La vinculació entre rentar-se les mans i tenir una bona salut és un concepte relativament nou

A banda de portar guants i mascareta, hi ha una cosa que els que han de sortir a treballar cada dia durant el confinament han de fer contínuament. Alguns ens rentem les mans unes 10 vegades al dia com a mínim...Descobrim l'origen d'aquesta pràctica que ha salvat milions de vides des que els humans la practiquen. Qui és el primer personatge històric que es renta les mans? Quan porten Jesús davant de Ponç Pilat, el governador romà de Judea. Ponç Pilat sabia que contra Jesús no hi havia acusacions criminals, sinó religioses, així que va aprofitar que per la Pasqua tradicionalment es deixava anar un pres, i va deixar triar la multitud entre alliberar Jesús o un pres molt conegut pels seus crims, Barrabàs. La gent en tumult va cridar "Barrabàs, Barrabàs" Segons l'Evangeli, Ponç Pilat era conscient que era una injustícia i Sant Mateu va escriure: "Veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i els va dir: «Jo soc innocent de la sang d'aquest home. Això és cosa vostra.»" Jesús de Natzaret seria torturat, humiliat i crucificat, i l'home que ho podia haver impedit es va rentar les mans. Des d'aleshores, en la tradició cristiana i occidental en general, rentar-se les mans ha estat un símbol d'anteposar la conveniència personal per sobre de fer el que és correcte Ponç Pilat es va rentar les mans Només amb aigua! I no amb sabó! Això ens porta des del Jerusalem de l'any 33 fins a l'altra història de què us vull parlar, uns segles més tard, i enmig de l'actual Aràbia Saudita... (Pexels) La higiene, clau en la religió musulmana Els musulmans de tot el món han tingut històricament uns estàndards d'higiene personal molt alts, i la raó és perquè l'Alcorà estableix la neteja com un dels pilars fonamentals de la fe i de les lleis teocràtiques musulmanes, també. "Déu -Al·là- estima els que es penedeixen i els que es purifiquen" i el profeta Mahoma ho estableix de manera més directa i més concreta: "Oh, creients, quan us disposeu a resar, s'han de rentar la cara i els braços fins als colzes, s'han de passar les mans mullades pel cap i s'han de rentar els peus fins als turmells." Ho deveu haver vist en moltes mesquites històriques a Andalusia, o Turquia o l'Iran sempre hi ha uns grans patis amb aixetes o fonts per poder fer les anomenades ablucions. Això vol dir rentar-se les mans, la boca, el nas, la cara els braços, fins a les orelles L'ordre religiosa és claríssima i molt específica. Quan un està net vol dir que es troba en estat de wudú. Si s'ha fet alguna cosa considerada impura abans de resar, com orinar o menjar carn de camell, per exemple, o tenir relacions sexuals, llavors s'han de tornar a purificar. Hem de pensar que l'Alcorà, a més de ser un text religiós, també era una llista d'ordres per a la vida pràctica, i també higiènica. No menjar porc, per exemple, era una fórmula també per evitar l'expansió de les malalties que transmetia el porc en una zona desèrtica, com la triquinosi Occident i la idea que l'aigua portava infeccions A Occident en aquella mateixa època -estem parlant de l'edat mitjana- la gent tenia aversió a l'aigua perquè se la considerava portadora de pestes i d'infeccions. Creien que les infeccions es propagaven per les olors d'aigües fètides. De fet, es creia que el còlera i les pestes es propagaven per l'aire verinós, que es dibuixava en forma de núvols negres. Identificaven la pudor de les aigües fecals o tancades amb infecció. Així que el món musulmà, en el fons, anava molt més avançat perquè almenys ells entenien que amb aigua es rentaven millor. Quan es comencen a rentar les mans amb sabó els humans? He anat a buscar l'origen d'això que estem fent tantes vegades al dia durant l'epidèmia de la Covid-19: rentar-nos les mans amb sabó... La vinculació entre rentar-se les mans i tenir una bona salut és un concepte relativament nou, històricament. No va ser fins al 1846 que un metge hongarès, Ignaz Semmelweis, que treballava a l'Hospital General de Viena, va adonar-se que les dones que donaven a llum els seus fills al seu hospital -vinculat a una universitat- agafaven més febre, infeccions i morien més que les que parien en un hospital proper que portaven unes infermeres i llevadores. Va veure que els metges i els estudiants de Medicina molt sovint anaven als parts després d'haver fet una autòpsia. El doctor Semmelweis va teoritzar que aquests metges i estudiants tenien "partícules de cadàvers" a les seves mans. Les llevadores, en canvi, no estaven exposades a aquestes partícules, així que va obligar que els metges es rentessin les mans amb clorina, i les xifres de morts en els parts del seu hospital van caure de seguida. Tampoc a mitjan segle XIX es va generalitzar rentar-se les mans amb sabó pels metges Encara van trigar més. Hi va haver casos aïllats de metges i metgesses que van implementar aquesta teoria, com Florence Nightingale en l'hospital de campanya que va dirigir a Itàlia durant la Guerra de Crimea. Els seus pacients van sobreviure molt per sobre de la mitjana de la resta d'hospitals de guerra. Encara, durant tot un segle, els grans centres hospitalaris del món es van resistir a l'evidència que rentar-se les mans amb sabó podia salvar la vida de molta gent. És increïble com de vegades ens fixem en grans invents de la humanitat per veure avenços històrics i una cosa tan senzilla com rentar-se les mans amb sabó pot acabar sent tan o més important com el descobriment d'una vacuna o d'un medicament. Si vols, pots trobar aquí tots els articles d'en Toni Cruanyes.

La vinculació entre rentar-se les mans i tenir una bona salut és un concepte relativament nou

Anem als orígens històrics de rentar-se les mans amb sabó, el petit gest que cal fer per protegir-se del coronavirus i que ha salvat milers de vides l'últim segle