L'Amèrica Central té en els recursos naturals la seva gran riquesa. És una de les regions més diverses i abundants del planeta en aquest tipus de béns. Però, al mateix temps, els índexs de desigualtat i de violència dinamiten qualsevol estadística. Guatemala i Hondures exemplifiquen aquesta realitat. Països maleïts per l'abundància, en paraules de l'economista equatorià Alberto Acosta. La riquesa és una sentència que condemna les comunitats que viuen en la pobresa a la destrucció del seu hàbitat, de les seves tradicions, a l'aniquilació dels drets fonamentals i, fins i tot, a la mort per defensar el més bàsic, la terra. Quina paradoxa: ser pobre perquè s'és ric en boscos, rius i muntanyes. El colonialisme continua en forma de grans corporacions internacionals que s'apropien de les matèries primeres i deixen eixorcs els territoris; que treuen rèdit de governs corruptes que han fet lleis a mida perquè aquestes empreses actuïn impunement. Exposició 'Activistes per la vida', de Gervasio Sánchez (Arts Santa Mònica) La violència exercida cap als activistes que hi planten cara, amb molts lideratges femenins, és extrema. I en el cas de les dones és pitjor perquè han de suportar una doble violència. Sara Tuñí, tècnica de l'associació Entrepobles, explica que s'enfronten a una violència patriarcal amb diferents graus d'intensitat, tant a dins com a fora de les seves comunitats. "Les dones són discriminades per les mateixes organitzacions on militen. I pateixen abusos i agressions sexuals, com a part d'una estratègia intimidatòria. En els casos més extrems, són assassinades pel simple fet de ser dones i líders". En definitiva, és la història bíblica a la inversa. Davids que perden i Goliats que s'acaben imposant, però que es troben amb una resistència admirable que ha retratat el fotoperiodista Gervasio Sánchez i que es pot veure a l'exposició "Activistes per la vida", a l'Arts Santa Mònica de Barcelona. Rostres que expliquen la voracitat del capitalisme. Gervasio Sánchez té molt clar que els autèntics defensors del medi ambient són els que "mai tenen veu, i no són reconeguts". "Haver nascut en un país ric en recursos naturals, condemna els que hi viuen generació rere generació". En aquest sentit, Sánchez és molt crític amb l'activisme fet des del primer món: "Estic fart que a les nostres societats avançades es donin premis a les finlandeses o holandeses que protesten pel medi ambient i no es tingui en compte la gent que s'enfronta a un ecocidi"