Herència colonial: "Semblo espanyola perquè a les meves àvies les van violar"

Florencia Brizuela té 38 anys. Va néixer a la ciutat de Salta, al nord de Buenos Aires. Viu a Catalunya des del 2007 i és doctora en Dret i Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona. Les seves línies de recerca són els drets humans, els feminismes postcolonials i el racisme estructural. Florencia Brizuela (Mayu Krasny) Mentre les comunitats que van ser víctimes de la depredació de béns i ànimes demanen que no es commemori una data que, per ells, és insultant, en territori peninsular se succeeixen els discursos sobre les bondats del descobriment, d'enaltiment de la pàtria i de la visió d'allò "espanyol" com a element civilitzador. Són opinions vehiculades majoritàriament des del nacionalisme més reaccionari. Sovint, de dretes. Però no només. Brizuela apunta algun dels motius: "Hi ha una amnèsia històrica. No se sap què va passar, ni es reconeix el dany causat." "Yo me llamo Andrés Manuel López Obrador. ¿Andrés, por parte de los aztecas? ¿Manuel por parte de los mayas? ¿López? Esto es una mezcla de los incas... y Obrador... de Santander. Es que si no hubiesen pasado algunas cosas, usted no estaria ahí." Paraules irrespectuoses, carregades de racisme i de supremacisme, que precisament mostren una de les conseqüències de la colonització: l'aniquilació i la devaluació de les identitats culturals. Florencia Brizuela apunta: "Continua vigent el model civilitzador. Aquesta idea que la civilització crea benestar. Però, esclar, crea benestar a unes poques persones a costa de la violència cap a unes altres. I això continua present." Un exemple d'aquest model el trobem amb les paraules de l'escriptor peruà Mario Vargas Llosa, que acusava els pobles llatinoamericans de no votar bé. Aquesta idea d'alliçonar, de creure's que s'ha de fer pedagogia per ensenyar el que està bé del que no, té un enorme pes colonial. Esborrar l'herència Adilia de las Mercedes va néixer al departament d'El Quiché, a Guatemala, el més devastat pel genocidi que va patir el país. Té 43 anys i viu a Espanya des del 2004. L'Adilia, abans coneguda com Mercedes Hernández, és directora de l'Associació de Mujeres de Guatemala. L'Adilia té una idea molt clara de què vol dir votar bé per Vargas Llosa: "Si ens fixem en el seu país, votar bé és votar a favor de les esterilitzacions forçades, a favor dels genocidis dels pobles indígenes i a favor de l'evasió fiscal." Per ella, aquest tipus de missatges cada vegada són més obsolets: "Són proclames que criden al vot reivindicant Déu i la pàtria. Quan el Déu de Vargas Llosa són els diners i la seva pàtria, un paradís fiscal." Adilia de las Mercedes (Diego Ramadés) Adilia de las Mercedes també és investigadora sobre feminicidis i violència sexual en zones de conflicte. I assegura que hi ha un vincle indiscutible entre el colonialisme i el fet que Europa es mantingui en una de les taxes més baixes de feminicidis mundials. A l'Àfrica i a les Amèriques, les xifres estan pels núvols: "Això s'explica pel passat colonial recent amb formes de violència genocida que han instrumentalitzat la violència sexual i han animalitzat les dones, convertint la vida humana en rebutjable." La investigadora sap que el cristianisme va establir jerarquies com el bé, el mal, el pecat. I els postulats de la II·lustració es van considerar les úniques categories acceptades i acceptables. En aquest sentit, l'Adilia parla de la seva pròpia història. "Les dones mestisses provinents de les Amèriques estem sempre sota sospita perquè no pertanyem ni a la població indígena ni a l'elit blanca. I em pregunten: "Quin tipus de racisme has pogut rebre tu que sembles espanyola?" En aquesta pregunta, segons Adilia de las Mercedes, hi ha una càrrega molt gran de violència. "Semblo espanyola perquè les meves àvies van ser violades. I aquest semblar espanyola o europea està comprat amb la violació del cos de les meves àvies. És un trauma transgeneracional. Són violències quotidianes que no es tenen en compte." Per eliminar qualsevol traça d'aquell passat, l'Adilia va modificar els seus cognoms, esborrant la petjada del pare i de l'avi. La llei de Guatemala ho permet. Recordant les dones trans i les dones argentines, filles dels genocides que volien fer desaparèixer el vincle amb ells, va agafar l'impuls per fer el canvi. L'Adilia, que té la doble nacionalitat, ara intenta litigar el cas a l'estat espanyol. El model extractivista Els recursos naturals a l'Amèrica Llatina representen més del 70% de les seves exportacions. Són dades de l'ONU que parlen de liti, coure, ferro, zinc o petroli. Però també de fusta, plata, estany i pedres precioses. O d'aliments com fruita, cafè, soja sucre o peix. Fiore Longo és antropòloga i directora de l'oficina a Espanya del moviment Survival International: "No se'ls va robar només els recursos. Se'ls va robar la llengua, una certa visió del món, la dignitat. Una espoliació tan gran no es pot quantificar." Dona i nena davant de Quito (Banc d'imatges) Per Fiore Longo, el problema no el tenen les comunitats que viuen en llocs amb riquesa de béns naturals sinó que rau en com està estructurada la nostra societat, que necessita tants recursos per sobreviure. Florencia Brizuela recorda que el preu que paguen les comunitats que son l'objectiu de les grans corporacions estrangeres son la mort, la persecució i les expulsions. Brizuela posa un exemple molt clar de com funciona actualment el sistema colonial: el del tren maia que proposa López Obrador a Mèxic. "És un projecte turístic que es vol fer a la península de Yucatán. Implica connectar les diferents comunitats maies. És una superinfraestructura que té l'oposició de la població local. Qui finança aquest projecte? Renfe." La imposició del gènere La colonització d'Amèrica té moltes arestes. Però el que potser no s'ha explicat tant és que també va afectar la concepció del gènere, la sexualitat i la identitat de les persones. En parla l'exposició "La petjada del nyandú (o com transformen els silencis)" dels artistes Río Paraná (Virreina Centre de la Imatge). La mostra fa un recorregut emocional i històric dels cossos no binaris al continent americà des d'abans de l'arribada de Colom fins a avui dia. Mag de Santo és artista i co-comissari de la mostra: "La humanitat no estava dividida en homes i dones. Totes les persones ocupaven diferents tasques en funció del paper que tenien a les seves comunitats: hi ha cròniques d'índies que parlen d'indis sodomites, d'emplomats, el que avui diríem travestis, tant des del context espanyol com de territori americà." En aquesta terra rica i extensa, a algunes identitats de gènere no binàries se'ls atribuïen poders màgics o divins. Però el que és més important, segons Mag de Santo, és que, encara que no fossin considerats éssers especials, eren estimats i acceptats per la comunitat. Ara bé, el que indica la informació trobada és que els cossos dissidents van ser especialment reprimits a través de dos eixos d'opressió: la raça i el gènere. "La petjada del nyandú (o com transformen els silencis)" (ICUB) Avui l'empremta colonial encara marca aquells que no encaixen en el binarisme imposat. L'esperança de vida d'una dona trans a l'Argentina està entre els 35 i 40 anys. Mag de Santo sap que l'origen d'aquesta dada tan crua té arrels en la colonització: "Quan arriben els colons s'expulsa les persones trans, se les assenyala com el pecat. La comunitat ho accepta perquè creu que tot va malament per culpa seva. I això ha perdurat. És l'origen de la soledat travesti." L'exposició es pot veure fins al 17 d'octubre a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona.

Herència colonial: "Semblo espanyola perquè a les meves àvies les van violar"

Els pobles espoliats reclamen que el 12 d'Octubre es deixi de celebrar