Episodi 13: Els morts del 1980

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Tots els episodis

La història de Tor és una història d'odis, enveges i enfrontaments que es van anar incubant durant molt de temps, però que van esclatar el 3 de juliol del 1980.

Amb la postguerra, els veïns van abandonant el poble, especialment a partir del 1944, quan una baralla entre els maquis i la Guàrdia Civil acaba amb cinc cases cremades. La misèria va empenyent els veïns a marxar. Se'n van amoïnats pels estatuts de la Sociedad de Condueños, fundada el 1896, que estipulen que per tenir dret a la muntanya s'ha de tenir sempre foc encès, és a dir, que s'ha de viure tot l'any a Tor.

El desembre del 1976 tres "condueños", Sansa, Cerdà i la Generosa, germana del Cerdà, s'autoproclamen membres únics de la Sociedad de Condueños i firmen un contracte d'arrendament de la muntanya de Tor amb un promotor immobiliari d'Andorra, Ruben Castañer Ejarque. La intenció és edificar un complex hivernal per connectar les estacions d'Arinsal, Pal i Tor.

Els tres signataris asseguren que els altres nou copropietaris no tenen cap dret sobre la muntanya perquè no hi viuen tot l'any. Primer problema i gros: no compten que Jordi Riba, "Palanca", no s'estarà de braços plegats.

Agost del 1978. Palanca convoca els altres propietaris a una junta d'accionistes i obren un llibre d'actes paral·lel. Revoquen els acords presos pels altres i elegeixen de president Palanca. Ell arrenda la fusta de la muntanya a Pedro Liñán i Miguel Aguilar, dos llenyataires de Vic.

L'estiu del 1980, Palanca es fa acompanyar sempre per aquests dos llenyataires, que li fan de guardaespatlles. El Ruben Castañer, que continua sentint-se'n amo pel contracte d'arrendament que va signar amb Cerdà i Sansa, també va sempre acompanyat de dos individus: un guàrdia civil retirat, Dionisio Rodrigo, i un treballador, Ramon Miró.

La tensió culmina en la mort de Liñán i Aguilar en una baralla amb Rodrigo i Miró. 

Dionisio Rodrigo va ser condemnat a set anys de presó i Ramon Miró, a vuit. També van ser condemnats a indemnitzar les famílies de les víctimes. Se n'havia de fer càrrec Ruben Castañer com a responsable civil subsidiari. Les famílies dels morts no han cobrat mai res.

Aquesta és la sentència que va emetre l'Audiència de Lleida:

Tant el dia dels fets com aquell estiu del 1980 van ser molt durs per a la gent de Tor. La condemna no va arreglar res. L'odi s'havia tenyit de sang i tots eren conscients que qualsevol espurna podia revifar-lo.

ÀUDIOS RELACIONATS