Tirar de becaris

Poso la ràdio i sento el cuiner Jordi Cruz defensant que els becaris que tenen la sort de treballar amb ell no han de cobrar, que ja els donen allotjament i menjar i que si tothom hagués d'estar en plantilla el negoci no seria viable perquè per oferir un servei d'excel·lència es necessiten moltes mans.

Tertulians i periodistes li qüestionen amb més o menys vehemència com si fos el primer cop que senten parlar d'aprenents a qui no es paga res, i enmig del guirigall a mi se'm van escalfant els ànims. Sé del cert que a la majoria d'empreses de comunicació, per no dir a totes, als becaris que ara anomenem, "estudiants en pràctiques", potser perquè ja no els donem beca, fa anys que no se'ls paga res.

De fet en conec que venen de València a Barcelona per fer jornades de 8 hores equivalents a la meva i que ni se'ls paga cap sou ni se'ls compensa per les despeses d'allotjament o dietes. Jo, quan vaig començar vaig cobrar, un sou simbòlic però un sou, que compensava l'obligació d'anar cada dia a treballar i que reconeixia que, tot i que encara estava aprenent, la meva feina ja tenia un valor.

Que a les cuines, les ràdios, les lampisteries o a qualsevol altra empresa no es pagui res als becaris, a mi, no em sembla bé i encara menys quan l'empresari en qüestió reconeix que per poder donar un bon servei i que li surtin els números necessita aquesta mà d'obra gratuïta.

Crec que és de justícia compensar econòmicament el treball i que de la mateixa manera com ensenyem els "estudiants en pràctiques" a preparar un bon estofat, a cobrir una notícia o a reparar un lavabo, els hem d'ensenyar que ser treballador, en aquest país, hauria de voler dir que tenim drets i se'ns han de respectar.

De pas també aprendran que ser un bon empresari passa per aconseguir oferir un servei excel·lent pagant als teus treballadors el que es mereixen, respectant les jornades laborals i les vacances i oferint-los una formació de qualitat des que trepitgen per primer cop l'empresa.