Avui fa 29 anys que el Barça va aconseguir a l'estadi de Wembley la seva primera Copa d'Europa, després d'imposar-se a la Sampdoria (1-0) gràcies a un gol de falta de Ronald Koeman, al minut 111 de la pròrroga. Així el recorden, el gol i el partit, alguns dels periodistes de Catalunya Ràdio. Ricard Torquemada, director de "LaTdT": "Vam veure la final amb els companys de la facultat de periodisme, a casa d'una noia de la colla. El gol de Koeman va lligat a una juguesca. Em vaig posar una diadema al cap, que em va deixar una de les companyes, i vaig prometre que no me la trauria fins que marqués el Barça... quan ja em començava a fer nosa, va marcar Koeman i vam acabar la festa a Canaletes." Xavi Campos, presentador d'"El club de la mitjanit": "El gol de Wembley el vaig viure a casa, al sofà. Vaig passar el dia molt nerviós, pensant només en el partit, ni tan sols vaig anar a l'entrenament de tenis que tenia aquell dia. Durant el partit recordo molts nervis i un bot brutal del sofà amb el gol de Koeman. Em vaig impulsar com si fos un coet i vaig tornar a caure de cul al sofà. Tinc un record molt intens d'aquella nit." El Barça celebra la primera Copa d'Europa (FCB) (FCB) Francesc Garriga, presentador de l'"Onze" de TV3: "Vaig començar a veure la final a casa de la meva àvia, mentre sopàvem, i la vaig acabar de veure a casa meva. El moment del gol de Koeman no el recordo, jo aleshores tenia 9 anys, però sí que recordo que després del partit saltàvem pel passadís de casa celebrant aquella Copa d'Europa, sense ser conscient del significat que tenia aquell títol." David Clupés, presentador del "Tot gira": "Jo tenia 13 anys, érem al menjador de casa i em vaig llençar de genolls a terra per celebrar-lo. I recordo que de seguida li vaig preguntar al meu germà si ho estava gravant, perquè aleshores, a casa, teníem el costum de gravar els partits importants amb una cinta de VHS. I era conscient que allò era un fet històric, irrepetible. No fa gaire vam digitalitzar aquella gravació." Koeman després de marcar el gol (Europa press) (Europa press) Bernat Soler, narrador de "LaTdT": "Jo era a l'estadi de Wembley, com a aficionat, darrere la porteria on Koeman va marcar el gol. El meu avi em va regalar aquell viatge. Vaig passar-me el dia passejant per Londres i mirant botigues de discos. Quan vaig entrar a l'estadi sonava per megafonia la cançó "Barcelona", de Montserrat Caballé i Freddie Mercury, i vaig pensar que era una bona premonició. Amb el gol de Koeman, em vaig abraçar a molts coneguts i desconeguts que tenia a la vora, enmig d'una bogeria absoluta." Òscar Fernández, editor i presentador del "Catalunya migdia": "Vam viure el partit amb els amics de la facultat, de primer curs de la carrera de periodisme, en un bar del barri Gòtic, a prop de la Rambla, el Bar Córdoba, que ja no existeix. Vam patir molt, però vam celebrar amb bogeria el gol de Koeman, dins d'aquell bar. Després vam anar cap a Canaletes, però la festa va durar poc perquè volíem escoltar què explicaven a les emissores espanyoles José M. García i José R. de la Morena. Com a bons malalts de ràdio, vam prioritzar les reflexions, l'anàlisi i les veus dels protagonistes de la final." Onze del Barça a la final de Wembley (EFE) Jordi Costa, copresentador del "Tot costa": "El gol de Koeman el vaig viure a casa, perquè tenia 14 anys i els meus pares no em van deixar anar a Wembley. Del moment del gol en concret, recordo que gairebé ni el vaig celebrar perquè ja m'estava mentalitzant per a uns altres penals com els de Sevilla." Sònia Gelmà, copresentadora del "Tot costa": "Jo era una adolescent i vaig veure el partit amb els amics en una pizzeria del poble, a Llavaneres. De totes maneres, no vam seguir la final amb gaire concentració. Això sí, en el moment del gol, recordo molta eufòria, molt de soroll i poc patiment a partir d'aleshores. Vam veure claríssim que aquell gol era definitiu."