Tomàs Alcoverro, l'ofici de corresponsal: "La guerra és una pulsió humana, inevitable"

L'Orient Mitjà és una de les regions més inestables del món. Hi conflueixen moltes variables, en un magma on es barregen extremisme religiós, règims autoritaris, revolucions que no van ser i una complexitat política i social de digestió difícil, hereva de les fronteres dibuixades a cop de regle. Comprendre i explicar què hi passa és el que intenta fer Tomàs Alcoverro des de fa mig segle, tot i que ell mateix reconeix a "Solidaris" que és "impossible", perquè la realitat és tan complicada que "tothom especula". "L'únic que puc dir amb total claredat és que els Estats Units, independentment del seu president, mai canviaran de política a la regió. Continuaran donant suport a Israel i a la dictadura de l'Aràbia Saudita." La corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio al Líban, Txell Feixas Torras, recorda un dels consells que li va donar el Tomàs: "Em va dir: "Si entens l'Orient Mitjà, és que no te l'han explicat bé." I és que informar des d'aquesta regió és un repte. Ell et tranquil·litzava assegurant que les històries, la gent, la riquesa, la pluralitat i la llibertat d'expressió del Líban no la trobaria enlloc més." Tomàs Alcoverro a la guerra del Líban, 1982 (Tomàs Alcoverro) Periodista meticulós i incansable Els de Tomàs Alcoverro són relats de vida. Escrits a mà. Més descriptius que analítics. Més de 10.000 cròniques a La Vanguardia en donen fe. Literatura en estat pur. Periodisme a cocció reposada. Quan els petits detalls ajuden a comprendre la història en majúscules. Com aquella del pobre canari comprat en un basar de Bagdad per explicar la crueltat de l'ocupació nord-americana. Tomàs Alcoverro com a mestre i patrimoni El reporter Plàcid Garcia-Planas el coneix bé i el defineix així: "És patrimoni, una classe de periodista que explica el que passa i el que queda. I això fa que les seves cròniques, mig segle després, continuïn tenint valor." El Plàcid l'ha fet parlar a "Tot està per dir", publicat a Pòrtic; un volum deliciós, divertit, farcit d'anècdotes i de reflexions sobre la seva experiència de corresponsal a l'Orient i també a Occident. Tomàs Alcoverro, periodista (Catalunya ràdio. Mercè Folch) Perquè Tomàs Alcoverro és alguna cosa més que Beirut. Ha estat testimoni del maig del 68, del retorn de Josep Tarradellas de l'exili. Però també de l'enterrament del dictador egipci Nasser a Egipte, de l'arribada de l'aiatol·lah Khomeini a Teheran i de 15 anys de guerra civil al Líban. Pessimista per força, sentencia que la violència és una cosa que no s'acabarà mai, perquè és inherent a l'ésser humà. "La guerra és una pulsió humana, inevitable. La gent que creu que això de les guerres, dels conflictes armats pot acabar algun dia, amb tota franquesa, no tenen ni idea del que som els humans." La joia de viure, malgrat tot Enmig dels paisatges devastats, però, també hi pot haver espais de calma. Guspires de felicitat que ha viscut intensament des del seu balcó de Beirut, mentre els trets de kalàixnikov estripaven el cel. El poeta Joan Margarit li va dedicar el poema "Lluna de Beirut", en què va escriure: "El meu amic corresponsal de premsa s'ha fet vell sota l'ombra de les guerres en aquesta negror de llum fenícia." El Tomàs té vuitanta anys esplèndids. Hem conversat durant tres quarts sobre l'ofici i el pas del temps. I hem acabat alçant-nos de la cadira per ballar "La dolce vita", de Ryan Paris. Un èxit dels vuitanta encomanadís i extremadament vital. I amb el cos en moviment, les mans enlaire i un somriure de bat a bat, amagat rere la mascareta, hem entrat en una espècie de catarsi sanadora. Com ell diu sempre: "Moriré d'emocions."

Tomàs Alcoverro, l'ofici de corresponsal: "La guerra és una pulsió humana, inevitable"

La seva ploma ha narrat els últims 50 anys de l'Orient Mitjà, però també ha estat testimoni de grans moments de la història del segle XX a Occident