Líbia, en el desè aniversari de la revolució

En una ciutat devastada per les bombes, quatre combatents avancen, armats, a tocar dels edificis malmesos. Un porta un llançagranades i apareix en primer pla, desenfocat. Els altres el segueixen. D'aquests, en sobresurt un. Porta un mocador palestí, negre i vermell, que li cobreix el cap. Va amb una samarreta de tirants. Vermella. Els braços forts aguanten una metralleta amb la munició a la vista. Un grup de sis homes està assegut a terra en una plaça. Uns quants porten gorra. Un fuma un cigarret. Amb les mans encreuades a l'altura de l'abdomen o dels genolls, sembla que esperin alguna cosa. Pacients. Darrere seu, passen altres homes caminant. Des de l'aigua, en un contrapicat, veiem una embarcació. Està desenfocada. D'aquesta embarcació en sobresurt un braç, nítid. La mà oberta implora ajuda. Aquestes tres imatges, preses pel fotoperiodista Ricard Garcia Vilanova, expliquen la història més recent de Líbia. Una història que passa pels somnis de canvi en una primavera que no va florir i per tres guerres que han esmicolat el país. Laia Vila, responsable de mobilització de fons a NOVACT, l'Institut Internacional per l'Acció No Violenta, constata: "El problema principal que tenim respecte a Líbia és que tota la informació ens arriba amb comptagotes. La informació més àmplia de què disposem és sobre el fet migratori i, tot i així, només en coneixem la punta de l'iceberg." Garcia Vilanova hi afegeix: "Tant a Líbia com també a Síria, faran falta dues generacions per superar els estralls de tants anys de conflicte." El calvari dels migrants Líbia és un estat fallit, convertit en un cul d'ampolla i en la frontera més mortífera del món per als milers de migrants i refugiats que intenten trepitjar territori europeu. Conflictes civils que es perpetuen i ingerències internacionals pel control dels recursos naturals que acaben pagant els de sempre. Amb el seu gran angular, Garcia Vilanova capta la por, la incertesa, el caos, el dolor, però també l'esperança i la valentia. Les seves fotos són emoció pura. S'endinsa en vaixells de rescat, en centres de detenció, al front de guerra: "Cap de nosaltres pot sentir o imaginar què és travessar el Mediterrani sabent que les possibilitats que tens d'aconseguir-ho són zero." Quan s'han complert deu anys del començament de la revolució líbia, les seves imatges demostren l'impacte devastador dels fracassos polítics i són una prova documental per a la nostra memòria històrica.

Líbia, en el desè aniversari de la revolució

La riquesa natural de Líbia és l'objectiu de les potències internacionals: tres guerres han arrasat un país convertit en un punt clau en la ruta migratòria cap a Europa.