Fer negoci amb la por: "La majoria de llars no necessiten una alarma de seguretat"

Diuen els indicadors que vivim en una de les zones més segures del món. Els índexs de criminalitat així ho corroboren i, de fet, en els últims anys no han deixat de baixar. Ara bé, a l'altra cara de la moneda, les dades indiquen que Espanya és el quart país del món amb més alarmes connectades després dels Estats Units, el Japó i la Xina. És a dir que la inseguretat baixa, però el negoci de la seguretat privada augmenta. La pregunta és: per què s'inverteix tant en seguretat en un context com el nostre? O és que els ciutadans s'hi llancen de cap perquè tenen la necessitat de sentir-se segurs? El portaveu de l'associació de consumidors FACUA, Rubén Sánchez, és clar: "La immensa majoria de llars no necessiten una alarma. Per tant, no ens hauríem de complicar la vida creient que tenim aquesta necessitat que ens intenten generar les empreses de seguretat." Montserrat Iglesias-Lucia, directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma de Barcelona, opina en aquests termes: "Faig el discurs a la inversa. Les empreses privades han vist que ha augmentat la consciència envers la seguretat. I volen aprofitar aquesta conscienciació per fer créixer el negoci. Si hi ha més conscienciació, hi haurà més demanda." El negoci de les empreses de seguretat mou uns 2.000 milions d'euros a l'any i fins a l'esclat de la pandèmia creixia cada any. Gairebé un 7% el 2019. L'empresa líder a Espanya en la instal·lació d'alarmes és Securitas Direct. Seguida de Prosegur, que ara s'ha fusionat amb Movistar. Entre les dues empreses, sumen 1.320.000 clients. Dels quals només 220.000 són de Prosegur. Si ens fixem en les estadístiques sobre delictes, veiem que els robatoris als domicilis han baixat un 36% i les ocupacions han augmentat un 7%. Per Iglesias-Lucia, el fet que es contractin més alarmes té a veure amb la cultura de seguretat que hi ha al país. I afegeix: "Com més segur és un país, hi ha més cultura de la seguretat. D'altra banda, també cal tenir en compte com s'ha prestat aquest servei. Si s'ha prestat amb professionalitat implica que les persones confien en aquesta seguretat privada. I això comporta aquesta expansió." Per la directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma de Barcelona, hi ha altres factors que cal tenir en compte. Per exemple, la cultura de la propietat i voler protegir allò que és nostre. I, finalment, segons explica l'experta, també s'ha de valorar com funciona el sistema judicial. Si ets propietari d'un immoble, assegura, i tens la garantia que, tot i que te l'ocupin, el podràs recuperar, potser no hi hauria tanta necessitat d'instal·lar alarmes. Des de FACUA, Rubén Sánchez discrepa de l'opinió d'Iglesias-Lucia i matisa el punt de les ocupacions. "Hi ha una qüestió alimentada pels mitjans de comunicació que té a veure amb la idea que si hi ha una ocupació en una segona residència s'obre un llarg camí a recórrer per expulsar els ocupes. Això és fals. Una segona residència no pot ser ocupada, seria una violació de domicili. Un delicte en què es pot intervenir immediatament. No cal esperar mesos o anys per resoldre aquest problema." Projecte Alerta Mira-sol de la fotoperiodista Blanca Munt (Blanca Munt) El que és una evidència és que els últims anys ha augmentat la publicitat d'alarmes als mitjans de comunicació. Securitas Direct, per exemple, és des del 2017 una de les 20 empreses que més diners inverteixen en publicitat a Espanya. I és previsible que la fusió de Prosegur amb Movistar també farà créixer la seva presència als mitjans. El portaveu de FACUA sap que les empreses d'alarmes sempre apel·len a la por per col·locar els seus productes. I posa aquest exemple: "Això és molt similar al que feien els comercials de les elèctriques fins que es van prohibir les visites a domicili a porta freda en el primer govern de Sánchez perquè eren sinònim de frau i engany. Amb els comercials de les alarmes pot passar el mateix. Poden venir a casa i inventar-se que hi ha hagut una onada de robatoris a la zona, i, esclar, amb aquest tipus de reclams enganyosos convencen la gent. L'única manera de vendre d'una empresa d'alarmes és apel·lar a la por." Securitas Direct i Prosegur Alarmas tenen una política de comunicació que no inclou fer declaracions als mitjans. Tot i així, hem parlat amb ells. Securitas Direct admet que fa uns anys, quan era un mercat verge i incipient, sí que havien utilitzat el discurs de la por per vendre. Ara, asseguren, ja l'han abandonat. Patricia Simón i la por Que la por és una eina eficaç per al control ho sap molt bé la periodista Patricia Simón. Especialitzada en drets humans i amb una trajectòria de més de vint anys a l'esquena, Simón reflexiona sobre aquesta emoció primitiva, vital per a la supervivència. &#9997; La por és la millor arma per controlar la població. Ho explica la periodista @patriciasimon al llibre: "Miedo. Viaje por un mundo que se resiste a ser gobernado por el odio" a @debatelibroshttps://t.co/qK7F7qaZT1 pic.twitter.com/Ya5H6kFnBG Solidaris (@Solidaris_CR) April 13, 2022 Ha revisat les seves notes, ha recuperat converses antigues, ha fullejat la feina feta per entendre quin paper ha tingut la por en els cossos i les vides de migrants, de refugiats, d'activistes per la Terra, de tanta gent anònima amb qui respectuosament ha compartit temps i paraula. El resultat d'aquest viatge, també interior, és "Miedo. Viaje por un mundo que se resiste a ser gobernado por el odio", publicat a Debate: "La por és un mecanisme molt eficaç que ens torna molt individualistes físicament, molt paranoics. Ens sentim envoltats per l'enemic i, per tant, molt violents." Patricia Simón, periodista (Catalunya Ràdio / Mercè Folch) Fa temps que les pors, amb les múltiples cares i vessants amb què es presenten, dominen les nostres vides i s'han fet un lloc en unes societats, les occidentals, maltractades i precaritzades per tantes crisis. Patricia Simón afirma: "Som una societat traumatitzada. Hi ha moltíssim patiment perquè s'ha perdut l'horitzó de millora, i això fa que, com a societat, ens sentim molt impotents. I la classe política no és capaç de donar-hi resposta." Cada vegada hi ha més pors. La pandèmia ho ha evidenciat. La invasió russa d'Ucraïna ho ha amplificat. Són pors que, en una altra dimensió, Patricia Simón s'ha tornat a trobar a Ucraïna. Als carrers de Kíiv, als refugis antiaeris, al centre de voluntaris de Zaporíjia amb la comunitat LGTBQ, en la mirada perduda dels ancians rescatats a Voloske i traslladats al maleter d'un autobús. Al llibre, Simón parla de la por als altres, atàvica, lligada a la por a la pobresa. Una combinació que tan bé sap aprofitar l'extrema dreta per abonar els seus discursos inhumans. "S'ha configurat un ecosistema que fa que siguem més individualistes, que estiguem més desconnectats els uns dels altres. Això fa que siguem més fàcilment explotables i sotmetibles. I aquí és on ve la ultradreta a recollir tots els fruits d'aquesta sensació." Simon, en un exercici d'honestedat, també aborda la por a la soledat després de trepitjar les residències en els moments més durs de la pandèmia i la por a la mort. La periodista, que publica al digital La Marea, sap que vivim en un món en què poques indústries creixen més que la del tancament: centres d'internament, camps de reclusió per a persones refugiades. Però no únicament això. El tancament també es dona en l'esfera més quotidiana. Murs físics i mentals per por de l'altre que fomenten la desconfiança.

Fer negoci amb la por: "La majoria de llars no necessiten una alarma de seguretat"

El negoci mou uns 2.000 milions d'euros a l'any a Espanya, quart país del món amb més alarmes connectades