Volem tenim una alimentació sana, però no tenim ni temps, ni ganes ni paciència per passar-nos dues hores a la cuina a esperar que l'olla faci xup-xup. Si fóssim a l'antiga Grècia i haguéssim de representar en una escultura aquest estat de "vols i dols" contemporani -alimentar-se bé sense esforç-, no hi hauria representació millor que la d'un alvocat.   Cap restaurant amb l'etiqueta de "modernet" es pot permetre el luxe d'obviar-lo a la seva carta. L'alvocat és l'estrella de qualsevol "brunch" i el complement perfecte d'amanides i "poke bowls". Se serveix amb gofres i pizzes i, fins i tot, se'n fa gelat i torró.  L'alvocat és el rei entre els aliments de moda, i el seu regnat té una vida llarga gràcies al guacamole.  Unes llenties amb arròs tenen propietats nutricionals similars, però no triomfen de la mateixa manera. A banda de la seva fotogènia i dels fans "foodies" d'Instragram, l'èxit de l'alvocat també s'explica perquè és fàcil de menjar i de preparar.    Les dades avalen que la comoditat i la rapidesa manen. El 2019 vam menjar més tonyina en conserva que bacallà, més pizzes preparades que cigrons i més pasta que arròs (es cou més ràpid). I una curiositat: som més de cervesa que de vi.  En aquest gràfic es poden consultar els principals aliments que vam consumir l'any passat, segons la Conselleria d'Agricultura.  Clicant sobre la part exterior de cada requadre es poden veure els grups d'aliments amb més detall. Alguns subgrups també són clicables. La fletxa serveix per tornar enrere.  Clicant sobre un aliment es desplega informació sobre els quilos o litres consumits, de mitjana, per persona.   El perquè de tot plegat Triem alvocat i no llenties, i això no és casualitat, afirma Esther Vives, autora del llibre "El negocio de la comida": "Hi ha interessos per part de les grans empreses del sector que inverteixen quantitats ingents en màrqueting i publicitat per promoure el consum d'alvocat."  Però no és només una qüestió de posar anuncis. L'alvocat es va "colar" a la dieta mediterrània, apunta Francesc Xavier Medina, antropòleg i director de la Càtedra Unesco d'Alimentació.   "Als anys 90, en el primer congrés de la dieta mediterrània, la piràmide que hi surt ja té un alvocat al centre, tot i que no és un aliment mediterrani. No se sap com, però algú va voler col·locar l'alvocat allà." L'alvocat és un dels molts productes que estan menjant quota de mercat a altres aliments autòctons i que tenen més tradició a la nostra cuina. Per exemple, mengem més pinya que cireres, i més salmó que bacallà.  Aquesta taula mostra tot allò que els catalans vam consumir entre el 2013 i el 2019. Les dades són en quilos o litres per càpita, és a dir, la mitjana per persona. Pots tafanejar la taula o buscar aliments concrets posant el nom a la capseta de cerca. És interessant fer un cop d'ull a productes com el vi o el pa per veure el consum en les diferents varietats i procedències.  La Conselleria d'Agricultura publica a la seva web dades des del 2004, però només són comparables a partir del 2013 per un canvi al cens de l'Institut Nacional d'Estadística. Per això, només hem inclòs aquest període.  !function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"])for(var e in a.data["datawrapper-height"]){var t=document.getElementById("datawrapper-chart-"+e)||document.querySelector("iframe[src*='"+e+"']");t&&(t.style.height=a.data["datawrapper-height"][e]+"px")}}))}(); L'alvocat, el símptoma d'un model alimentari amb una cara fosca La "palta", com n'hi diuen a Xile, és la cara visible d'una globalització alimentària que fa dècades que dura. Els aliments que consumim recorren de mitjana 5.000 quilòmetres, segons un informe de l'associació Amics de la Terra.   La consciència pel canvi climàtic ha obert el debat sobre l'enorme dependència del petroli que té el nostre cistell de la compra, assegura Esther Vivas: "Les grans empreses agroalimentàries es dediquen a deslocalitzar la producció cap a països del sud i aquí venen, a preus competitius, uns aliments que venen de l'altra punta del món. Aquests viatges generen gasos d'efecte hivernacle. Estem menjant petroli". A l'escalfament global, se suma l'extorsió de treballadors i de petits propietaris a Mèxic, on els càrtels de la droga han fet de l'alvocat una part més del seu negoci.    A Xile, el segon productor mundial, pobles sencers tenen restriccions d'aigua per poder regar els camps d'alvocats. Però no cal anar tan lluny per trobar problemes. Màlaga, Granada i les Canàries, les grans zones productores d'alvocat a Europa, s'apropen al col·lapse hídric. Els robatoris són freqüents i algunes plantacions s'han convertit gairebé en búnquers. De sud a nord, el seu avanç sembla imparable. Al País Valencià s'arrenquen tarongers per plantar alvocats i al Morell, al Tarragonès, ja hi ha la primera plantació d'alvocats.  Si volem ser consumidors responsables i no volem que l'alvocat marxi de les nostres torrades, l'únic que podem fer és procurar que siguin "ecològics i collits el més a prop possible", recomana Esther Vivas. Però fins a on arribarà la febre de l'anomenat "or verd"? De moment, els grans productors mundials s'han posat com a fita conquerir el Japó, amb campanyes com aquesta.  L'alvocat amb wasabi o amb algues substituirà els yakisoba del nostra restaurant japonès de referència? Temps al temps.