Episodi 18: El bisbat de la Seu i el nebot de Sansa

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Passen els dies i l'equip continua esperant la trucada del Rubén. En Carles Porta, insistent de mena, truca a la filla cada dia per saber si té notícies del pare, i la resposta sempre és la mateixa: "No pateixis, m'ha dit que et trucarà."

Com que a Andorra no poden fer gaire cosa, els reporters van a la Seu. Volen contactar amb el Bisbat i també amb un nebot de Sansa, que sembla que lidera la família en l'assumpte de Tor després de la mort del Pepe. Almenys és qui paga l'advocat.

Primer l'església. Mossèn Just és l'encarregat de patrimoni del Bisbat de la Seu, però als reporters els interessa especialment el seu passat. Als anys 50 va fer de capellà a Tor. El mossèn és suau, políticament correcte i no vol polemitzar davant de la càmera.

Al migdia, l'equip es troba amb Josep Maria Aixàs, nebot de Sansa. Els ha citat a la seva acadèmia d'idiomes, a la Seu. És jove, deu tenir uns quaranta anys. Veient aquest home prim, alt, més aviat escanyolit, costa de creure que estiguem davant d'un descendent de Sansa.

Sense deixar la fredor i la distància, ens explica que de tota la família l'únic que tenia una relació relativament bona amb el vell Sansa era ell. Que entre germans, tot i que es tractaven, no hi havia bon ambient. El Pepe era massa Pepe i els menyspreava a tots, excepte quan els necessitava per a alguna cosa o els demanava diners.

A mesura que els periodistes entrevisten més testimonis, descobreixen que la gent de Tor veu en l'administració un dels seus grans enemics. Tant l'Ajuntament, com la Generalitat, com fins i tot l'Estat tenen ganes de fer-se amos d'aquesta finca immensa tan ben situada, però tots són conscients de les complicacions legals que suposa. Legals i socials, perquè tractar amb Sansa, Cerdà o Palanca és com picar ferro fred.

Després de parlar amb el nebot de Sansa, tornen a Andorra per conèixer el mític Rubén Castañer. L'equip arriba al lloc acordat i dubta de com el reconeixeran, però no cal patir. Tan bon punt hi arriben, un home i una dona caminen directament cap a ells.

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut