Episodi 13: Els morts del 1980

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Tots els episodis

La història de Tor és una història d'odis, enveges i enfrontaments que es van anar incubant durant molt de temps, però que van esclatar el 3 de juliol del 1980.

Amb la postguerra, els veïns van abandonant el poble, especialment a partir del 1944, quan una baralla entre els maquis i la Guàrdia Civil acaba amb cinc cases cremades. La misèria va empenyent els veïns a marxar. Se'n van amoïnats pels estatuts de la Sociedad de Condueños, fundada el 1896, que estipulen que per tenir dret a la muntanya s'ha de tenir sempre foc encès, és a dir, que s'ha de viure tot l'any a Tor.

El desembre del 1976 tres "condueños", Sansa, Cerdà i la Generosa, germana del Cerdà, s'autoproclamen membres únics de la Sociedad de Condueños i firmen un contracte d'arrendament de la muntanya de Tor amb un promotor immobiliari d'Andorra, Ruben Castañer Ejarque. La intenció és edificar un complex hivernal per connectar les estacions d'Arinsal, Pal i Tor.

Els tres signataris asseguren que els altres nou copropietaris no tenen cap dret sobre la muntanya perquè no hi viuen tot l'any. Primer problema i gros: no compten que Jordi Riba, "Palanca", no s'estarà de braços plegats.

Agost del 1978. Palanca convoca els altres propietaris a una junta d'accionistes i obren un llibre d'actes paral·lel. Revoquen els acords presos pels altres i elegeixen de president Palanca. Ell arrenda la fusta de la muntanya a Pedro Liñán i Miguel Aguilar, dos llenyataires de Vic.

L'estiu del 1980, Palanca es fa acompanyar sempre per aquests dos llenyataires, que li fan de guardaespatlles. El Ruben Castañer, que continua sentint-se'n amo pel contracte d'arrendament que va signar amb Cerdà i Sansa, també va sempre acompanyat de dos individus: un guàrdia civil retirat, Dionisio Rodrigo, i un treballador, Ramon Miró.

La tensió culmina en la mort de Liñán i Aguilar en una baralla amb Rodrigo i Miró. 

Dionisio Rodrigo va ser condemnat a set anys de presó i Ramon Miró, a vuit. També van ser condemnats a indemnitzar les famílies de les víctimes. Se n'havia de fer càrrec Ruben Castañer com a responsable civil subsidiari. Les famílies dels morts no han cobrat mai res.

Aquesta és la sentència que va emetre l'Audiència de Lleida:

Tant el dia dels fets com aquell estiu del 1980 van ser molt durs per a la gent de Tor. La condemna no va arreglar res. L'odi s'havia tenyit de sang i tots eren conscients que qualsevol espurna podia revifar-lo.

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut