Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Solidaris

Més pobresa i fam extrema: "Les mares bullen herbes per enganyar l'estómac dels fills"

Segons dades d'Oxfam Intermón a la Banya d'Àfrica hi ha 23 milions de persones en crisi alimentària i 27 milions al Sahel

Actualitzat

Fa dues setmanes que ha tornat del Sudan del Sud. Un país on conflueixen diverses crisis a la vegada: la de l'impacte del canvi climàtic i la de les conseqüències de la guerra civil. Franc Cortada és enginyer de camins i director general d'Oxfam Intermón. Té 50 anys i porta més d'un quart de segle vinculat a la cooperació internacional:

"He visitat moltes comunitats al Sudan del Sud. Les mares et diuen que no saben com alimentaran els seus fills. Moltes bullen aigua amb quatre herbes perquè els petits pensin que menjaran alguna cosa."

Aquest és un exemple de pobresa extrema. O el que és el mateix: viure amb menys d'1,90 dòlars al dia. Segons explica Franc Cortada, amb l'augment del preu dels aliments i del preu de l'energia, moltes famílies només poden menjar una vegada al dia:

"Estem parlant de països que acumulen moltes crisis al mateix temps. Sequeres, l'impacte de la pandèmia, conflictes. A això se li ha de sumar les conseqüències de la invasió russa d'Ucraïna perquè el 90% del blat a la Banya d'Àfrica arribava de Rússia o d'Ucraïna. Els preus s'han més que doblat."

Franc Cortada, director general d'Oxfam Intermón, sobre el terreny
Franc Cortada, director general d'Oxfam Intermón, sobre el terreny(Oxfam Intermón)

L'encariment és palpable arreu del món. Els preus dels aliments s'han disparat un 33% l'últim any i es preveu que el 2022 pugin un 23%. Aquest mes de març es va registrar l'increment de preus mundial més alt de la història des que les Nacions Unides en va començar a prendre registre l'any 1990.

El preu dels cereals ha pujat sobretot a conseqüència de la crisi de subministrament i del conflicte a Ucraïna. El director general d'Oxfam Intermón recorda que la situació actual ens porta als nivells de la crisi alimentària de fa més d'una dècada quan a Somàlia van morir 250.000 persones, la meitat de les quals nens menors de cinc anys. La infermera Mercè Rocaspana és responsable mèdica de la Unitat d'Emergències de Metges Sense Fronteres:

"La desnutrició crònica està relacionada amb la pobresa. Als nens amb malnutrició aguda se'ls presenta la malaltia amb un aprimament molt sever. D'altres, a banda de l'aprimament, pateixen edemes, com una retenció de líquids, que comença als peus".

La desnutrició severa, diu Mercè Rocaspana, va lligada a altres infeccions:

"La més habitual es la pneumònia, primera causa de mort infantil al món. Si les criatures estiguessin ben alimentades no haurien desenvolupat la infecció. La malnutrició també està relacionada amb el xarampió, que també té una mortalitat elevada, i amb la malària"

Mercè Rocaspana, responsable mèdica a la unitat d'emergències de Metges Sense Fronteres
Mercè Rocaspana, responsable mèdica a la Unitat d'Emergències de Metges Sense Fronteres (Mercè Rocaspana)

La responsable mèdica de la Unitat d'Emergències de Metges Sense Fronteres sap que els nens desnodrits estan apàtics i no parlen. Però no és només això:

"Són nens que si els has de punxar per una analítica o per injectar-los sèrum, no ploren. No tenen energia. Fins i tot, n'hi ha que estan tan malament que no fan ni febre perquè el cos no la pot produir".

Els rics, més rics

Les desigualtats s'han eixamplat. I en l'escala social, els extrems estan més allunyats que mai. Els rics són més rics. Insolidàriament més rics. I els pobres, inhumanament més pobres, tal com assenyala l'últim informe d'Oxfam Intermón.

Franc Cortada aporta algunes dades:

"Les 10 persones més riques del món acumulen tanta riquesa com el 40% més pobre. Són dades molt difícils d'entomar. La fam, la pobresa al món, la podríem revertir perquè hi ha recursos per fer-ho."

Els preus dels aliments s'han disparat un 33% l'últim any i es preveu que el 2022 pugin un 23%
Els preus dels aliments s'han disparat un 33% l'últim any i es preveu que el 2022 pugin un 23% (iStock)

Per sectors, on hi ha més rics convertits en milmilionaris arran de la pandèmia és en el sector de l'alimentació, el de l'energia, el farmacèutic i el tecnològic:

"La família Cargill, que controla més del 70% del mercat global de matèries primeres agrícoles, va ingressar 20 milions de dòlars cada dia durant la pandèmia."

Un altre exemple és el de l'empresari i fundador de Tesla, Elon Musk:

"Durant la pandèmia ha multiplicat per 7 la seva riquesa. I l'ha multiplicat fins al punt que, si en perdés el 99%, amb l'1% restant encara seria una de les persones més riques del món."

Franc Cortada davant de la seu d'Oxfam Intermón a Barcelona
Franc Cortada davant de la seu d'Oxfam Intermón a Barcelona (Catalunya Ràdio - Mercè Folch)

Pel director general d'Oxfam Intermón la concentració de riquesa en poques mans és molt gran i cada vegada ho serà més:

"Hi ha unes quantes famílies que acaben decidint qui viu i qui mor."

Per revertir aquesta situació des de l'entitat proposen un impost sobre els beneficis caiguts del cel en certs sectors com els que ara comentàvem. I també sobre els beneficis extraordinaris dels milmilionaris:

"Hi ha d'haver un marc regulador perquè qui més tingui més pagui, independentment si li sembla bé o malament. És un tema d'equitat. Qui tingui més beneficis que pagui segons els beneficis que ha generat, al país on els hagi generat. Tan senzill com això."

Itàlia ha estat el primer país que ha aplicat un impost excepcional als beneficis caiguts del cel, que preveu recaptar entre 10.000 i 11.000 milions d'euros per aquest concepte.

ARXIVAT A:
PobresaCrisi climàticaÀfricaUcraïna
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut