Matrimonis forçats a Catalunya: "Et vesteixen de blanc i et porten a casa del teu home"

Els matrimonis forçats costen molt de detectar: no se'n tenen dades reals, no s'han investigat a fons i no és fàcil que es denunciïn. Tot i això, a Catalunya, ja fa temps que es treballa per conèixer aquest fenomen i, sobretot, per ajudar les supervivents en el llarg camí de la superació. Un estudi pioner fet per la Generalitat i coordinat per les associacions La Nut i Valentes i acompanyades, que es dediquen a garantir els drets de les dones, revela la realitat d'aquest tipus d'unions a Catalunya arran de 25 entrevistes. La psicòloga Alba Alfageme, coautora de l'estudi "La realitat dels matrimonis forçats a Catalunya", n'explica l'origen a "Solidaris": "Són fruit de la tradició cultural, estan molt limitats a unes comunitats i allunyats de qualsevol precepte religiós". Trencar amb la família per salvar-se Les noies que es neguen a casar-se ho fan trencant amb la família, que pressiona incansablement emparant-se en l'honor, i les condemna a l'ostracisme. I les que han hagut de fer el pas, i que finalment han aconseguit sortir-se'n, han de recollir els trossos de tanta trencadissa interior. Provinents del Marroc, de Gàmbia, del Senegal o del Pakistan, nascudes aquí o que van arribar de petites, fan equilibris entre les pròpies arrels i la cultura d'acollida. L'Ami, l'Àlia i l'Aroa han volgut participar en el programa i verbalitzar tot el que han viscut. A algunes els hem canviat el nom per preservar la seva identitat. L'Ami, nascuda a Catalunya de pares gambians, té 27 anys i treballa d'administrativa i de model. La família la va obligar a casar-se. La convivència va estar marcada per la violència perquè ella es va negar a consumar el matrimoni: "El que feia era tancar-me a l'altra habitació i li demanava al meu germà petit que vingués a dormir amb mi. Així fins als dos mesos. Hi havia moltes baralles. Venia tota la comunitat negra a dir-me que havia de consumar el matrimoni. Però jo soc molt tossuda." View this post on Instagram A post shared by Solidaris (@solidaris_cr) L'Àlia té 23 anys. Va arribar a Catalunya de petita procedent del Pakistan. Treballa d'auxiliar d'infermeria. Va marxar de casa fugint d'un matrimoni forçat, després de tenir un atac d'ansietat: "Els meus pares van anar al Pakistan i van triar tres nois que pensaven que estaven bé per a mi. I em van dir: O n'esculls un dels tres o deixes la feina i els estudis.' Quan vaig dir que no em volia casar, em van prendre el mòbil i em van dir que em casarien amb un d'aquells noi al més aviat possible. Una nit de ramadà, quan tothom estava dormint, vaig marxar de casa." Àlia, 23 anys, víctima d'un matrimoni forçat (Catalunya Ràdio - Mercè Folch) L'Aroa té 24 anys i treballa de dependenta en una botiga. Nascuda en una família d'origen marroquí, viu a casa nostra des dels 12 anys. La van casar amb un noi que no coneixia de res i se'n va haver d'anar a viure a França amb la família política. No parlava francès, estava aïllada i les cunyades la maltractaven. Per això va aprofitar una visita que va fer als seus pares per fugir: "Els meus pares no volien que passés per tot aquest patiment. I vam decidir que em quedava a viure amb ells. En aquell moment jo estava embarassada i m'ho vaig passar molt malament. Ara tinc un nen de tres anys." Mercè Folch i Aroa, 24 anys, víctima d'un matrimoni forçat (Catalunya Ràdio - Mercè Folch) Sortir-se'n Són tres dones fortes, amb estudis i feina, i amb un futur que, ara sí, passa per les seves pròpies decisions. L'associació Valentes i Acompanyades, que lluita per posar fi al matrimoni forçat, els ha donat les eines per reconstruir-se i recuperar, en la mesura que sigui possible, la relació amb pares i mares. Sobretot, amb elles, les mares, que també acaben sent víctimes d'un sistema patriarcal que les pressiona i les castiga per no haver sabut educar les filles com a bones esposes. La part soterrada d'un iceberg Fa uns anys, l'ONG Amnistia Internacional va publicar l'iceberg de la violència masclista. Un model gràfic i molt aclaridor de què és i com funciona aquesta pràctica de vulneració dels drets humans. A dalt de tot, a la vista, l'assassinat, els maltractaments, la violació, l'abús, els crits, les amenaces. A la part soterrada, invisible a ulls aliens, la resta d'agressions. Formes més subtils, però igualment demolidores: humiliació, culpabilització, menyspreu. A "Solidaris", hem volgut posar el focus en els matrimonis forçats, un tipus de violència contra les dones i les nenes que conté pràcticament totes les formes d'opressió abans descrites.

Matrimonis forçats a Catalunya: "Et vesteixen de blanc i et porten a casa del teu home"

Testimonis i psicòlogues expliquen com neix aquesta forma de violència masclista, amb almenys 169 casos a casa nostra en els últims 10 anys