La desertificació avança i posa en risc 2.000 milions de persones al món
A Catalunya, les zones àrides del sud i de Ponent es podrien convertir en deserts si no s'actua contra el canvi climàtic
La desertificació avança i posa en risc 2.000 milions de persones al món
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Solidaris

La desertificació avança i posa en risc 2.000 milions de persones al món

A Catalunya, les zones àrides del sud i de Ponent es podrien convertir en deserts si no s'actua contra el canvi climàtic

Actualitzat
TEMA:
Biodiversitat

A l'assaig "Refugiats climàtics" (Raig Verd), l'antropòleg Miguel Pajares alerta del greu impacte de l'escalfament global si no hi ha una reducció del consum de combustibles fòssils.

"No hi ha dubte que el canvi climàtic pot provocar greus conflictes, pot provocar guerres. I, per tant, això farà augmentar, encara més, els desplaçaments de població."

El compromís polític i, sobretot, la conscienciació col·lectiva són clau per aturar la voracitat d'un capitalisme mutant que accelera el canvi climàtic.


La desertificació i el canvi climàtic avancen ràpidament

El canvi climàtic provocarà períodes cíclics i creixents de sequera que d'aquí 4 o 5 anys posaran en qüestió la gestió de l'aigua per als cultius a Catalunya, segons l'IRTA, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.

Un estudi de la Universitat d'Alacant, amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra, diu que aquest fenomen podria convertir molts territoris àrids en deserts. I fer-ho en poc temps i de manera sobtada.

Ricard Solé, investigador ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva, sap que, a la península Ibèrica, terrenys àrids com els que es troben a Andalusia, Múrcia, Alacant i, a Catalunya, al sud i en algunes zones de Ponent estan en perill.

"En aquestes àrees, si tot continua igual, el procés s'anirà accelerant. Els canvis bruscos poden fer que aquestes zones acabin en un desert, amb el sòl desproveït de vida."

Ricard Solé, investigador ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva
Ricard Solé, investigador ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva (Catalunya Ràdio / Mercè Folch)

Jordi Cunillera, cap de l'Equip de Canvi Climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, aclareix conceptes.

"La desertització i la desertificació formen part del mateix procés, però aquest últim és produeix per l'efecte de l'activitat humana."

Els ecosistemes àrids ocupen gairebé la meitat de la superfície de la Terra i són vitals per a la subsistència de més de 2.000 milions de persones.

La investigació, publicada a la revista "Science", va analitzar 50.000 zones àrides del planeta i preveu diverses transicions amb impactes de diferent escala, com la pèrdua de terra fèrtil. És a dir, sòls eixuts inviables no únicament per conrear, sinó per mantenir els ramats, un recurs importantíssim en molts llocs del món. De fet, ja ho apunta el mateix Pajares.

"La guerra de Síria no s'entén sense l'èxode de milers de persones del camp a la ciutat. Fugien de la forta sequera que des del 2006 va deixar ermes les terres de conreu."

 

Possibles solucions

El rellotge corre i les condicions del clima cada vegada són més virulentes. La ciència pot ser part de la solució per revertir ecosistemes malmesos, però no és la panacea, com recorda Ricard Solé, que creu que calen solucions que canviïn la forma de consumir i evitin malbaratar els recursos.

"Al nostre laboratori treballem en estratègies que impliquen la biologia sintètica, és a dir, modificar microorganismes per ajudar els ecosistemes àrids a allunyar-se d'aquests punts de no retorn."

La Xina i diversos països africans han impulsat dos macroprojectes per aturar la desertificació del planeta.

Des del 1978, les autoritats xineses construeixen la Gran Muralla Verda per evitar que el desert del Gobi continuï menjant terreny. Milions i milions d'arbres plantats al llarg de 4.500 quilòmetres també per impedir que la sorra arribi fins a Pequín.

L'altra Gran Muralla Verda es troba a la zona del Sahel. El projecte va arrencar l'any 2006. L'objectiu és plantar arbres al llarg de 8.000 quilòmetres, d'est a oest creuant 13 països.

Vida una altra vegada, Gran Muralla verda a l'Àfrica
Vida una altra vegada: Gran Muralla Verda de l'Àfrica (Eva Sebastià)

L'ambientòloga i activista Eva Sebastià ha participat com a voluntària durant sis anys al Senegal en aquesta iniciativa de gran envergadura.

"Si es recupera la terra, les comunitats locals tindran una seguretat alimentària i no hauran de migrar a una altra regió o a un altre país. Podran garantir el seu futur i el del seus fills."

Plantant a la Gran Muralla verda de l'Àfrica
Plantant a la Gran Muralla Verda de l'Àfrica (Eva Sebastià)

De moment, la Gran Muralla Verda africana ha avançat entre un 15 i un 20%, però encara queden molts obstacles per superar, com els conflictes que castiguen la regió i que impedeixen el treball dels voluntaris. Malgrat tot, en algunes zones, els efectes positius ja es noten tant en la biodiversitat com en la població. Però falta més compromís.

"Si seguim a aquest ritme, haurem d'anar fent muralles verdes pertot arreu."

Sense polítiques valentes que prioritzin els aspectes mediambientals davant dels interessos econòmics immediats no hi haurà planeta que ho resisteixi.

ARXIVAT A:
MeteorologiaCrisi climàticaSostenibilitatMigracionsCiènciaSequeraMedi ambientBiodiversitatContaminació

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut