L'Antonio Gil José, l'home que afirma haver vist com mataven Sansa, resulta un personatge realment curiós. Hi ha moments que sembla l'home més normal, més senzill i més humil del món. De vegades, en canvi, sembla un il·luminat o, parlant clar i català, un sonat. En Carles Porta queda amb el Gil José per anar a pasturar un centenar d'ovelles. Despunta la primavera, i tot i que encara fa fresqueta ell va ben arromangat; duu una camisa d'aquelles de color verd de l'exèrcit, un bon sarró, una bota de vi i un paraigua negre. L'Antonio Gil José va néixer a Aguilars de Bassella (l'Alt Urgell) el 29 d'agost del 1953. A la primavera del 97 té, doncs, quaranta-quatre anys, però n'aparenta ben bé deu o dotze més. Quan era petit el seu pare i la seva tia es van embrancar en una baralla per la propietat de la casa i les finques. Va guanyar la tia i els va fer fora. Tota la família, matrimoni i cinc fills, van haver de marxar de casa sense feina, ni rumb ni sostre. Quan va morir el pare, la mare i els quatre fills que li quedaven van fer cap a Terrassa. La mare va internar les dues filles petites en un col·legi de monges de Manresa i va posar-se a fer feines per les cases. Va llogar una caseta petita amb dues habitacions. Devia ser una bona dona i la caseta, poca cosa, perquè al cap d'un temps els amos l'hi van regalar. En aquella mateixa casa el germà gran, el Josep, que estava completament trastocat, la va matar d'un cop d'esmolls un ferro d'atiar el foc a terra. Es veu que un bon dia el noi, que devia tenir vint-i-quatre anys, es va cansar de fer de pagès a Sant Antoni de Vilamajor i va tornar cap a casa. Vivia a casa de la mare amb un amic i la seva dona. Un dia es va voler tirar la dona de l'amic, i aquest el va enxampar i els dos es van posar a discutir i a barallar-se. La mare els va voler separar, i el desgraciat del fill, enfurit, va agafar un ferro i li va partir el cap a la mare en dos. El Gil José porta els braços plens de tatuatges, alguns de molt matussers. Té moltes marques i cicatrius. En té per tot el cos i per tota la cara. Caminen junts i al cap d'una estona paren en un prat des del qual poden contemplar gairebé tota la Cerdanya. Explica la seva història, amb un divorci, una filla de 17 anys de la qual no sap gaire res i molts records d'anar amunt i avall treballant i buscant-se la vida. Es va divorciar després de trobar la seva dona al llit amb el seu millor amic. Va ser llavors quan va començar a beure. Tres ampolles diàries de conyac, fins que un dia va tocar fons. Sense saber com, va enfilar cap a Tor.
