Què són les algues? Sembla una pregunta fàcil de respondre, però no ho és tant. Moltes vegades identifiquem les algues com a vegetals marins, però no tots els vegetals marins són algues. Les algues es podrien considerar un calaix de sastre perquè dins del que entenem com a algues s'hi inclouen quatre dels sis regnes de què formen part els éssers vius. Hi ha grans diferències en la manera com s'utilitzen les algues en  la cultura oriental i occidental. Al Japó, la Xina o Corea formen part de la seva alimentació quotidiana. Com explica el llibre "¿Las algas se comen?", al Japó el consum d'algues es va fomentar en gran part per l'aristocràcia i per les pràctiques de budistes i xintoistes. Actualment, que s'utilitzin per cuinar prové d'aquesta herència.   Les algues no són unes nouvingudes El llibre "¿Las algas se comen?" explica que a Europa la prova escrita més antiga del consum d'algues és un poema atribuït a Sant Columbà (563 dC). En el poema es descriu com els monjos de Iona, a Escòcia, recol·lectaven algues per al consum propi i també per alimentar els pobres (es feien farinetes barrejades amb civada). Per tant, a diferència dels països orientals, el consum d'algues en la cultura occidental s'associava a la pobresa. Aquestes van constituir un aliment essencial en les dietes dels escocesos i els irlandesos de finals del segle XVIII. A la Xina també eren i són molt ben considerades, algunes investigacions apunten que ja se'n menjaven el 2700 aC. Actualment, un dels plats més típics és la sopa cantonesa, amb l'alga "nori" com a principal protagonista, juntament amb vi d'arròs, gingebre, escalunyes i ou escalfat.   Els secrets nutricionals de les algues Les algues són tendència per l'interès creixent de la població per reduir el consum de carn.  Però també perquè cada vegada hi ha interès per una dieta i alimentació més saludable. Les algues són un aliment molt interessant a escala nutricional, depenent del tipus poden variar els percentatges de proteïnes, hidrats de carboni i lípids. En general, les algues són molt riques en fibra i minerals com el iode, el calci i el ferro. A més, alguns tipus d'algues són interessants pel seu perfil en àcids grassos Omega-3. De fet, el fitoplàncton i altres algues unicel·lulars són els principals productors d'omega-3 dins la cadena tròfica marina, que acaben arribant a la nostra alimentació (els peixos mengen aquest fitoplàncton, l'acumulen i nosaltres l'incorporem a la dieta menjant aquests peixos). Algunes algues que ara són tendència: "chlorella", "espirulina", "kombu", "wakame"... I, com calia esperar, molts les consideren "superfoods" o superaliments. D'altra banda, les algues són fàcils de produir i tenen un impacte sobre el medi ambient reduït, per tant, són molt sostenibles! Què hi ha al mercat? Aquest primer cap de setmana de febrer, si anem al mercat, veurem que continuen les verdures de fulla com els espinacs o les bledes, així com l'escarola, les endívies, les cols, els porros, però també les carxofes. De fruita, a la bossa hi podem posar cítrics com la mandarina o la taronja. Finalment, de peix i de marisc, hi podem trobar besuc, llenguado, orada, pagell, mòllera, calamar, llobarro, lluç, pagell, tellerina, pop, sèpia, ostra i galera.