El repte de trobar feina quan estàs a la presó o n'has sortit fa poc
La reinserció laboral és un element clau a les presons catalanes però les ofertes de treball no sempre garanteixen els drets de les treballadores
El repte de trobar feina quan estàs a la presó o n'has sortit fa poc
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Temps mort

El repte de trobar feina quan estàs a la presó o n'has sortit fa poc

La reinserció laboral és un element clau a les presons catalanes però les ofertes de treball no sempre garanteixen els drets de les treballadores

Actualitzat
TEMA:
Precarietat laboral

La Maribel associa treballar a la cuina de Wad-Ras amb experiències positives a la presó. Compleix la segona condemna de gairebé 10 anys al Centre Penitenciari de Barcelona. Ara, ha tornat a casa i està contenta perquè s'ha retrobat amb la família, té una feina que li agrada i ja no dorm a la cel·la. Però una polsera de localització al turmell li recorda on ha passat les últimes dècades de la seva vida.

És la protagonista del penúltim podcast de "Temps mort", a Catalunya Ràdio, on parla sobre com li ha canviat la vida la privació de llibertat.

"A la feina hi ha molta gent que no sap d'on vinc."

Admet que no se n'amaga, però tampoc ho explica gaire. Prefereix dissimular la polsera amb els pantalons. Es mostra feliç per haver aconseguit un lloc de treball a l'exterior. Mentre estava interna, feia d'auxiliar d'infermeria, i abans, havia cuinat per a les companyes gràcies als seus coneixements en hostaleria i restauració.

En el model de rehabilitació de les presons catalanes, la reinserció sociolaboral és un element clau. Justícia calcula que el 65% de la població penitenciària en edat activa està ocupada, és a dir, més de 3.600 persones.

El CIRE, el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció, és l'empresa pública que s'encarrega de la formació professional i les ofertes de treball de les persones privades de llibertat a Catalunya.Impremta, fusteria o manipulació i muntatge. Sota la marca "Made in CIRE", l'any 2020 van elaborar més de 213 milions de productes per a companyies externes i botigues de tot el país.

A més, també gestionen els serveis de dins de la presó com la bugaderia, l'economat o la cuina. Una oportunitat per adquirir habilitats per a moltes persones recluses que no ha estat exempta de polèmica.


Cobrar poc i pagar molt

La Maribel va trobar feina abans de tenir el tercer grau:

"Sortia per anar a treballar i tornava a dormir a la presó."

L'article 25.2 de la Constitució garanteix el dret de les persones privades de llibertat a tenir un treball remunerat i als beneficis de la Seguretat Social, un punt de la llei que ha generat controvèrsia.

Els sous de les persones empresonades han estat històricament més baixos del que indica el salari mínim interprofessional, fet que ha tingut conseqüències en les butxaques de les internes, però també en la cotització paupèrrima que han acumulat després de molts anys de feina. A més d'un impacte positiu en l'estalvi de qui les contracta.

En els darrers anys, el govern català ha apuntat a la necessitat d'ajustar sous i fer reformes estructurals. El juliol del 2020, el CIRE va recuperar la gestió de les botigues de les presons i va abaratir els preus fins a un 20% després de comprovar el sobrecost en productes de primera necessitat, com els articles d'higiene femenina, les begudes o els aliments.


Estereotips de gènere

La Maribel ja tenia experiència professional i dins només l'ha hagut de posar en pràctica, però la majoria de companyes no disposen de formació acadèmica ni laboral.

Soledad Prieto, directora de Wad-Ras, explica a "Temps mort" que la presó ha de garantir "les eines perquè surtin al carrer en les millors condicions competitives", però entitats com l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia denuncien que el biaix de gènere en l'oferta de cursos juga en contra de les oportunitats de les internes.

En els mòduls de dones sol anar enfocada a tasques tradicionalment vinculades al gènere femení, com la costura o la cuina, mentre que en els centres d'homes és habitual fer fusteria o treballs mecànics.

La Junta Penitenciària va decidir a principis d'any que la Maribel tenia una feina i una vida estables.

"Jo no vaig proposar la polsera, me la van donar ells perquè amb el tema Covid tampoc podem ser tantes a secció oberta."

La pandèmia ha avançat la sortida en llibertat. Un objecte al turmell li recorda cada dia que no pot estar fora de casa entre les 10 del vespre i les 7.30 del matí, però es mostra feliç. Té una feina que li agrada, s'ha retrobat amb la família i està còmoda a casa. Sembla que el vent bufa de cara per a la Maribel.

ARXIVAT A:
Drets humansPrecarietat laboral

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut