En aquest sentit, el fet que Marcelo sigui baixa per lesió i que Mendy, la teòrica parella de ball de Messi, sigui molt més poderós físicament i més conscient de les seves responsabilitats defensives, pot ser una mala notícia per al Barça. L'equip de Valverde ha d'optimitzar el seu ofici superior per eixugar el seu dèficit d'energia i, sobretot, ha d'afinar l'encert per guanyar el clàssic de les àrees. El de l'autoritat en el joc és probable que ni tan sols el competeixi.

Un clàssic amb els papers canviats

Actualment el Barça viu més còmode esperant el rival, per caçar-lo al contraatac