La síndrome d'Ulisses: els set grans dols d'una persona migrant
El psiquiatre Joseba Achotegui creu que ens falta sensibilitat i perspectiva per aproximar-nos a les emocions d'una persona que emigra
La síndrome d'Ulisses: els set grans dols d'una persona migrant
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Solidaris

La síndrome d'Ulisses: els set grans dols d'una persona migrant

El psiquiatre Joseba Achotegui creu que ens falta sensibilitat i perspectiva per aproximar-nos a les emocions d'una persona que emigra

Actualitzat
TEMA:
Refugiats

"Ulisses va trigar deu anys a tornar a casa, després de superar tota mena d'obstacles i barreres per trobar finalment descans." El periodista Rafael Vilasanjuan, que va treballar durant més d'una dècada a Metges sense Fronteres, coneix bé la situació migratòria.

En parla al llibre "Les fronteres d'Ulisses. La crisi dels refugiats a Europa", un assaig en què parla de les dificultats amb què es troben els que s'embranquen en una odissea que sobrepassa l'adjectiu d'heroica.

"'L'Odissea', d'Homer, és l'evocació del viatge vital i de la força per sobreviure a les dificultats naturals i divines amb què es va topar Ulisses pel camí."

Al "Solidaris" volem fixar-nos no únicament en el patiment que implica fugir de la crueltat d'una guerra o de la misèria, sinó també en el que passa un cop es trepitja terra. Aquí, a diferència del que viu Ulisses, el descans costa de trobar.


La síndrome d'Ulisses

Del semideu grec també en parla el psiquiatre Joseba Achotegui, autor del concepte "síndrome d'Ulisses". Un terme que explica el quadre d'estrès, de tensió i de dol que viuen les persones migrants.

El doctor Achotegui, que és director del SAPPIR, el Servei d'Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats de la Fundació Hospital Sant Pere Claver, diu que hi ha set grans dols en la migració que tenen incidència en totes les àrees de la vida.

"Per això és un procés complex d'elaborar. Afecta la família, la llengua, la cultura, la terra, l'estatus social, el grup de pertinença i els riscos físics. Quan una persona emigra li canvia tot."


Migració i salut mental

El doctor Achotegui opina que de migració se'n parla més a nivell demogràfic, sociològic o econòmic, però cal tenir en compte que també impacta en la salut mental, un dels grans tabús en la nostra cultura i en les foranes.

"Al final, el protagonista d'una migració és la persona que migra. I ens falta sensibilitat i perspectiva per aproximar-nos a les seves emocions."

Joseba Achotegui, psiquiatre del Servei d'Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats de la Fundació Hospital Sant Pere Claver

Sentir-se exclòs, desarrelat, sense la família a prop, amb dificultats per aconseguir papers i, sobretot, sense expectatives provoca molt dolor psíquic. Al llarg de la seva trajectòria, el doctor Achotegui ha vist com el veritable problema comença quan aquestes persones arriben aquí.

"En el moment del viatge hi ha perill. Però el dolor psíquic comença més tard, quan es veu que s'està fracassant en el projecte migratori."

I és un dolor que comença, moltes vegades, en les entrevistes per demanar l'asil. En el programa sobre mares migrants, la directora del centre Odos, Teresa Girón, explicava el bloqueig que tenen les dones per explicar en una sola entrevista tota la violència acumulada al llarg del trajecte.

"A les dependències policials, amb els funcionaris, amb unes preguntes molt concretes i en aquest context, la dona ha d'exposar tot el trencament que arrossega. Tot és molt fred."


L'intèrpret: pont entre cultures i bot salvavides

Elhassane Benhaddou ha treballat durant 18 anys com a intèrpret a l'Oficina d'Asil i Refugi de Madrid. També va ser un dels intèrprets del macrojudici de l'11-M, i destaca la importància d'aquesta declaració inicial.

"Si el relat està ben fet, el sol·licitant té més possibilitats de ser protegit. I ser protegit o ser retornat de vegades és la diferència entre la vida i la mort, entre el cel i l'infern."

Elhassane Benhaddou, intèrpret

Tan important és fer bé la feina com el context en què es treballa.

"Ningú ens explica contes de fades. Tot són relats dramàtics, històries amb una càrrega de patiment molt forta."

D'aquest relat en depèn un futur en què estan dipositades totes les esperances.

ARXIVAT A:
PobresaDrets humansMigracionsCatalunyaRefugiatsSalutÀfrica

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut