Fer front a la crisi ecosocial: "Ens dirigim cap al col·lapse de la nostra civilització"

Tots els elements que fan possible la nostra existència en aquest planeta estan en crisi: l'aigua, la terra, l'aire i el foc. Per tant, la mateixa vida. L'antropòloga Yayo Herrero proposa un viatge per aquests pilars fonamentals que ens sustenten, al llibre los "Los cinco elementos. Una cartilla de alfabetización ecològica", publicat a l'editoral Arcàdia, on constatem una vegada més que les perspectives no són bones: "Ens dirigim cap a un més que previsible col·lapse de la nostra civilizació, del sistema productiu en el qual vivim." La sacsejada que ha implicat la crisi del coronavirus ha evidenciat dues realitats. La primera, que vivim en un sistema econòmic, el capitalista, trencadís i fràgil com el paper de fumar. La segona, que, malgrat el xoc provocat per la pandèmia, l'objectiu dels poders econòmics és continuar creixent sense cotilles que ofeguin massa els comptes de resultats. Els fons de reconstrucció postcovid són la prova d'aquesta golafreria. Unes quantitats que s'hauran de tornar i que exigiran reformes. Unes reformes que, passades pel traductor i amb l'experiència de la crisi del 2008, signifiquen retallades. "Tot el que la indústria vol fer no té base material per poder-se dur a terme. El planeta té límits. S'ha arribat al pic del petroli. Alguns minerals també han arribat al seu zenit. Tant si volem com si no, haurem de viure amb menys energia i menys recursos extrets de la Terra." Yayo Herrero, que també és educadora i enginyera tècnica agrícola, té una mirada multidisciplinària que parla sobre els reptes que, com a espècie, haurem d'afrontar. L'economia, assegura, decreixerà materialment tant sí com no. El que caldrà veure és com serà aquest procés i si seran els de sempre els que en paguin els plats trencats: "Ens podem trobar amb aquells sectors, emparats pels poders econòmics, polítics i militars, que continuaran tenint la mà foradada. I grans sectors de la població que quedaran desplaçats als marges." Yayo Herrero, ecofeminista, antropòloga(Clara Elias) Per a l'antropòloga, el que cal és una proposta política, una manera d'organitzar la vida en comú basada en el repartiment i garantir unes condicions de vida dignes per a tothom. A "Los cinco elementos", Yayo Herrero denuncia que la societat occidental viu desvinculada de la natura i del seu propi cos, la raó del seu analfabetisme en termes ecològics: "Hem après a mirar la natura i els nostres cossos des de l'exterioritat, la superioritat i la instrumentalització." Els cinc elements: l'aigua Yayo Herrero, que va ser coordinadora d'Ecologistes en Acció, sap que cap societat no pot viure sense aigua. L'aigua és finita, però és un bé renovable, que segueix els seus ritmes propis. Avui dia, el consum d'aigua creix més de pressa que la població, en un escenari en què el canvi climàtic està alterant aquest procés. I no únicament això. L'economia tampoc no el respecta. A Espanya, per exemple, s'han incrementat un 20% les terres de regadiu, tot i que té un 20% menys d'aigua disponible que fa trenta anys. Els processos industrials aplicats a l'agricultura malmeten els sòls i les conseqüències són dramàtiques. Herrero parla del cas d'una zona propera a Valparaíso, a Xile: "El cultiu de l'alvocat per a l'exportació ha crescut moltíssim. Les dones de la zona s'estan tallant els cabells i defecant en bosses de plàstic perquè no els arriba prou aigua per a la vida quotidiana. L'aigua se'n va cap a l'alvocat." L'antropòloga també fa un exercici de vincular experiències personals i reflexions que tenen a veure amb l'element que analitza. I estableix aquest paral·lelisme: Al sud d'Espanya, una de les zones més sensibles al canvi climàtic, l'escassetat d'aigua serveix per regar les fruites i verdures que s'exporten cap a Europa, però que es nega a les persones que les recol·lecten: "Durant la pandèmia, la fruita s'havia de recollir. I la recollien majoritàriament persones del sud global. Homes i dones malvivint en barracons sense ni tan sols tenir accés a l'aigua de boca." Tot allò públic o vinculat al bé comú corre el risc de privatitzar-se. L'aigua, apunta Yayo Herrero, no se n'escapa. "A tot arreu, els intents de privatitzar i acaparar l'aigua són constants. Apropiar-se de les fonts, de la distribució, de la depuració o el sanejament és un negoci segur." Els cinc elements: l'aire La pensadora ecofeminista va néixer a Madrid. Una ciutat que, segons explica, es lleva cada matí amb un mantell de boira negra fruit de la contaminació. Fa temps que s'ha instal·lat en un poblet de Cantàbria. Segons Ecologistes en Acció, el 2019, 44 milions de persones respiraven aire contaminat a Espanya. Unes xifres que es tradueixen cada any en 30.000 morts prematures. Hi ha un fragment de "Los cinco elementos" que va al moll de l'os: "Sabemos que son muchas las dimensiones en las que unos seres humanos pueden explotar, someter y humillar a otros. Creo que obligar a respirar mierda es una de las más atroces..." Imatge del web d'Eixample Respira(Eixample Respira) A Barcelona les morts prematures per la pol·lució de l'aire arriben al miler anualment. I el 33% dels casos d'asma infantil tenen una connexió directa amb aquest problema, segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Aquest perill silenciós cobreix les grans ciutats. Luca Telloli és membre de la plataforma veïnal Eixample Respira. El districte és un dels més contaminats de la ciutat: "Els cotxes són la causa principal de la contaminació de l'aire en l'entorn urbà. El 50% del trànsit que travessa l'Eixample és trànsit de pas. Travessen el districte el doble de cotxes que passen per les rondes diàriament. Estem parlant d'uns 350 mil vehicles." Els cinc elements: la terra Yayo Herrero explica que els sòls són dels ecosistemes més complexos que existeixen a la natura i un dels hàbitats més diversos de la Terra. La salut d'aquests substrats és fonamental per al benestar i la supervivència humana. I, de salut, no anem gaire bé. El model d'agricultura industrial, l'extractivisme, la contaminació, els ha deixat eixorcs. "Si es continua destruint el substrat viu del planeta, els pròxims vint o trenta anys, només per aquesta causa, disposarem d'un 30% menys d'aliments." Entre el 1994 i el 2007 el boom de la construcció a Espanya va enterrar amb ciment molts territoris, sobretot del litoral: carreteres cap enlloc, urbanitzacions a mig fer, aeroports sense ningú. Paisatges-residus de l'especulació immobiliària, com els anomena Yayo Herrero. Catalunya no n'ha quedat al marge, i sobretot la costa gironina. SOS Costa Brava és un moviment que engloba una vintena d'entitats que lluiten contra el tsunami urbanístic en aquesta zona del litoral català. La seva lluita, de moment, ha evitat la construcció de 15.000 habitatges, però calculen que encara hi ha marge per aixecar-ne uns 30.000. El portaveu i advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, és contundent: "El litoral català ha superat la capacitat de càrrega del territori. No hi ha prou boscos, prou cales, prou paisatge ni prou aigua per continuar urbanitzant la Costa Brava indefinidament. Avui, edificar-hi és destruir-la." Imatge del web de SOS Costa Brava(SOS Costa Brava) Els cinc elements: el foc El foc és un element imprescindible per a la vida humana. Amb el foc, els éssers humans s'han pogut adaptar a altres territoris. Però el foc, com constata Yayo Herrero, també és la metàfora d'un model econòmic petrodependent que escombra vides i territoris. Un element destructor que s'ha utilitzat a la guerra i per eliminar moviments i insurgències: "El fuego ha borrado la memoria de lugares y paisajes. Los libros, el arte y los registros de muchas culturas han sido arrojados y lo son aún a las llamas. Miles de mujeres fueron quemadas en tribunales civiles y religiosos acusadas de brujería... los crematorios nazis, el Ku Klux Klan, los incendios en los asentamientos de inmigrantes en Lepe... La casa de Reus de la anciana (de la que no supimos el nombre) a la que habían cortado la electricidad..." Els cinc elements: la vida I, lligant tots els elements, la vida. L'antropòloga i educadora creu que el problema més gran que tenim és de justícia i de repartiment. I assegura que el deteriorament ecològic i la crisi econòmica on es viuen, finalment, és en cossos i en territoris concrets. Diu que la seva esperança més gran és construir horitzons que siguin compatibles amb la realitat material que tenim.

Fer front a la crisi ecosocial: "Ens dirigim cap al col·lapse de la nostra civilització"

L'activista ecofeminista Yayo Herrero alerta que si es continua a aquest ritme, d'aquí uns 20 anys tindrem un 30% menys d'aliments