La rebel·lió de les velles: "M'he casat tres vegades, de carca no en tinc res"

La Josefina està a punt de fer 85 anys. La Maria, al desembre, en complirà 71. La primera és l'àvia postissa de la Mireia Izard, redactora del programa. Per entendre'ns, quan la Josefina es va quedar viuda es va ajuntar amb l'avi de la Mireia fins que ell va morir. La Maria és la meva mare i padrina de tres nets. La Josefina, que és de Sabadell, arrossega a l'esquena una vida marcada pels dols: dels dos primers marits, d'un fill, de dos nets i d'una germana. "Vaig quedar vídua als 51 amb dos fills. I als 65 em vaig tornar a casar. Als 80 vaig enviudar de nou i als 84 vaig tornar a casar-me. He estimat sempre i això m'ha donat molta força. Tot el que m'ha passat ho he anat paint gràcies al caràcter que tinc i a les meves creences" La Maria, que no s'ha mogut mai del Masroig, al Priorat, arrossega a l'esquena una vida marcada per les cures: dels seus padrins, dels pares, dels tres fills. I ara, quan se la crida, dels petits que empenyen per darrere. "Sembla que vaig venir al món per cuidar. Dels 24 anys, quan em vaig casar, fins als 55 sempre amb gent malalta a casa. I tres fills. No sempre he pogut fer el que he volgut. La meva vida s'ha basat en la renúncia" Quatre generacions en una casa convertida, massa vegades, en un hospital: "Quan vaig tenir el meu fill petit, l'any 1980, tenia 7 persones al llit amb grip. Al matí gastava 6 quilos de taronges per fer sucs a mà per tots. Quan venia el metge, em deia: 'Sembla un hospital, aquesta casa'" Maria Folch, 71 anys (Catalunya Ràdio - Mercè Folch) La Josefina ha estat botiguera, ha fet teatre amateur, ha format part del teixit associatiu de la seva ciutat. Ara té una relació amb el Joan. Una trajectòria marcada per la pròpia independència: "Els meus pares van morir joves abans d'arribar als 70. I no els vaig haver de cuidar. I als nens els portava a l'escola. Quan va ser l'època de treballar li vaig dir al meu marit de tornar-hi però ell no ho volia" Era una època en què si la dona treballava s'interpretava com si el marit no guanyés prou diners per sostenir la família. La Maria ha treballat a les vinyes, ha fet de modista, però sobretot ha contribuït a l'economia real fent que els altres poguéssim emancipar-nos. La Maria sempre ha viscut al poble amb el Jaume. "M'hagués agradat molt estudiar. Ser professora de música, de cant, d'història. Però la meva mare em deia que quan una dona es casava havia de saber cosir. I en vaig aprendre. Als 18 anys ja cosia per a la gent" La rebel·lió de les velles: "Yo, vieja" Anna Freixas fa anys que investiga sobre l'envelliment de les dones. És escriptora i gerontòloga i ha escrit un llibre en què posa les bases per fer tremolar els fonaments establerts per a aquesta etapa de la vida. El títol, "Yo, vieja", ja és una crida a l'autoafirmació. Freixas reclama l'ús d'aquest adjectiu al davant dels eufemismes i les expressions paternalistes. "D'una banda nosaltres mateixes contribuïm a aquesta espècie d'estupidesa d'amagar la vellesa. Per l'altra, els mitjans de comunicació, la classe política, utilitzen un llenguatge inacceptable. Per què diuen àvia a una dona que no té nets?" Anna Freixas, escriptora i gerontòloga (Remedios Málvarez) Anna Freixas, de 75 anys, és molt crítica amb la infantilització a què se sotmet les persones grans: "Es parla als vells i les velles com si fossin estúpids, sords. Vas al metge acompanyada d'algú més jove i a qui s'adrecen és a aquesta persona i no a tu" A "Yo, vieja", Anna Freixas reivindica una rebel·lió de les velles en un sistema pensat perquè no molestin. I trenca amb les idees imposades per la religió i el patriarcat que ha sotmès, limitat i silenciat la vida, el cos i la sexualitat de tantes dones que ara ja són grans. Sobre la pressió sobre els cossos, l'escriptora reclama: "Falta definir un model de bellesa de la gent gran, que inclogui les arrugues i els cabells blancs Tenim un ideal de bellesa que és inassolible. Des que naixem el cos de les dones és un camp de batalla i un enorme negoci" Un dels conceptes que travessa tot el llibre és el de la llibertat i que, segons Freixas, passa per posar límits i saber dir que no: "Nosaltres regalem el nostre temps com si ens sobrés. Hem sigut educades com a éssers per als altres. I quan te n'adones, t'han passat tres quartes parts de la vida sense haver escoltat quins eren els teus desitjos" Coberta del llibre "Yo, vieja" d'Anna Freixas (Capitan Swing) La llibertat a què es refereix Freixas també significa poder triar estar a casa, sense haver d'anar a una residència contra la teva voluntat. Excepte en estats físics que ho requereixin. Per l'escriptora i psicòloga un dels debats que s'han d'afrontar és saber qui cuidarà totes aquelles dones que s'han passat la vida cuidant els altres: "Les generacions actuals no tenen fills. Per això és tan important que hi hagi prou serveis que permetin a la gent gran viure sola durant molts anys a casa seva" Anna Freixas qüestiona tot allò establert per a aquesta etapa de la vida sense perdre la perspectiva que no és el mateix envellir en una ciutat, en un entorn rural, amb pensió o ser una vella pobra amb unes pensions inferiors al salari mínim.

La rebel·lió de les velles: "M'he casat tres vegades, de carca no en tinc res"

Les dones del nostre entorn més proper expliquen com és la seva vellesa. Una etapa de la vida diversa, complexa i condicionada per la salut i l'economia