Episodi 20: On hi ha sang, no hi ha negoci

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Carles Porta i la resta de l'equip han quedat amb el Rubén Castañer al despatx de l'advocat Joaquín Hortal. Hi arriben mitja hora abans per anar muntant l'equip.

El despatx és el típic despatx d'un advocat de l'Eixample. Fosc, amb predomini del color marró i decorats antiquats. Hi ha poca llum. L'ambient és tirant a tenebrós, encara que el propietari segurament el qualificaria de "seriós".

Passen a l'oficina de Joaquín Hortal i es queden sorpresos. És l'any 1997 i al despatx hi ha una quantitat ingent de símbols franquistes. A la paret del darrere de l'advocat, a mitja alçada, hi ha una prestatgeria plena d'estatuetes del generalísimo: busts en miniatura, una bandera amb l'àliga, un ninotet de Franco amb la mà aixecada, la bandera de la Falange i, per acabar-ho d'arrodonir, creus, cristos i verges.

L'entrevista amb el Rubén es fa a la biblioteca, una sala gran amb prestatgeries plenes de llibres i una taula gran al mig amb deu cadires entapissades de vermell. En un dels costats de la sala hi ha una mena d'altar o tarima amb una bandera enorme de la Falange i una altra d'espanyola amb l'àliga ben lluent.

El Rubén porta una maleta que sembla molt plena. Comença la gravació. Va traient documents i, quan li sembla que en troba un d'important, l'agafa, l'ensenya a la càmera i comenta alguna cosa més o menys coherent. L'escena funciona sola. És un monòleg directe a càmera.

De la maleta en surten retalls de diaris, documents oficials, escriptures, fotos, cartes manuscrites… I quan ja fa una bona estona que es desfoga, obre una cartera negra, d'aquelles de la mida d'un foli que duen cremallera. El que surt d'allà deixa els reporters amb la boca oberta...

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut