Marie Cosnay: "A la frontera del País Basc, la policia francesa fa una caça al migrant"

El riu Bidasoa, que travessa la ciutat guipuscoana d'Irun, fa de frontera natural entre el País Basc del sud i el del nord. I s'ha convertit en una trampa mortal per als que intenten culminar el seu èxode migratori. Arran dels atemptats jihadistes de París el 2015, els controls fronterers s'han endurit. Per això, les persones migrants que són retornades des d'Hendaia cap a Irun sense cap garantia legal ho tornen a provar per altres vies que els poden costar la vida. Nedant riu enllà, resseguint les vies del tren o endinsant-se a les muntanyes properes. L'any passat, en aquests camins alternatius hi van morir set persones. Ho sap molt bé l'escriptora i activista bascofrancesa Marie Cosnay. Perquè els paisatges de Cosnay també són els de la frontera. Aquesta traductora de textos antics és una militant en majúscules de la defensa dels drets humans. Una dona generosa, oberta a compartir unes experiències vitals que passen pel suport i l'ajuda que ofereix a migrants i refugiats i a les famílies que busquen els seus desapareguts. "Els desapareguts han de tenir una identitat perquè un dia es pugui fer un treball de memòria. Hi ha moltíssima gent que desapareix al mar. Tenim alguns cossos sense nom, però també tenim noms sense cos." Des de Baiona, on viu, Marie Cosnay s'ha convertit en un referent per a la comunitat migrant a França. El seu telèfon, un bot salvavides: "Cap administració ajuda les famílies a buscar els seus desapareguts. És un tema molt difícil sobretot a Espanya, el primer país d'arribada de moltes persones migrants. En el meu cas, l'ajuda que brindo no té cap protocol. Cada vegada he d'inventar un mecanisme nou per intentar localitzar la persona desapareguda." L'activista explica que la Creu Roja, com a gestora dels campaments en zones com les illes Canàries, té un registre de les persones que hi arriben. Ara bé, la protecció de dades impossibilita moltes vegades l'accés a aquesta informació. Així, doncs, si un familiar de sang vol localitzar el seu parent, no ho té gens fàcil. En el cas que aquest familiar sigui de Guinea o de la Costa d'Ivori, per posar un exemple, s'ha de dirigir a un poble o ciutat on hi hagi una oficina de la Creu Roja. Un cop allà ha d'omplir per escrit una sol·licitud de cerca que adreçarà a l'oficina de les Canàries. Després l'entitat respondrà si el nom que busca apareix o no a les seves llistes. "Ningú fa aquest pas. És un procés massa complicat per a les famílies." Marie Cosnay, escriptora i activista bascofrancesa (Anna Surinyach) Marie Cosnay acaba de publicar "Des iles. Lesbos 2020 - Canaries 2021". Un treball d'investigació en què recull els testimonis de persones atrapades als camps d'aquestes dues illes, convertides en illes presó. L'escriptora creu fermament en la necessitat de documentar les desaparicions en el trajecte migratori no únicament per una qüestió de dignitat, sinó també de memòria històrica. Explica un dels últims casos en què ha treballat: el d'una dona de Guinea que va pujar en una pastera. La família feia dos mesos que no en sabia res. A la Marie l'alerta un noi, sense cap parentiu amb la desapareguda, que li truca des del Marroc. Gràcies a la informació que li dona, la Marie pot contactar amb els familiars guineans. I es compromet a ajudar-los. Però les primeres cerques als registres no donen resultats. "L'esperança de la família era tan forta que vaig continuar buscant. Finalment, en un hospital vam trobar una dona que havia perdut la memòria i la capacitat de parlar. Tenia molt sodi a la sang perquè durant la travessa va beure aigua del mar." Conscients de violar la intimitat de la pacient, li fan una fotografia i l'envien per WhatsApp a la família: "Vam passar per damunt de tota qüestió ètica i vam fer una fotografia a algú que no ho podia rebutjar. Quan vam enviar la foto, la família ens va confirmar que era la persona que buscaven." Aquesta és una història que ha acabat bé. Un fet excepcional, segons Cosnay, en un context on la incertesa i la manca d'informació i de suport sotmeten les famílies a un patiment inacabable. Les xarxes de suport Marie Cosnay va ser fa uns dies a Barcelona, convidada per l'Institut Francès, per parlar del concepte d'hospitalitat. Per l'escriptora, és meravellós veure la capacitat d'acollida que tenen els pobles i els barris de ciutats com París, Bilbao o Barcelona. Un treball de base col·lectiu que és l'antídot contra els discursos d'odi. "Quan la gent està en contacte amb les persones migrants és molt estrany que hi hagi problemes. El fenomen de les xarxes de suport quedarà per a la història." Precisament sobre els discursos d'odi, l'escriptora creu que una bona part de la societat no està contaminada per aquesta onada involucionista, tot i el bombardeig de missatges contra la convivència escampats per l'extrema dreta. A Irun, el 2018, un grup de persones es van organitzar per ajudar els migrants que arribaven a la ciutat. Són acompanyaments teixits per mans voluntàries i sense gaire estructura. Oihana Galardi és membre de la xarxa d'acollida Irungo Harrera Sarea. "Des d'octubre del 2018, la nostra oficina d'acollida és al carrer, a la plaça de l'Ajuntament, faci fred o faci calor. Tenim una taula i quatre cadires." Oihana Galardi, membre de la xarxa d'acollida Irungo Harrera Sarea (Oihana Galardi) Galardi explica com s'organitzen per donar una primera ajuda. "Tots els vespres anem a l'estació de tren. Els migrants se sorprenen de veure'ns. Alguns diuen: 'Quina alegria que m'acullis!' D'altres, desconfien. L'endemà se'ls informa del lloc on són per poder arribar pel seu propi peu a un centre d'acollida de Baiona." Gràcies a la pressió de la xarxa d'acollida, la Creu Roja i el govern basc van crear un centre d'atenció a Irun. Només l'any passat, aquest centre va atendre un total de 8.115 persones. La xifra més alta des que es va crear, ara farà quatre anys.

Marie Cosnay: "A la frontera del País Basc, la policia francesa fa una caça al migrant"

L'activista i escriptora explica què passa a Irun, parada obligatòria de molts migrants en el seu camí cap a Europa