Tens un pis buit? La masoveria social pot ser una bona opció

A Lleida hi ha en marxa un projecte pilot de masoveria urbana amb caràcter social que ha reformat el primer pis cedit per una propietària privada per destinar-lo a joves en risc d'exclusió social. Tots són migrants i la majoria extutelats, nois que ho tenen molt difícil per aconseguir que els lloguin un habitatge. Del projecte se n'encarrega la cooperativa Obrint Portes, impulsada per tres educadors socials. Ja gestionen tres pisos de l'Ajuntament de Lleida i aquest mes han culminat la primera experiència amb l'habitatge d'una particular. Els l'ha cedit durant cinc anys i mig i, a canvi, l'han reformat els mateixos joves que s'hi acaben d'instal·lar a viure, amb l'ajuda de professionals que alhora els formen. Un dels socis impulsors d'Obrint Portes, l'Èric Morros, assegura que participar en les obres és una garantia: "Que els joves rehabilitin el pis és una garantia que en tinguin cura i que hi hagi un manteniment, perquè al final se'l senten casa seva." Els mateixos joves que viuran al pis són els encarregats de les reformes (cooperativa Obrint Portes) Per compensar les hores que hi han treballat durant uns mesos no hauran de pagar lloguer i després pagaran una renda reduïda de 85 euros al mes, més despeses. Així mateix, l'objectiu és crear a curt termini un equip propi de rehabilitadors: "El que volem és tancar el cercle, que siguin joves que ja hagin participat en el projecte que facin de formadors d'altres joves en risc d'exclusió i proporcionar-los també oportunitats d'inserció laboral." Una solució per a propietaris amb pisos buits per reformar L'habitatge que han rehabilitat, al carrer Bonaire de Lleida, és de la Montse. L'havia rebut en herència i el tenia en desús, després d'un intent d'ocupació violenta i amb uns antics llogaters que hi havien fet destrosses. Quan l'Èric li va comentar el projecte va decidir apostar-hi: "Quan vam parlar amb l'Èric se'ns va obrir una llumeta, vam pensar que podríem ajudar algú i alhora no tenir el pis tancat. Això ens va agradar molt, no només per la tasca que fan sinó pel que representa d'ajudar algú a tenir un habitatge digne i que alhora que se'n facin responsables, perquè nosaltres ja havíem estat víctimes de persones que volien viure en un pis però que no en tenien cura." En definitiva, tal com destaca Morros, s'aconsegueix rehabilitar un habitatge sense cost per al propietari, i alhora oferir una alternativa a la compra i el lloguer amb preus disparats. Víctimes del "racisme" en l'àmbit de l'habitatge Èric Morros explica que quan van engegar el projecte pensaven en una solució habitacional per a joves en risc d'exclusió en general, però de seguida van veure que el col·lectiu més vulnerable en aquest àmbit eren els migrants, sovint sense referents familiars: "Perquè a part de les dificultats que té qualsevol jove, com puc ser jo mateix, se'ls afegeix un tema de racisme en l'àmbit de l'habitatge. Tot i tenir condicions laborals i econòmiques solvents, no troben pisos per llogar." Ara al pis de la Montse, hi viuen quatre nois d'entre 22 i 26 anys, tres dels quals extutelats. Uns joves, com el Hassane, molt agraïts perquè fins ara havien tingut molts problemes per trobar habitatge, tot i treballar i tenir ingressos: "Ens costa molt trobar un pis de lloguer, i una vegada fins i tot una comercial em va dir que li sabia greu però que la propietària no volia estrangers, no volia gent de fora." Els socis d'Obrint Portes van parlar amb entitats del tercer sector per trobar possibles persones mesoveres, i han fet una borsa de persones que hi estan interessades. També fan una crida per trobar més propietaris que segueixin l'exemple de la Montse. Professionals de la construcció ajuden i formen els joves en la reforma dels pisos (cooperativa Obrint Portes) Qui paga les reformes? Els 10.000 euros que s'han invertit en la reforma del pis cedit per la Montse, els han aconseguit a través del Projecte Lliures, un fons d'Òmnium Cultural, Coop57 i Entitats Catalanes d'Acció Social que reuneix aportacions de particulars i les reparteix entre iniciatives pioneres de lluita contra l'exclusió social. Des de la cooperativa calculen que, de mitjana, calen entre 10.000 i 15.000 euros per rehabilitar un pis, que suposa una rebaixa d'entre el 50% i el 60% del cost d'una reforma professional, tenint en compte que la mà d'obra va a càrrec dels joves que hi viuran. El més habitual és canviar la instal·lació elèctrica, revisar els subministraments i fer la cuina i els banys nous. I també s'equipen a través d'un servei paral·lel d'Obrint Portes, amb recollida de mobles a particulars i empreses de franc. Un dels grans reptes de la cooperativa, per tant, és trobar fons de finançament per poder rehabilitar més pisos, ja sigui a través d'ajudes i subvencions o demanant crèdits a la banca ètica. També impulsaran una campanya de captació de socis. En el cas dels tres pisos propietat de la Paeria, el cost de les obres el va assumir l'Ajuntament. Després de començar a caminar a Igualada, Obrint Portes va signar un conveni amb l'empresa municipal d'urbanisme el juliol del 2020, i des del febrer d'enguany ja hi ha els joves vivint en tres pisos, un al barri de la Bordeta i dos a la Mariola. Ara la cooperativa està a punt de tancar acords amb altres municipis de les comarques de ponent per reproduir el mateix projecte que a Lleida.

Tens un pis buit? La masoveria social pot ser una bona opció

A Lleida s'ha rehabilitat el primer pis de propietat privada per destinar-lo a joves immigrants, que s'encarreguen de rehabilitar-lo