Joaquín -amb ena- Hortal és un home que deu rondar la seixantena. Té galtes importants i papada, però no està gras. Té els llavis ressecs, amb aquell tel blanc que es forma a la comissura i al mig de la boca i que es trenca i es torna a enganxar cada cop que s'ajunten i se separen els llavis. Va ben vestit, però duu la corbata massa llarga, més d'un pam per sota del cinturó. En Carles Porta i la resta de l'equip l'entrevisten per al "30 minuts". Hortal, advocat de Sansa i Cerdà, justifica haver portat l'enemistat dels veïns als jutjats perquè "tothom pogués dir-hi la seva". El drama va ser, segons el lletrat, que la sentència va trigar 14 anys a arribar i que alguns dels implicats van morir durant el procés. Això va fer que els hereus presentessin una altra demanda, que va paralitzar la principal i va allargar-ho tot. Quan parla de Palanca, es nota la seva animadversió. Hortal recorda els mil i un conflictes en què s'ha vist embolicat Palanca al llarg de la seva vida, els seus mossos, especialment el Lázaro, i els seus cavalls. Són unes cent cinquanta eugues i Palanca les fa anar amunt i avall del Pirineu. Les bèsties sovint entren en finques particulars i les deixen escurades de pastures. Així ho explicava el diari: Palanca anava acumulant denúncies, condemnes, embargaments ho tenia gairebé tot embargat, i unes quantes vegades, però ell continuava a la seva. Mentre Carles Porta escolta Joaquín Hortal, no para de donar voltes a com preguntar-li per la seva amistat amb el pare del jutge de Tremp, jutge que va sentenciar a favor de Sansa. L'advocat treu pilotes fora, però les seves respostes deixen entreveure que a Tor, tot sembla estar connectat.
