Sobreviure sense llum, gas o aigua: els efectes de la pobresa energètica

A principis dels anys 90, la investigadora britànica Brenda Boardman va definir per primera vegada el concepte de "pobresa energètica". Experta en energia i catedràtica de la Universitat d'Oxford, Boardman sap que la pobresa energètica és una branca més de la pobresa, però que necessita solucions diferents per fer-hi front. La dificultat o incapacitat de pagar la llum, l'aigua i el gas per tenir la casa en condicions adequades és una realitat que ha anat empitjorant els últims anys. Crisis que se superposen i un model energètic, controlat pels de sempre, que prioritza els comptes de resultats per damunt dels drets humans. Els talls per impagament a famílies vulnerables, l'assetjament indiscriminat per reclamar el deute o els talls continuats en barris empobrits d'algunes ciutats són una mostra evident d'aquestes vulneracions. Ho hem vist en els darrers mesos i en plena onada de fred. Precisament, Endesa s'acaba de comprometre a millorar en 4 mesos les seves instal·lacions als barris de Barcelona on hi ha hagut talls reiterats de subministrament elèctric. La companyia els atribueix a 31 incidències i, tot i que es nega a parlar obertament de falta de manteniment, anuncia que entre ara i l'abril posarà cablejat nou, estendrà linies d'alta tensió i supervisarà transformadors. Milers de persones afectades per problemes endèmics, doncs, amb el subministrament al Raval o a Torre Baró, a Barcelona; a Sant Roc a Badalona; al barri del Culubret, a Figueres, per posar-ne només alguns exemples. Hajar Hoummi viu al Raval, a Ciutat Vella. Té una filla de 5 anys i està a l'atur: "Haver d'estar a les fosques en època de pandèmia, haver de menjar fred, no poder escalfar-te, ni dutxar-te amb aigua calenta. És humiliant, injust i intolerable viure així. No volem que facin negoci amb les nostres vides i la nostra dignitat." A Torre Baró, al districte de Nou Barris, la situació és similar. Montse González és mestressa de casa i té familiars dependents al seu càrrec. La seva mare té 87 anys i el seu germà és tetraplègic. Està esgotada: "Portem molts anys amb talls de llum. No són problemes puntuals. I així no es pot viure. Psicològicament és molt dur." L'exclusió energètica s'acarnissa amb els precaris, amb la gent gran, amb els dependents. Endesa, en algunes zones, no té la xarxa elèctrica en condicions. La portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, coneix molt bé aquesta realitat: "En molts casos les xarxes elèctriques no estan actualitzades. Algunes línies no estan soterrades i això provoca molts problemes. A més molts d'aquests talls es concentren en barris especialment vulnerables, abandonats per l'administració." De fet, segons aquesta entitat, hi ha 390.000 persones de 29 municipis afectades per talls de llum continuats. I Espanya és el cinquè país que paga l'electricitat més cara d'Europa, recordem-ho. La companyia atribueix els problemes a connexions il·legals. Sigui com sigui, els subministraments bàsics haurien de ser un dret i per a molts són un luxe. La gestió que se'n fa, com una mercaderia, aboca moltes persones a problemes de salut, de benestar i té un impacte directe en la igualtat d'oportunitats.

Sobreviure sense llum, gas o aigua: els efectes de la pobresa energètica

Quan els subministraments bàsics deixen de ser un dret per convertir-se en un luxe ho acaben pagant els més vulnerables