Vania Arana va arribar a Barcelona l'any de les Olimpíades. Va néixer a Trujillo, al Perú, on feia de professora de llengua i literatura a la universitat. Volia seguir exercint però no va poder convalidar els estudis. Com altres companyes seves, va anar a parar al gremi de les cambreres d'hotel, ara conegudes com Las Kellys, "las que limpian". I n'és la seva portaveu. Vania Arana, portaveu de Las Kellys (Catalunya ràdio) Aleshores les condicions laborals que tenien eren molt diferents de les actuals. Sempre amb la samarreta verda del col·lectiu, Vania Arana té molt clar d'on ve el problema: "La reforma laboral aprovada el 2012 pel govern de Mariano Rajoy ens va condemnar a la pobresa extrema". Abans de la reforma, aquestes treballadores estaven contractades directament pels establiments i acollides al conveni d'hostaleria. Amb el canvi legislatiu, es va donar llum verda a les externalitzacions. I això va provocar una retallada dels salaris i un augment de la temporalitat. Míriam Hernández va venir de El Triumfo, a l'Equador, el 1999: "Amb la reforma laboral, arriben les subcontractacions. Ja no et paguen per hores sinó per habitacions. És una feina a preu fet. Com pot ser que fem més habitacions per menys diners?" Míriam Hernández, portaveu de Las Kellys (Catalunya ràdio) No pertànyer a la plantilla de l'hotel les aboca a estar subjectes al conveni de la neteja o bé al que tingui l'empresa multiserveis que les contracta. Això comporta molta inestabilitat, contractes curts, un sou considerablement més baix, molta pressió i ritmes de treball inassumibles. Pel conveni d'hostaleria, les kellys haurien de guanyar uns 1.200 euros mensuals, però com que estan subcontractades, els sous es mouen entre els 600 i els 700 euros, segons les condicions del contracte. L'estat de les habitacions Aquest estiu, el col·lectiu de Las Kellys de Benidorm va publicar a les xarxes un seguit de fotografies de l'estat, absolutament deplorable, d'algunes de les habitacions que havien de netejar. Eren habitacions en hotels de quatre estrelles, amb el segell "free Covid" per als clients, i que van trobar infestades de porqueria. Estas son algunas de las condiciones de las habitaciones que nos podemos encontrar las @kellysbenidorm en hoteles de 4 estrellas como es el Melia. Y luego querrán que limpiemos 23/25 en menos de 6 horas. Cumplir la LPRL, control de ritmos de trabajo. pic.twitter.com/5JYrotL6T2 Las kellys Benidorm (@kellysbenidorm) August 17, 2021 Yolanda García, portaveu de Las Kellys de Benidorm, explica amb què es troben: "Hem arribat a treure una bossa de brossa de comunitat plena d'escombraries. Caixes de pizza, ales de pollastre pels llits. Fins i tot trobem preservatius usats" El col·lectiu volia que les fotografies fossin una advertència: "Volíem donar un toc d'atenció als clients, que no tenen cap empatia cap a la nostra feina. I també volíem advertir els hotelers. No pot ser que tinguem una càrrega de treball tant inassumible que atempti contra la nostra salut". Tal com expliquen la Vania i la Míriam, trobar les habitacions en aquest estat no és una excepció. I com que el temps les apressa, ho acaben normalitzant. La Vania apunta: "Hi ha poca consciència. Normalment són turistes estrangers els que deixen les habitacions així. En tenen la culpa els touroperadors perquè no els exigeixen que tinguin un bon comportament" El paper del turista Els investigadors de la Universitat Jaume I de València José Luís López-González i Maria Medina-Vicent són autors de "Las Kellys y el turismo: de la invisibilidad del cuidado a la visibilidad política". I parlen del concepte de "La mirada del turista": "En els estudis turístics, tradicionalment, es deia que el turista es mereix tot allò que no té a la seva vida ordinària. Per tant, s'exclou de l'imaginari turístic tot allò que pugui evocar a problemes de la vida quotidiana. I les kellys no entren en aquest imaginari" Per Maria Medina-Vicent, les kellys són imprescindibles perquè l'experiència del turista funcioni. Ara bé, es dona la paradoxa que se les invisibilitza: "Una de les peculiaritats de la situació de les kellys és que la seva feina es produeix en l'àmbit públic, és un treball productiu. Tot i així, son invisibles perquè fan tasques que són menyspreades" Treball feminitzat: cost físic i mental Un estudi de CCOO constata que el 70 per cent de les cambreres d'hotel es mediquen per poder aguantar tota la jornada laboral. Les afeccions més comunes son dolors lumbars, hèrnies discals, lesions cervicals i artrosi. Amb 54 anys, el diagnòstic de la Vania és contundent: "El meu estat s'ha degradat i ara tinc fibromiàlgia, que no té cura. És difícil d'assumir. Cada vegada són més les companyes del sector a qui els diagnostiquen aquesta malaltia". La pressió que han de suportar també passa factura a nivell mental, amb quadres de depressió i estrès: "Tot influeix en aquestes malalties cròniques. Moltes de nosaltres ens hem de medicar per poder dormir". Manifestació de Las Kellys (Las Kellys) El sector de les cambreres d'hotel és un sector feminitzat. No hi ha homes. Segons Vania Arana, durant la crisi del 2008 en van entrar però de seguida deixaven la feina perquè no aguantaven el ritme. El perfil de les kellys ha canviat al llarg dels anys. Primer eren dones espanyoles, que a poc a poc van anar marxant. Després van arribar les dones sud-americanes. Ara, la tendència és una altra: "Es contracten africanes perquè no parlen la llengua. I no protesten. I si tenen fills es troben més lligades". Vania Arana reivindica la feina i el nom de cambrera de pis, de netejadora que acostuma a anar lligat a una connotació negativa: "Pels hotelers, el concepte de netejadora s'associa a una persona ignorant, a algú a qui podem manipular... és a dir, una dona" Una central de reserves ètiques Las Kellys Barcelona van posar en marxa, aquest estiu, una campanya de micromecenatge per impulsar una central de reserves d'hotels lliures d'explotació laboral. El projecte "Yo reservo con las kellys" ja ha recaptat gairebé els 90.000 euros que han de servir per desenvolupar la pàgina web i l'aplicació mòbil que faciliti aquest tràmit. El col·lectiu ha tirat pel dret, cansat d'esperar que el govern comencés a aplicar el Segell de Treball Just i de Qualitat, una iniciativa aprovada al Parlament de Catalunya per combatre la precarietat i que hauria de distingir els establiments amb bones pràctiques laborals. Míriam Hernández assenyala la causa d'aquest retard: "Els obstacles estan en els polítics. En la falta d'acció. Les institucions no han fet res fins al moment. Si ells no volen treure el segell, ho farem nosaltres" Aquest segell s'havia de desenvolupar en el marc del Consell de Relacions Laborals de la Generalitat (format per sindicats majoritaris, la patronal i l'administració) però, després de tres anys, encara no ha tirat endavant. El desig de les kellys és que les vacances del 2022 ja es puguin reservar a través de la plataforma que acabin desenvolupant amb els diners obtinguts. El conveni d'hosteleria El conveni de l'hostaleria, signat el 2017, diu que si una empresa externalitza els seus serveis ha de respectar les condicions laborals i econòmiques del conveni del sector. Així es desprèn de l'acord a què van arribar la UGT i la patronal. Igor Abaskal, secretari general de l'hostaleria del sindicat, considera que gràcies a aquest pacte s'acabaran les externalitzacions dels serveis de l'àrea de les cambreres de pisos. Segons Abaskal, a l'hoteler ja no li surten a compte: "Ara l'empresari hoteler que vol externalitzar la neteja ha de pagar el canon a l'empresa multiserveis que contracta i el mateix sou que si les treballadores estiguissin contractades directament per l'hotel. On és el negoci aquí?" Igor Abaskal apunta que en el moment que les empreses renovin les concessions hauran d'adaptar-se al conveni d'hostaleria. De moment, la realitat per moltes cambreres d'hotel és una altra.