Molt pocs tarragonins han tingut accés a aquest petit espai de culte que s'ubica als jardins on hi havia el cementiri de la ciutat, al recinte de la catedral de Tarragona. Es tracta d'una capella del segle XII d'estil romànic coneguda com Santa Tecla la Vella i que és coetània a la primera fase de construcció de la catedral de Tarragona. 700 anys de l'arribada del braç de Santa Tecla La iniciativa per recuperar aquest espai per a la ciutadania va néixer fa un any i mig aproximadament, quan l'arquebisbat i l'Ajuntament de Tarragona van coincidir en la necessitat de reobrir aquesta capella dedicada a la patrona de la ciutat, amb motiu dels 700 anys de l'arribada del braç de Santa Tecla que s'ha commemorat enguany. El projecte se centra en l'arranjament dels jardins, on abans hi ha el recinte funerari, i la museïtzació de la capella. Andreu Muñoz, director del Museu Diocesà, qualifica aquesta capella de "joia medieval" i ha plantejat futures actuacions. "Crec que haurem assolit un objectiu importantíssim, que és revitalitzar aquest espai, recuperar Santa Tecla la Vella per a la població: això és fonamental. I aquest no és el final, és l'inici d'una conscienciació que ens portarà a pensar que també s'han d'escometre obres de restauració dins la capella, podem anar millorant el discurs i el relat del jardí." L'arquebisbat, l'Ajuntament, la Generalitat i la Diputació han treballat conjuntament en aquest projecte (Clara Chavarria) Ara, l'arquebisbat de Tarragona, l'Ajuntament, la Generalitat i la Diputació de Tarragona han unit esforços per impulsar aquest projecte que té un pressupost de 24.000 euros, aportats a parts iguals per les quatre institucions implicades. La petita capella fa anys que s'utilitza com a magatzem d'elements funeraris, làpides i sepulcres, entre molts altres elements patrimonials. De fet, els jardins que ara s'arranjaran també contenen una gran quantitat de restes de sepulcres i de pedres procedents d'altres punts de la catedral que s'hi han dipositat al llarg dels anys, en dur-se a terme obres de rehabilitació del recinte catedralici. Totes aquestes restes ara es catalogaran, i es traslladaran al seminari i al Museu Bíblic. Després es procedirà a l'arranjament dels jardins i a la museïtzació de la capella. Entre les restes, hi ha un sepulcre que va contenir les restes del rei Jaume I (Clara Chavarria) Projecte de museïtzació Aprofitant que la capella s'ha utilitzat com a magatzem d'elements funeraris, el Museu Diocesà vol dotar la capella d'un relat sobre el món funerari cristià des dels seus orígens fins ara. Per fer-ho s'utilitzaran algunes d'aquestes peces que estan dipositades en aquest espai i es projectarà un audiovisual que explicarà l'evolució del recinte, la història de la capella i l'evolució de les pràctiques funeràries cristianes, tal com detalla Muñoz. "Museogràficament, el que volem explicar és el món funerari cristià al llarg dels segles, perquè els elements funeraris que tenim dins ho fan possible: des d'un sarcòfag del segle XIV fins a un sarcòfag contemporani que va contenir les restes del rei Jaume I quan eren a la catedral, abans de ser traslladades a Poblet." La capella és un reposador d'un gran nombre d'elements funeraris (Clara Chavarria) Pel que fa als jardins, després de retirar les restes que s'hi han acumulat, es vol convertir en un jardí romàntic. Es preveu que tot plegat estigui enllestit el mes de febrer i s'obrirà al públic el mes de març amb diverses jornades de portes obertes. Després, aquest espai es podrà visitar com una part més de les visites que es poden fer a la catedral, pagant una quantitat extra per veure-la. Projectes de futur Un cop acabada aquesta fase, posteriorment es preveu fer una intervenció arqueològica per aprofundir en l'estudi històric i arqueològic d'aquesta part de la catedral. Un cop traslladades les restes acumulades als jardins de la catedral, s'arranjarà l'espai (Clara Chavarria) Tot plegat s'emmarca en un projecte a llarg termini del Museu Diocesà de dinamitzar la catedral i té com a objectiu final poder habilitar la nova seu del museu en el mateix recinte de la catedral. Un projecte que només serà possible si s'aconsegueix un ajut dels fons FEDER per un valor de quatre milions d'euros.