Maternitat entre reixes: el 78% de les dones a presó són mares
Les penes alternatives a la privació de llibertat evitarien el trencament de la relació amb els fills
Temps mort

Maternitat entre reixes: el 78% de les dones a la presó són mares

Només hi ha un centre penitenciari a tot l'Estat on els dos progenitors poden complir condemna a la mateixa cel·la i criar junts un fill

Actualitzat
TEMA:
Drets humans

La Paula (nom fictici) explica en el podcast de "Temps mort", a Catalunya Ràdio, que si hagués sabut que acabaria empresonada, no hauria agafat el vol. El seu marit i ella van deixar dos fills a Veneçuela per portar droga fins a Espanya després d'arribar a una situació límit en què no tenien res per menjar.

Ara, tots dos compleixen condemna lluny de casa i el tercer nen creix a Wad-Ras, el Centre Penitenciari de Dones de Barcelona.

"Tenir un bebè és meravellós, però fer-ho aquí, a la presó, no és agradable."

A Catalunya, 7 de cada 10 dones internes tenen fills, un dels principals motius d'angoixa i, a la vegada, palanca que impulsa el procés de reinserció.

El mòdul de Mares

La Paula diu que desitja sortir en llibertat per treballar i centrar-se en el futur de la família. Ho parla amb el marit quan el visita amb el bebè en un vis a vis de dues hores:

"El petit ha crescut sense ell i a vegades no el reconeix i això entristeix molt el meu home, però jo li dic que tingui calma i que d'aquí poc temps estarem tots fora."

El Centre Penitenciari Madrid VI és l'únic a tot l'Estat que compta amb un mòdul mixt familiar on els dos progenitors poden complir condemna a la mateixa cel·la per encarregar-se conjuntament de la criança del nen. A Catalunya, les dones assumeixen aquesta funció en solitari.

La llei penitenciària espanyola indica que els menors poden conviure amb la mare a la presó fins als 3 anys. És un dret de l'infant i no de la dona, per tant, no és obligatori.

L'abril del 2021 Justícia comptabilitzava només 8 internes amb fills a Wad-Ras. Una era la Paula:

"Trobo molt a faltar els meus nens, però el bebè m'ha donat la força per ser aquí, és la meva alegria."

En la majoria d'ocasions els infants queden a càrrec de familiars propers. Principalment, dels avis, i en segon lloc, del pare o els oncles.

Cap dels casos és el de la protagonista de "Temps mort". El seu fill gran té 18 anys i manté el petit, de 10. És un efecte secundari de la privació de llibertat. L'informe Mares a Presó apunta el perill d'un canvi de rol tan transcendental per a un jove, que deixa de viure l'adolescència per assumir el paper de cuidador principal

"Fem la videotrucada setmanal els divendres i prego perquè hi hagi senyal al meu país i pugui comunicar-me amb ells, però a vegades no ho aconsegueixo i em desespero perquè són dos nens i estan sols."


Criar en la distància

Les Nacions Unides estableixen en les directrius per a dones empresonades que els estats han de garantir el contacte entre mare i fills en espais amables i de forma regular i, a més, han de flexibilitzar les mesures de privació de llibertat o intentar substituir-les per penes alternatives amb l'objectiu d'evitar les conseqüències nocives en la salut emocional de l'infant.

Il·lustració de Veronica Rina per al podcast 'Temps mort' de Catalunya Ràdio
Il·lustració de Veronica Rina per al podcast "Temps mort" de Catalunya Ràdio 

Segons estudis com el de l'Observatori Social i Econòmic de la Justícia, això no és una realitat. El sistema de comunicacions té greus mancances i les condemnes del col·lectiu femení cada vegada són més llargues.

Més de la meitat de les dones empresonades a Catalunya estaran entre 3 i 10 anys tancades, la qual cosa es tradueix en un trencament del nucli familiar durant un període extens.

"No saps el que donaria per tenir els meus fills aquí ara mateix, ho anhelo."

El mateix estudi de l'Observatori indica que, més enllà del sentiment de culpa o preocupació, la maternitat a la presó és un factor clau en el procés de desistiment i reinserció. Fan tot el que poden per retrobar-se fora dels murs.

La Paula preferiria no haver-los creuat, per això se sincera amb la gent que es trobi en la mateixa situació de desesperació que va viure ella:

 " Que no ho facin encara que estiguin en la pitjor necessitat perquè la llibertat no té preu i ho val tot, la vida aquí no és vida."

ARXIVAT A:
Igualtat de gènereFamília MenorsDrets humans
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut